Cambreres de segona per a hotels de primera

Feia sis anys que Roxana no feia un llit fora de casa quan l'empresa de serveis Constant li va fer un contracte per obra i servei per netejar habitacions a l'hotel Barcel¨® Sants. ¡°Desesperada¡± per una feina, havia decidit tornar a ser cambrera de pisos. Com que cap hotel la trucava, va acceptar treballar per a una contracta. ¡°Em van dir que pagaven per habitaci¨®, per¨° no quant. Nom¨¦s que les noies treien uns 900 al mes¡±, recorda. Se'n va assabentar a trav¨¦s d'una companya: 2,5 euros per habitaci¨®. Tres, si era suite, de 45 metres quadrats. En netejaven unes 18 cada jornada. ¡°No vaig aguantar ni 15 dies¡±, confessa. Va cobrar 120 euros.

Els sindicats denuncien que els hotels catalans han degradat els ¨²ltims tres anys les condicions de les cambreres de pisos malgrat ser un dels sectors menys afectats per la crisi. Mentre les pernoctacions augmentaven fins a xifres r¨¨cord, els drets i salaris d'aquest col¡¤lectiu es redu?en a extrems tamb¨¦ in¨¨dits, amb remuneracions de fins a tres euros per hora segons UGT i CCOO, que assenyalen l'externalitzaci¨® com la causa que aquest ofici, feminitzat i ja de per si mateix fr¨¤gil, s'hagi precaritzat encara m¨¦s.

El sou d'una treballadora contractada per un hotel es regeix pel conveni d'hostaleria de Catalunya: 1.251 euros mensuals. Com que ¨¦s una empresa de serveis, Constant no est¨¤ obligada a utilitzar-lo. Com la majoria de contractes, va crear el seu propi acord: 14 pagues de 651,52 euros. Uns quatre euros menys que el salari m¨ªnim interprofessional. El responsable d'hostaleria a CCOO, Paco Galv¨¢n, explica que amb aquesta pr¨¤ctica, les treballadores deixen de ser cambreres de pisos i passen a ser netejadores, cosa que es tradueix en una p¨¨rdua de categoria laboral, amb menys salari i pitjors condicions: ¡°Signen jornades de quatre hores i en treballen vuit¡±.

Roxana, igual que totes les treballadores que apareixen en aquest reportatge demana que no es publiqui el seu veritable nom, assegura que l'empresa li va advertir a l'entrevista que no li pagaria els dies de festa ni les vacances, encara que els cotitzaria. Tampoc va rebre res per les dues primeres jornades de treball a l'hotel Barcel¨® Sants ni dues m¨¦s a l'hotel Jazz perqu¨¨ van comptar com a per¨ªode de formaci¨®. ¡°El 2009 vaig renunciar a un lloc fix en un hotel quatre estrelles per cuidar els meus fills, que eren petits. Mai vaig imaginar que la crisi arribaria a aquestes dimensions i que el sector es deterioraria tant¡±, lamenta. Admet que si ho hagu¨¦s sabut, no hauria abandonat aquestes condicions ¡°incomparables¡± que s'ofereixen en l'actualitat.

El president de la Confederaci¨® Espanyola d'Hotels i Allotjaments (Cehat), Juan Molas, nega que es donin situacions tan prec¨¤ries al sector i assegura que no hi ha hagut retallades salarials en els convenis col¡¤lectius. ¡°L'externalitzaci¨® es d¨®na a tota Europa i no nom¨¦s en neteja, tamb¨¦ en seguretat, restauraci¨®, manteniment¡­ Es deu a la falta d'estabilitat econ¨°mica. Des del 2007, no hi ha la seguretat que hi hagi ocupaci¨®. Sorgeix a ¨²ltima hora¡±, afirma. Molas defensa que el 70% dels hotels a Barcelona tenen les seves cambreres de pisos en plantilla i que les condicions laborals en les contractes no s¨®n la seva responsabilitat: ¡°No som inspectors. Aquesta tasca ¨¦s de l'Administraci¨®¡±.

PortAventura, que va externalitzar aquest servei als seus cinc hotels el 2013, tamb¨¦ creu que les condicions d'aquests treballadors depenen de la contracta, en aquest cas, Acciona. ¡°Com que t¨¦ diverses ¨¤rees de negoci, es va preferir encarregar el servei a una empresa especialitzada perqu¨¨ sigui m¨¦s eficient¡±, expliquen fonts del parc. En el comit¨¨ denuncien que aquest canvi nom¨¦s va consistir en la subrogaci¨® dels treballadors per una contracta. Els fixes van aconseguir mantenir les seves condicions laborals, per¨° els eventuals no van tenir la mateixa sort.

¡°Amb PortAventura, les quitances de finalitzaci¨® de temporada feien goig. Ara, fan pena¡±, lamenta la Maria, que neteja les habitacions del parc set mesos a l'any. Assegura que ha passat de guanyar 1.080 euros al mes per una jornada de set hores a poc m¨¦s de 700 i que la seva c¨¤rrega de feina ha augmentat de 15 a 20 habitacions cada dia. ¡°I si a l'hora de sortida no he acabat, m'haig de quedar sense que em paguin les hores extra¡±, afirma. Espera poder trobar algun dia ¡°una cosa millor¡±, cosa que per ella significa: una empresa que respecti el conveni d'hostaleria.

Aquest diari ha intentat sense ¨¨xit con¨¨ixer la versi¨® dels hotels de luxe a Barcelona i la de Constant i Acciona. Cap dels contactats ha volgut respondre. El representant d'UGT en Hostaleria i Turisme, Jes¨²s Lodeiro, rebutja que aquesta precaritzaci¨® s'atribueixi a la crisi econ¨°mica: ¡°L'hotel Mandarin t¨¦ el servei completament externalitzat i quant cobra per habitaci¨®? 300 o 400 euros? Quina crisi pot estar patint aquest hotel?¡±.

L'expert en Turisme Responsable, Ernest Ca?ada, descarta l'extensi¨® de la modalitat de baix cost com a motiu: ¡°El low cost degrada, per¨° els hotels cinc estrelles tamb¨¦ ho estan fent. El sector tur¨ªstic est¨¤ creixent i, no obstant aix¨°, cada vegada hi ha menys persones fent m¨¦s feina¡±. Ca?ada acaba de publicar Las que limpian los hoteles, un llibre en el qual cambreres de tot Espanya denuncien les seves condicions laborals prec¨¤ries.

¡°Si arribem cinc minuts tard, ens els descompten¡±

Una ¨¦s Eul¨¤lia Corralero, que treballa en un hotel de Lloret de Mar i administra el grup de Facebook Las Kellys, on companyes de diferents ciutats comparteixen els seus testimonis i es donen ¨¤nims. ¡°Que sapigueu que als hotels, les cambreres donen, a m¨¦s de la lluentor, la qualitat a les estrelles. Sense nosaltres no en brilla cap¡±, escriu una al mur. Corralito explica que va haver de "restringir l'acc¨¦s perqu¨¨ les noies comen?aven a explicar casos molt escabrosos i les eventuals corren molt risc. Si se les veu, ning¨² les torna a contractar¡±.

S. treballa com a cambrera de pisos en un hotel de cinc estrelles a Barcelona, una categoria molt allunyada de les condicions laborals a les quals est¨¤ subjecta. ?s mare soltera, com moltes de les seves companyes, i t¨¦ poques hores per veure el seu fill amb un horari que va de nou del mat¨ª a set de la tarda. I poques vegades es compleix. T¨¦ una hora i mitja per netejar cada suite de l'hotel, que poden arribar als 236 metres quadrats i tenen un llit de 3 metres d'ample, una terrassa privada i un jacuzzi. Ho ha de fer sola i en una hora i mitja.

Controls de qualitat

Les cambreres han d'afrontar sis controls de qualitat mensuals, efectuats sense av¨ªs previ, que poden ser motiu d'acomiadament en cas de no complir les expectatives de l'hotel. ¡°Moltes dones han de prendre pastilles per aguantar els dolors musculars. Cap cambrera de pisos s'ha jubilat als 60, abans acaben sofrint artritis o greus dolors d'esquena¡±, explica S. Al seu costat, una altra companya assenteix amb el cap. ¡°A mi ni tan sols em van donar un mat¨ª lliure per al metge. Tenia un esquin? greu i no podia ni recolzar el peu. Em van dir que si no venia no em pagaven¡±.

La situaci¨® es repeteix en diversos hotels de luxe com l'hotel on treballa una altra veterana cambrera de pisos que tamb¨¦ oculta el seu nom: ¡°Netegem 16 habitacions en vuit hores. Ens fan avisar per tel¨¨fon cada vegada que anem i tornem del bany, suposadament, per saber on som a cada moment. Si arribem cinc minuts tard, els descompten del salari. Ens ofereixen contractes de quatre hores i fins i tot de dues, per¨° ¨¦s impossible acabar-ho tot en aquest temps. Al final fem jornades completes, per¨° amb el sou d'una jornada parcial, i si no compleixes amb els objectius no et tornen a cridar¡±.