L¡¯exig¨¨ncia de Podem frena el pacte al Congr¨¦s
El partit de Pablo Iglesias mant¨¦ la petici¨® de grups diferents per a les candidatures de Gal¨ªcia, Catalunya i Val¨¨ncia
![Errej¨®n signa la seva acta de diputat en el Congr¨¦s. Al fons, Cospedal.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2RQVNV4E7SQP45ZYUAPESGN2OA.jpg?auth=88af3bc45855b538fd49ea2efb33c025abfbacbac97bba24d40b3747205eac37&width=414)
Les peticions de Podem i, una mica menys, les de Ciutadans dificulten l'acord per a l'elecci¨® de la presid¨¨ncia i la Mesa del Congr¨¦s dels Diputats, el 13 de gener. Podem exigeix contra tothom que es reconeguin com a grups diferenciats el partit de Pablo Iglesias i les candidatures vinculades a aquesta formaci¨® que van conc¨®rrer a Gal¨ªcia, Catalunya i Val¨¨ncia. Albert Rivera vol que la presid¨¨ncia de la Cambra sigui provisional en espera del color del Govern espanyol.
En totes les reunions creuades, Podem condiciona l'acord al fet que se'ls permeti crear quatre grups parlamentaris: el del partit de Pablo Iglesias i el de les candidatures amb qu¨¨ es va presentar a Gal¨ªcia, Catalunya i Val¨¨ncia. Previsiblement, la negociaci¨® durar¨¤ fins al mateix dia 13 i aquest dia en tot cas es votar¨¤, hi hagi acord o no. El PP aspira en solitari a presidir la Cambra i el PSOE vol aquest c¨¤rrec amb el vot de tots, encara que no ¨¦s imprescindible el suport de Podem.
??igo Errej¨®n va explicar aquest dijous en el Congr¨¦s que aquesta exig¨¨ncia ¨¦s fonamental, que serveix per reflectir la pluralitat d'Espanya i que, a m¨¦s, ha quedat refor?ada en el resultat electoral. D'aquesta forma, els quatre grups tindrien una subvenci¨® m¨¦s gran del Congr¨¦s, intervencions de tots en els plens i comissions i m¨¦s contingent per presentar iniciatives.
No obstant aix¨°, tots els altres partits q¨¹estionen aquesta exig¨¨ncia, perqu¨¨ el reglament assegura que membres del mateix partit no poden constituir grups diferents. Aquesta cl¨¤usula es va establir perqu¨¨, per exemple, el PSC no tingu¨¦s grup propi i, sobretot, per no fragmentar la Cambra en funci¨® de les comunitats. Aquest article ¨¦s una cautela perqu¨¨ un mateix partit no es parteixi per comunitats per obtenir m¨¦s avantatges. Podem argumenta que les candidatures de Gal¨ªcia, Catalunya i Val¨¨ncia s¨®n diferents perqu¨¨ inclouen membres d'altres formacions i, per aix¨°, en els resultats oficials es diferencien. Iglesias ha mantingut aquesta setmana reunions amb membres de les tres candidatures i a tots els ha prom¨¨s que mantindr¨¤ la pressi¨® perqu¨¨ puguin constituir grups propis. Aquest ¨¦s, segons Podem, el primer pas cap al reconeixement de la plurinacionalitat d'Espanya que reclamen al PSOE.
Albert Rivera (Ciutadans) va assegurar que ¨¦s ¡°una petici¨® absurda¡± i va explicar que ¨¦s nom¨¦s per diners. Dolores de Cospedal (PP) la va rebutjar de ple. El PSOE la q¨¹estiona en les reunions, encara que en p¨²blic es mant¨¦ en la idea d'estudiar-la en les negociacions. De fet, la petici¨® suposa un escull per a l'elecci¨® pactada de president i Mesa de la Cambra. El PSOE i el PP estudien f¨®rmules alternatives, en espera que Podem les accepti. Una ¨¦s rec¨®rrer a una f¨®rmula que va aplicar els anys vuitanta el llavors president del Congr¨¦s F¨¦lix Pons. Amb un acord de la presid¨¨ncia de la Cambra es van crear agrupacions dins del grup mixt, que llavors tenia un nombre desproporcionat de membres.
Amb aquesta f¨®rmula, nom¨¦s hi hauria un grup de Podem amb possibilitat d'organitzar-se internament perqu¨¨ puguin intervenir en els debats diferents portaveus. Una f¨®rmula similar la van fer servir Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya. Una altra opci¨® que estudia el PSOE ¨¦s que Podem accepti que es demani un informe jur¨ªdic als lletrats de la Cambra. Per a fer-ho el partit morat hauria de comprometre's pr¨¨viament a acceptar el resultat de l'informe.
Decisi¨® discrecional
El Tribunal Constitucional s'ha pronunciat mitja dotzena de vegades sobre conflictes per a la creaci¨® de grups parlamentaris i sempre ho ha fet donant la ra¨® a la Mesa del Congr¨¦s, fins i tot encara que les peticions fossin contradict¨°ries. La seva tesi ha estat sempre que el Congr¨¦s ha d'organitzar-se per si mateix.
L'altre conflicte ¨¦s la petici¨® de Ciutadans perqu¨¨ el president del Congr¨¦s sigui provisional, en espera de con¨¨ixer el color del Govern central, per garantir que siguin de partits diferents. Aix¨° nom¨¦s es pot fer per un comprom¨ªs pol¨ªtic, perqu¨¨ el reglament no preveu la destituci¨® del president o dels membres de la Mesa. Cospedal i el PSOE rebutgen aquesta f¨®rmula. El PP mant¨¦ que el president del Congr¨¦s ha de ser del grup majoritari, ¨¦s a dir, el popular. El PSOE considera que el sistema d'elecci¨® l¡¯afavoreix, fins i tot encara que no hi hagi acord, perqu¨¨ no seria comprensible que Podem don¨¦s suport al candidat del PP i perqu¨¨ tots els altres grups prefereixen un president que no sigui del grup majoritari.
Els socialistes asseguren que no han posat cap nom sobre la taula, per¨° han estudiat el de l'exlehendakari Patxi L¨®pez.
Amb informaci¨® de Francesco Manetto i Juan Jos¨¦ Mateo.
Els grups volen que el Congr¨¦s tingui activitat encara que hi hagi Govern en funcions
Els partits han coincidit que el Congr¨¦s comenci a treballar immediatament. La flexibilitat del dret parlamentari permet que, per primera vegada, puguin tramitar-se iniciatives, to i que amb un abast molt limitat, amb dificultats per culminar el procediment i, molt probablement, sense poder controlar el Govern en funcions. A m¨¦s, al Senat, la majoria absoluta del PP pot alentir fins a frenar les reformes legals, especialment, les que busquin derogar lleis de l'anterior legislatura, com la d'educaci¨® o la de seguretat ciutadana, entre d¡¯altres.
El Congr¨¦s t¨¦ seriosos dubtes sobre la possibilitat de tramitar proposicions de llei, ¨¦s a dir, tenir activitat legislativa, amb un Govern en funcions. Per exemple, dubta de si la iniciativa d'emerg¨¨ncia social anunciada per Pablo Iglesias pot avan?ar a les Corts abans de la investidura del president del Govern espanyol i sense que prenguin possessi¨® els ministres. Segons el 126.2 del reglament del Congr¨¦s, una vegada publicades les proposicions de llei, es traslladen al Govern central perqu¨¨ pugui emetre criteri o fins i tot oposar-s¡¯hi per raons pressupost¨¤ries. ?s discutible que aquest criteri el pugui emetre un Executiu en funcions, segons han insistit fonts parlament¨¤ries.
L¨ªmits
Nom¨¦s si es t¨¦ en compte el costum com a font d'aquest dret, les iniciatives no poden ser tramitades en un moment com l'actual perqu¨¨ els criteris aplicats fins ara han estat diferents. Jos¨¦ Luis Ayll¨®n, secretari d¡¯Estado de Relacions amb les Cortes assegura que ¡°poder, es podria. Per¨° el que ¨¦s l¨°gic ¨¦s tenir primer un Govern i despr¨¦s discutir iniciatives de grups. En tot cas, dep¨¨n de la Mesa¡±.
De fet, la llei del Govern en el seu article 21 limita les actuacions d'un Executiu en funcions. Per aix¨°, anteriorment, aquest termini ha comen?at a explicar des de la investidura. Amb aquesta interpretaci¨®, no es podrien debatre fins passats 30 dies h¨¤bils des de la investidura del nou Govern. Fins a l'elecci¨® d'un nou Executiu ¨¦s estrany que hi hagi sessions plen¨¤ries. No hi ha preguntes, ni interpel¡¤lacions, ni mocions, ni projectes de llei. Nom¨¦s en cas de decrets lleis molt urgents hi ha plens.
A m¨¦s, les comissions no es constitueixen fins que no hi ha Govern, perqu¨¨ tinguin cert paral¡¤lelisme amb els ministeris que es creen. ?s una pr¨¤ctica acordada per fer coincidir aquestes comissions amb els ministeris, per¨° no una exig¨¨ncia reglament¨¤ria. Les comissions legislatives s¨®n les que han de tramitar les proposicions.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.