Els (altres) dilemes

No hi haur¨¤ eleccions. S'han salvat els mobles del proc¨¦s in extremis i amb molts efectes col¡¤laterals. Nom¨¦s la por a no aconseguir ni de lluny els bons resultats i l'alta participaci¨® obtinguts el 27S, i el descr¨¨dit creixent d'Artur Mas en aquests ¨²ltims dies, poden explicar el que avui apareix com un acord de febleses, amb un president de carambola i amb un gran desgast de la CUP. Aquesta ¨¦s la not¨ªcia. Per¨° n'hi ha una altra, molt m¨¦s important i menys visible: a Catalunya des del 3 d'agost passat (dissoluci¨® del Parlament) fins avui mateix, haurem passat molts mesos sense un govern plenament legitimat per exercir la seva funci¨® i sense un parlament que hagi funcionat en clau d'elaboraci¨® legislativa i aprovaci¨® de pol¨ªtiques. Des del 2011, les diverses legislatures han tingut un balan? legislatiu extremadament pobre. Esperant l'Estado ens hem anat despertant de l'exercici del poc "estat" que ten¨ªem. Se'm dir¨¤, amb ra¨®, que quan s'ha volgut anar m¨¦s enll¨¤, el govern del PP, usant el Tribunal Constitucional, ens ha tallat les ales, per¨° l'escenari no ¨¦s tan simple. El binomi "Generalitat a la recerca de la independ¨¨ncia" enfront d'"Estat mobilitzat en contra" ha resultat esgotador i paralitzant, i ha generat inanitat i frustraci¨®.

Augmenta el contrast entre un escenari de la pol¨ªtica institucional en el qual es barregen grans idees, valors i ideals (per¨° tamb¨¦ la continu?tat prosaica?en el c¨¤rrec) amb la crua realitat en qu¨¨ les feines cada dia s¨®n m¨¦s prec¨¤ries, els sous m¨¦s baixos i els serveis p¨²blics m¨¦s pressionats. D'altra banda, independ¨¨ncia, patriotisme, plurinacionalitat o dret a decidir, de l'altra, demanar ajuda als serveis socials, buscar-se la vida, llogar una habitaci¨®, demanar diners als avis o vendre a internet els regals de Reis. Des de fa anys sentim a dir que les dues esferes de preocupaci¨® estan connectades, per¨° a mesura que passen els dies i els mesos resulta m¨¦s dif¨ªcil mantenir les maneres.

Tenim problemes molt de fons que no acaben de formar part del debat. No hem de deixar que "el social" sigui un terreny b¨¤sicament burocr¨¤tic-administratiu o mercantil-privat. Hem de recuperar el control de les nostres vides, cures i afectes, des de la inf¨¤ncia fins a la vellesa. D'altra banda, estem transitant de la feina com a espai col¡¤lectiu a la individualitzaci¨® d'aquesta mateixa, amb la conseg¨¹ent p¨¨rdua de drets i de capacitat d'acci¨® que aix¨° suposa. Els formats educatius que arrosseguem s¨®n clarament inservibles. No aconseguim resoldre amb encert la reconversi¨® necess¨¤ria de l'espai sociosanitari. S¨®n les persones amb menys recursos les que m¨¦s pateixen aquestes situacions de p¨¨rdua i desvinculaci¨®. Tot aix¨° en un escenari de buit de la democr¨¤cia com a ¨¤mbit de decisi¨® pol¨ªtica, ja que est¨¤ condicionat pels poders globals econ¨°mics i financers. Si de bon principi es podia pensar que hi havia una clara desproporci¨® entre l'abast dels temes pendents i la soluci¨® que el proc¨¦s assenyalava, es mantenia la il¡¤lusi¨®. Per¨° en els ¨²ltims mesos la cosa s'ha anat empantanant, i ha perdut credibilitat i pot¨¨ncia transformadora. Els ¨²ltims espeternecs del que ara se'ns presenta com a gran acord per la independ¨¨ncia han estat m¨¦s aviat lamentables.

No estaria malament que torn¨¦ssim a parlar m¨¦s de pol¨ªtiques i no nom¨¦s d'ess¨¨ncies patri¨°tiques dels uns i els altres. La necessitat de buscar un acord ha perm¨¨s parlar m¨¦s detalladament de temes com Barcelona World, de la gesti¨® p¨²blica de l'aigua o de la sanitat i vam veure que era possible trobar, fins i tot en aquesta conjuntura terrible, 200 milions d'euros per alleujar l'emerg¨¨ncia social. No podem seguir vivint de plebiscits i de veure qui t¨¦ m¨¦s o menys sentit de pa¨ªs. Discutir m¨¦s de pol¨ªtiques, de pol¨ªtica d'all¨° que ¨¦s quotidi¨¤, ens podria acostar a sortides m¨¦s realistes que les d'aquells que ho aposten tot al fet que tot canvi? perqu¨¨ aix¨ª canvi? all¨° que ¨¦s m¨¦s concret.

Convindria no insistir a a?llar el proc¨¦s, el sobiranisme i la possible independ¨¨ncia de nous marcs pol¨ªtics d'un codi ¨¨tic clar i de pol¨ªtiques concretes. No hi ha espai ni suport social suficient per establir una agenda clara de desconnexi¨®. Necessitem recuperar la pol¨ªtica quotidiana, pactar noves maneres d'exercir representaci¨® i emprendre pol¨ªtiques que afrontin el nou escenari on som despr¨¦s del canvi d'¨¨poca.