Les insufici¨¨ncies de l¡¯Estat auton¨°mic

Un dels d¨¨ficits m¨¦s importants de l'Estat auton¨°mic respecte a la seva organitzaci¨® territorial, sense perjudici del reconeixement de les diferents identitats que el conformen i del sistema de finan?ament, ¨¦s la falta de participaci¨® de les comunitats aut¨°nomes mentre que elements que integren l'Estat en la formaci¨® de la voluntat global del mateix, ¨¦s a dir, en la fixaci¨® de la posici¨® de l'Estat sobre els diversos assumptes sobre els quals ha de posicionar-se.

La instituci¨® mitjan?ant la qual les comunitats aut¨°nomes haurien de participar en la formaci¨® de la voluntat de l'Estat ¨¦s el Senat, al qual la Constituci¨® qualifica com a cambra de representaci¨® territorial. No obstant aix¨°, el Senat ni per la seva composici¨® ni per les seves funcions, permet a les comunitats aut¨°nomes, com a tals, cap participaci¨® en l'elaboraci¨® de les lleis de l'Estat, ni en l'elecci¨® dels membres de determinades institucions de l'Estat.

Al Senat, els senadors s'agrupen, no amb criteris de representaci¨® de les seves respectives comunitats aut¨°nomes, sin¨® atenent a criteris partidistes, en grups parlamentaris. Pel que fa a les seves funcions, el Senat t¨¦ una posici¨® clarament subordinada al Congr¨¦s, at¨¨s que no interv¨¦ ni en l'elecci¨® del president del Govern, la denominada investidura, ni en els procediments per a la seva destituci¨®, la moci¨® de censura i la q¨¹esti¨® de confian?a; t¨¦ un termini clarament insuficient per a la tramitaci¨® de les lleis i, en cas de discrep¨¤ncia amb el Congr¨¦s, preval la voluntat d'aquest ¨²ltim.

Les comunitats aut¨°nomes no participen com a tals, de cap manera, en l'elecci¨® dels magistrats del Tribunal Constitucional que ¨¦s, precisament, la instituci¨® que arbitra en els conflictes entre l'Estat i les comunitats aut¨°nomes i en l'enjudiciament de la constitucionalitat de les lleis, tant estatals com auton¨°miques; tampoc participen en l'elecci¨® dels membres del Consell General del Poder Judicial, que ¨¦s la instituci¨® de govern del Poder Judicial, ni tampoc poden intervenir en una eventual reforma constitucional. Tamb¨¦ ¨¦s clarament insuficient la participaci¨® de les comunitats aut¨°nomes en la fixaci¨® de la posici¨® espanyola sobre els assumptes a plantejar davant la Uni¨® Europea, at¨¨s que aquesta participaci¨® s'efectua a trav¨¦s de la Confer¨¨ncia per a Assumptes Relacionats amb la Uni¨® Europea, que t¨¦ un car¨¤cter merament consultiu, i el funcionament de la qual dep¨¨n de la voluntat pol¨ªtica del ministre.

Davant d'aquesta situaci¨® haurien d'incrementar-se els poders del Senat i convertir-lo en la cambra que represent¨¦s les comunitats aut¨°nomes com a tals, la qual cosa podria aconseguir-se mitjan?ant la designaci¨® dels senadors per part dels governs auton¨°mics en proporci¨® a la poblaci¨® de cada comunitat aut¨°noma, de forma an¨¤loga al que passa a Alemanya, conferint-li un dret de veto efectiu. Tamb¨¦ hauria de reformar-se el sistema d'elecci¨® de magistrats del Tribunal Constitucional, en el sentit que els "¨¤rbitres" no siguin triats exclusivament per una de les parts, l'Estat. En sentit an¨¤leg les comunitats aut¨°nomes haurien de participar de forma efectiva en l'elecci¨® dels components del Consell General del Poder Judicial i en la formaci¨® de la posici¨® de l'Estat davant la Uni¨® Europea, entre molts altres aspectes.

Es tracta en definitiva de canviar la concepci¨® de l'Estat. Passar d'un Estat en el qual les comunitats aut¨°nomes tenen un paper absolutament secundari, a un altre en el qual l'Estat sigui ent¨¨s com un conjunt de comunitats aut¨°nomes i que aquestes puguin participar de forma efectiva i no merament ret¨°rica en la formaci¨® de la voluntat de l'Estat.

Francesc Pau i Vall ¨¦s professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la UPF.