Independ¨¨ncia i antinacionalisme

1.?Ram¨®n Vargas Machuca, en aquest mateix diari, atribu?a l'"embolic" en qu¨¨ estem ficats, entre altres circumst¨¤ncies, a "una consci¨¨ncia nacional escindida i vergonyant que els espanyols arrosseguem des del final de l'experi¨¨ncia colonial". I tot seguit denunciava a Catalunya "la conscienciosa labor dels missioners del credo nacionalista i un formidable exercici d'hegemonia que per la seva efic¨¤cia sorprendria el mateix Gramsci". ?s a dir, en un mateix par¨¤graf, el que Vargas Machuca troba a faltar a Espanya (una consci¨¨ncia nacional unificada i orgullosa) li sembla horror¨®s que pugui donar-se a Catalunya. Aquest ¨¦s el punt que em desconcerta sempre del discurs cr¨ªtic amb el sobiranisme catal¨¤: el que es presenta com una cosa ominosa a Catalunya ¨¦s el mateix que sembla normal si es tracta d'Espanya (l'hegemonia ideol¨°gica del nacionalisme). I d'aix¨° es dedueix que en alguna cosa tenen ra¨® els independentistes: la q¨¹esti¨® rau en l'Estat. El que es considera inadmissible en el nacionalisme sense Estat resulta perfectament natural en el nacionalisme amb Estat. Si Catalunya el tingu¨¦s ning¨² objectaria l'hegemonia nacionalista. Alg¨² pot pensar que el nacionalisme franc¨¨s, potser el m¨¦s reconegut dels que regeixen a Europa, no va ser el fruit d'un aclaparador proc¨¦s d'hegemonia? Hi ha dues vares de mesurar el nacionalisme: segons tinguin Estat i segons no en tinguin. En realitat, el nacionalisme dels que no tenen estat ¨¦s subversiu perqu¨¨ posa en evid¨¨ncia el nacionalisme dels que el tenen i amena?a el seu poder. Aix¨° ¨¦s el que indigna.

2.?Comparteixo moltes de les cr¨ªtiques al nacionalisme. Tot discurs nacionalista busca la inefabilitat, intenta situar-se, com les religions, en el pla en qu¨¨ el fonament del discurs no ¨¦s susceptible de cr¨ªtica: la voluntat de D¨¦u o l'ess¨¨ncia de la p¨¤tria. La realitzaci¨® de la naci¨® est¨¤ per sobre de qualsevol altra consideraci¨®. Ja vindr¨¤ el moment de les discrep¨¤ncies ideol¨°giques, deia Artur Mas a TV3. Com si l'independentisme no fos una ideologia, com si fos d'una naturalesa superior. Independentisme i nacionalisme s¨®n ideologies com les altres. I tenen, com totes, una tend¨¨ncia purificada a imposar-se hegem¨°nicament en la societat. La hist¨°ria d'Europa des del 1979 ha estat el proc¨¦s de construcci¨® d'una hegemonia neoliberal-conservadora en la societat que determina per complet les pol¨ªtiques vigents. No descobrirem ara que la lluita pel poder pol¨ªtic ¨¦s inseparable de la lluita per la capacitat normativa sobre la societat. Tota ideologia ¨¦s susceptible de cr¨ªtica, i el nacionalisme (com les religions) no pot?pretendre en una societat lliure escapar-ne, per¨° aix¨° val per a tots, no nom¨¦s per als nacionalismes sense Estat. I quan el PP, el PSOE i Ciutadans coincideixen en una de les anomenades l¨ªnies vermelles (cap concessi¨® al sobiranisme catal¨¤), alg¨² dubta del car¨¤cter hegem¨°nic del nacionalisme espanyol com a ideologia de defensa de la unitat de l'Estat, ¨¦s a dir, d'un determinat repartiment del poder?

3.?Hi ha detalls que s'escapen del mon¨°ton discurs antinacionalista. Primer, la presumpta hegemonia del sobiranisme a Catalunya t¨¦ molt de mite. Si "l'exercici d'hegemonia" hagu¨¦s estat tan efica?, en aquest moment l'independentisme no s'estaria barallant per la investidura perqu¨¨ disposaria d'una ampl¨ªssima majoria absoluta. S'oblida, per exemple, que l'audi¨¨ncia de TV3 ¨¦s de gaireb¨¦ un 13%, ¨¦s a dir, que l'aclaparadora majoria est¨¤ en mans de les cadenes espanyoles i que nom¨¦s dos dels diaris que es publiquen a Barcelona poden situar-se a l'¨¤rea independentista. Solament a la r¨¤dio el sobiranisme podria considerar-se hegem¨°nic. Segon, fen¨°mens com el renaixement de l'independentisme catal¨¤ no estan al marge de la l¨°gica de la globalitzaci¨®, no nom¨¦s perqu¨¨ les xarxes socials el primer que reforcen s¨®n les relacions m¨¦s properes, sin¨® perqu¨¨ enfront de l'entel¨¨quia de la comunitat global, ¨¦s en l'¨¤mbit m¨¦s local on, per b¨¦ i per mal, apareixen noves vies de creaci¨® d'espais comunitaris. Tercer, si el nacionalisme sense Estat ¨¦s pernici¨®s i el nacionalisme amb Estat ¨¦s un marc natural de conviv¨¨ncia, l'Estat propi ¨¦s potser la millor forma d'eliminar el nacionalisme dolent? La doble vara de mesurar de certa cr¨ªtica del nacionalisme, en el fons, ¨¦s un argument a favor de la independ¨¨ncia.