¡°El periodisme ha canviat qualitat per immediatesa¡±

A la maleta, f¨ªsica i mental, del noi de 16 anys que era Llu¨ªs Foix quan va aterrar a Barcelona des de la Lleida rural interior, no hi havia del tot definida la idea de ser el que seria durant gaireb¨¦ mig segle, periodista. ¡°M'agradava, sobretot, viatjar, vaig aprendre idiomes i escrivia r¨¤pid a m¨¤quina¡±, recorda l'endem¨¤ d'obtenir a Barcelona el 48¨¨ Premi Josep Pla de prosa catalana (6.000 euros) per Aquella porta girat¨°ria, refer¨¨ncia explicita a l¡¯entrada ic¨°nica de la seu al carrer Pelai de Barcelona de la redacci¨® de La Vanguardia, diari on va entrar el 1969 al tercer intent d'entrevistar-se amb el seu director, Horacio S¨¢enz Guerrero, que li va dir que nom¨¦s podia oferir-li un lloc de substitut dels traductors de teletips per als caps de setmana. ¡°No crec que li interessi¡±. Li va respondre que s¨ª. I aqu¨ª va comen?ar una prestigiosa carrera que el va portar a les corresponsalies de Londres (1974-1980) i Washington (1981-1982), ciutat que va deixar per agafar la direcci¨® del diari el 1983. Tot aix¨° i m¨¦s ho recorda en el llibre, que ¨¦s com una segona part de les seves celebrades mem¨°ries d'inf¨¤ncia de regust entre plani¨¤ i sagarri¨¤, La marinada sempre arriba.

Recorda Foix (Rocafort de Vallbona, 1943), que va entrar ¡°empetitit¡± en aquesta redacci¨®. ¡°?s que corrien aut¨¨ntics personatges de gran envergadura intel¡¤lectual: un ?lvaro Ruibal, els germans Santiago i Carlos Nadal¡­ Hi havia un periodista, Jos¨¦ Cas¨¢n Herrera, que havia llegits dues vegades l'obra completa de Shakespeare en angl¨¨s i coneixia el llenguatge morse¡­¡±. Un nivell de rigor i coneixements que ara li costa m¨¦s de veure en els mitjans, resultat d¡¯¡°una socialitzaci¨® de l'ofici, que es nodreix de gent de tota condici¨® cultural perqu¨¨ no necessiten saber tantes coses quan es treballa per la xarxa, i d'una futbolitzaci¨® de l'escriptura, en el sentit que es basa molt en esl¨°gans, la recerca de l'impacte¡­ En aix¨°, el periodisme, avui, s'ha simplificat molt¡±. Per¨° davant la comoditat d¡¯internet i les xarxes socials, avisa: ¡°Llegir ensenya a escriure b¨¦ i a relacionar coses: aquest ofici s'apr¨¨n llegint i no a trav¨¦s d¡¯escoltar o anar a la rep¨²blica dels tertulians en qu¨¨ estem instal¡¤lats; Pla, Dostoievski o Tolstoi s¨®n b¨¤sics per escriure b¨¦ i entendre el m¨®n, les seves gents, prendre les dosis d'ironia necess¨¤ries per practicar l'ofici¡­ ¡±.

Tamb¨¦ evoca de les redaccions d'aquells anys que ¡°es parlava, es bevia, es fumava i es criticava molt¡±. El primer, creu, era una conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica de ¡°gent que havia llegit una barbaritat i tenia coses a dir perqu¨¨ relacionava temes¡­ Avui les redaccions s¨®n molt m¨¦s silencioses: tothom ¨¦s davant d'un ordinador, que ¨¦s amb l'¨²nic que parlen; curi¨®s perqu¨¨ el periodisme ¨¦s, b¨¤sicament, anar als llocs i parlar i aix¨° s'ha perdut tamb¨¦¡±.

Aquesta falta de di¨¤leg i intercanvi en les redaccions ha comportat, segons Foix, que la transmissi¨® de l'ofici, la cadena professional entre generacions, s'hagi esfumat, igual que l'exercici d'autocr¨ªtica, abans m¨¦s accentuat, pensa. Una cosa que va lligada que ¡°els periodistes hem perdut autonomia a les ¨¤rees informatives de l'economia i la pol¨ªtica en relaci¨® amb les nostres pr¨°pies empreses; de vegades oblidem que els diaris tenen posicions en aquests ¨¤mbits, la propietat dels diaris existeix; avui el director no censura una columna com es feia abans¡­ ara fa fora el periodista¡±.

Avui a les redaccions hi ha un conjunt de cartells gegants ¨Cinvisibles, esclar¨C amb el que no es pot dir o cal dissimular

En aquesta l¨ªnia, per¨° en la banda oposada, Foix recorda els anys noranta, ¡°quan els periodistes cr¨¨iem que ¨¦rem els amos de tot amb l'eclosi¨® de les cadenes de televisi¨® privades... Tamb¨¦ va ser un error: la nostra feina i la dels mitjans no ¨¦s fer caure governs o fer la vida impossible a empresaris; els mitjans no han de canviar la societat sin¨® explicar el que hi passa¡­¡±. Posa models: ¡°Hi ha el periodisme a l'estil ?mile Zola o a l'estil Watergate; aquesta va ser una investigaci¨® period¨ªstica per¨° tamb¨¦ un torcebra? pol¨ªtic a Nixon; el de Zola i el seu Yo acusova ser veure una injust¨ªcia flagrant i no nom¨¦s no callar sin¨® denunciar-la¡­ No hem de fer que passin coses sin¨® explicar les que passen; jo sempre vaig ser m¨¦s del de Zola¡­¡±. Malgrat aquest discurs, admet que ara ¡°el periodisme ¨¦s m¨¦s servil amb el poder que fa 40 anys: sabies qu¨¨ no es podia explicar per¨° buscaves escletxes i alguna cosa deixaves anar¡­ Avui a les redaccions hi ha un conjunt de cartells gegants ¨Cinvisibles, esclar¨C amb el que no es pot dir o cal dissimular¡±. Aix¨° s¨ª: ¡°La xarxa proporciona ara una esquerda m¨¦s ¨¤mplia de llibertat per al periodista; el problema ¨¦s com fer aquesta escletxa rendible¡±.

Foix, amb els reflexos intactes del periodista discret i un punt murri i reservat que va ser, no desitja revelar gaires coses de les seves mem¨°ries, on aquestes reflexions es creuen d'alguna manera entre figures i situacions ¡°amb noms i cognoms i molts casos que em van passar i que explico per primera vegada¡±. Apareixen aix¨ª an¨¨cdotes o grans figures, a qui va con¨¨ixer com a corresponsal, com Nixon o Kissinger... Eren temps amb un ritme diferent de l'actual, on, admet el veter¨¤ periodista, ¡°l'ofici ha canviat qualitat per immediatesa¡±. Per¨° la bona premsa no mor mai. ¡°Juntament amb aquesta rapidesa crec que es necessita la cr¨°nica reposada, els temes amb gran capacitat de relacionar coses, com fan diaris com The Economist, el Financial Times i The New Yorker¡­ S¨ª, la gent llegeix textos llargs si s¨®n bons i les coses s'expliquen b¨¦; la gent busca referents¡±. Ho sap b¨¦.