Per precepte div¨ª

?s possible que la CUP no tingu¨¦s, al final, cap altra opci¨®. Jo no s¨¦ si Artur Mas ha sabut sempre que en cas que la CUP mantingu¨¦s el seu leg¨ªtim veto, com ha passat, trauria la carta d¡¯un candidat alternatiu. No s¨¦ si Mas sabia que ho faria o no. Sembla que no.

Sembla que ha estat Converg¨¨ncia qui l¡¯ha fet recapacitar i ajornar el seu lideratge d¡¯un nou Estat catal¨¤ a un futur indefinit, a canvi de no rebre una catastr¨°fica garrotada en les eleccions de mar? (que acaben d¡¯evitar). No s¨¦ si m¨¦s partits haguessin viscut una desafecci¨® electoral, per¨° s¨ª que s¨¦ que la CUP havia guanyat un respecte democr¨¤tic nascut de la coher¨¨ncia ideol¨°gica al seu rebuig a Mas.

Han dit que no fins al final i avui Mas no ¨¦s president. No ho ¨¦s Neus Munt¨¦ ni ho ¨¦s Oriol Junqueras. El tapat ha estat Carles Puigdemont, alcalde de Girona i independentista atofat, que, a m¨¦s, ha enaltit la matriu premoderna, medieval, per ¡°precepte div¨ª¡±, de la rebel¡¤li¨® dels remences o serfs camperols contra els opressors. Aquesta ha estat l¡¯¨²nica concessi¨® a l¡¯¨¨pica que s¡¯ha perm¨¨s, perqu¨¨ la resta del seu discurs ha estat una c¨°pia adaptat del programa de Junts pel S¨ª i el mateix que va adornar en va Mas en els seus dos discursos d¡¯investidura frustrats.

La CUP ha guanyat, per¨°, sobretot, la CUP ha perdut. Ha perdut el m¨¦s dif¨ªcil de guanyar: la credibilitat democr¨¤tica d¡¯un partit d¡¯esquerres que ha acceptat lliurar els seus vots per llei, sistem¨¤ticament, per norma i per precepte div¨ª, a l¡¯estrat¨¨gia de Junts pel S¨ª, sigui la que sigui. La CUP est¨¤ invalidada al Parlament com a for?a d¡¯esquerres perqu¨¨ el cap de Mas ha costat a la CUP el seu vot en la resta de la legislatura en qualsevol votaci¨® que pugui posar en risc la majoria independentista. I Mas ho va explicar dissabte, amb els gestos i amb les paraules, en repetir una vegada i una altra que la CUP havia com¨¨s errors, demanaria perd¨®, corregiria les seves conductes i canviaria diputats. El pare Mas s¡¯estava acomiadant del c¨¤rrec, per¨° deixava la CUP a les portes del confessionari, tant si s¨®n creients com si no, carregant amb totes les culpes del m¨®n.

El seu cap, d¡¯una banda, i la credibilitat d¡¯esquerres de la CUP, de l¡¯altra, posen de manifest que nom¨¦s hi ha un vencedor: la perpetuaci¨® a qualsevol preu del poder de Converg¨¨ncia a la Generalitat perqu¨¨ el temps jugui a favor de la seva reconstituci¨® o, com a m¨ªnim, que els eviti haver de tornar a les urnes per comprovar fins a quin punt estan desemparats electoralment. El que segueix intacte ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia de mandat democr¨¤tic per dur a terme la independ¨¨ncia ¨Cels falta una majoria social efectiva i persistent¨C, tot i que ara invoquin tamb¨¦ el precepte div¨ª per fingir que vivim en un altre m¨®n. Encara no ¨¦s veritat. La CUP ho sabia a les 9 del vespre del 27-S i ho sap avui. Converg¨¨ncia tamb¨¦.