Dudamel enfervoreix el Palau amb el cant d¡¯amor de ¡®Turangalila¡¯

La Simfonia Turangalila?(1949) d'Olivier Messiaen ¨Cdeu moviments, una hora i quart de durada i m¨¦s de cent m¨²sics a l'escenari (molts d'ells percussionistes)¨C ¨¦s un cant colossal a l'amor. No canta a l'amor universal o a l'amor fratern sin¨® a l'amor de parella, a l'amor ¨ªntim, sensual. ?s per aix¨°, potser, que l'obra no ha acabat mai de funcionar b¨¦ en el seu prop¨°sit: amb cent i escaig persones apinyades a l'escenari cantant-li a l'amor potser hi sobra una mica de gent i, per descomptat, d'intimitat, poca.

M¨¦s enll¨¤ de la seva intenci¨®, l'obra, una de les m¨¦s importants del segle XX per a orquestra, ¨¦s una impressionant exhibici¨® d'alian?a fecunda entre poder creatiu, saviesa, originalitat, llibertat i imaginaci¨®. Turangalila, malgrat que sona a tot ¨Ca Stravinski, a Prokofiev i fins i tot a Mahler¨C i preludia moltes coses ¨CBernstein, per exemple¨C, ¨¦s tremendament original, nova i ¨²nica. Turangalila ofereix una m¨²sica excepcional a qui s¨¤piga escoltar-la amb altres orelles i netes.

Per conjuntar i coordinar l'ex¨¨rcit sonor que necessita aquesta obra, que feia m¨¦s de trenta anys que no s'interpretava al Palau, es va convocar el c¨¨lebre director Gustavo Dudamel al capdavant de l'Orquesta Sim¨®n Bol¨ªvar de Vene?uela, el conjunt estel¡¤lar d'El Sistema, el c¨¨lebre projecte d'orquestres i cors juvenils fundat per Jos¨¦ Antonio Abreu que ha portat la m¨²sica a la gent i la gent a la m¨²sica m¨¦s enll¨¤ de condicions i classes socials i que est¨¤ sent imitat en diversos pa?sos.

El concert del Palau, que inicia una gira que portar¨¤ en les pr¨°ximes setmanes l'obra i els int¨¨rprets a escenaris de Fran?a, el Regne Unit i Alemanya, va comptar amb la participaci¨® a l'enrevesada part de piano d'una int¨¨rpret d'excepci¨®, la pianista xinesa Yuja Wang. Tamb¨¦ va participar molt activament en la interpretaci¨® Cynthia Millar en la important part reservada a?Turangalila a les ones Martenot, un dels primers instruments electr¨°nics que hi va haver, inventat l'any 1928 pel compositor, enginyer i violoncel¡¤lista franc¨¨s Maurice Martenot i avui pr¨¤cticament en des¨²s.

Dudamel se'n va sortir molt b¨¦ davant la imponent massa orquestral congregada sobre l'escenari, va equilibrar b¨¦ les din¨¤miques entre seccions, va donar seguretat a l'orquestra enfrontada a ritmes molt complicats, va buscar els v¨¨rtexs expressius i els va subratllar amb efic¨¤cia i va oferir globalment una interpretaci¨® espectacular que va enfervorir el p¨²blic d'una obra que encara avui, mes de mig segle despr¨¦s de l'estrena, sona nova, exuberant, fant¨¤stica, misteriosa.?