Un mat¨ª al tanatori

Ara que Pedro S¨¢nchez diu que vol portar el Senat a Barcelona, va el Parlament i envia vuit senadors a Madrid. Aix¨ª no hi ha qui s'entengui. Dins del que fa tota la pinta d'haver resultat la legislatura m¨¦s breu (la XI, constitu?da a finals d'octubre i que tot just ha sobreviscut als Reis d'Orient), aquest dijous s'ha celebrat un ple per votar els senadors que han de representar la Generalitat a la Cambra Alta. Potser per aix¨°, perqu¨¨ ¨¦s l'Alta, el PP catal¨¤ hi envia Garc¨ªa Albiol. El cas ¨¦s que mentre que en dos mesos aquest Parlament s'ha mostrat incapa? de fer ni una sola sessi¨® de control al president (que est¨¤ passant de ser-ho en funcions a ser-ho en defuncions) o de celebrar ni un sol ple per tractar els efectes de la crisi sobre la gent, ¨¦s a dir, per parlar dels pobres (i les pobres), de l'atur, dels desnonaments, dels ambulatoris amb les urg¨¨ncies tancades, dels boxs atrotinats dels hospitals i les lliteres amuntegades als passadissos com cartrons d'ous, de tot aix¨° que aqu¨ª dins sona com a pel¡¤l¨ªcula antiga de terror i al carrer ¨¦s sessi¨® cont¨ªnua, s¨ª que ha trobat l'ocasi¨® de reunir-se per votar una declaraci¨® universal d'independ¨¨ncia o, aix¨° ha estat avui, per col¡¤locar uns quants dels seus a les institucions. La pol¨ªtica, com la terra, ¨¦s de qui la treballa.

La votaci¨® ha tingut lloc en una sessi¨® expr¨¦s, potser perqu¨¨ el clima que ens envolta s'ha convertit en una olla expr¨¦s, de manera que ha durat menys de set minuts. Tot seguit, el relativament president Artur Mas i el grup parlamentari de Junts pel S¨ª s'han tancat a la Sala de Grups (el lloc on es van celebrar les m¨¦s notables sessions de la comissi¨® anticorrupci¨®), per debatre sobre el futur immediat de la legislatura i els seus legisladors. Per¨° ja ho cantaven Loquillo y los Trogloditas a El Rompeolas: ¡°No hables de futuro, es una ilusi¨®n cuando el rock and roll conquist¨® mi coraz¨®n¡±. (La hist¨°ria del desencantament ha estat aquesta en la nostra generaci¨®: vam sortir a la conquesta del pa i vam acabar conquistats per la Velvet Underground). Excepte a la CUP, a tots els grups parlamentaris els ha correspost representaci¨® al Senat. Quatre per a Junts pel S¨ª (repartits a parts iguals entre CDC i ERC) i un per a cadascun dels restants. A la bancada dels socialindependentistes han brillat per la seva abs¨¨ncia els diputats Antonio Ba?os (encara conserva l'acta) i Juli¨¤ de J¨°dar. Tampoc ¨¦s que a la resta de l'hemicicle brillessin molts per la seva pres¨¨ncia. L'¨¤nim dominant destil¡¤lava una barreja de provisionalitat, desenc¨ªs i des¨¤nim. Cada periodista era una conspiraci¨® i cada pol¨ªtic, un dubte. En general ha estat un mat¨ª de passadissos, ni tan sols de cafeteria (nom¨¦s un diputat de C's demanant un parell d'entrepans de fuet per emportar-se). La pol¨ªtica de passad¨ªs, vaja, la d'aquesta jornada, ha recordat la d'un dia al tanatori, on tothom va amunt i avall parlant animadament, i tamb¨¦ preocupadament, i estirant les hores fins que arribi el moment de treure el mort d'aquella sala on ning¨² entra (excepte els m¨¦s ¨ªntims). Per¨° tot aix¨° s¨®n conjectures, ja que, en realitat, amb aquesta XI legislatura encara no se sap si som davant d'un cas d'ejaculaci¨® preco? o de coitus interruptus.