Bowie explicat en 12 can?ons

David Bowie, que va morir dilluns als 69 anys, va aprendre ben aviat que en un mitj¨¤ tan can¨ªbal com el pop l'¨²nica possibilitat de sobreviure a la immediatesa era no adormir-se, buscar, canviar i sorprendre, sobretot sorprendre's un mateix. Per¨° mentre feia aquesta recerca, i a la vegada que intentava apropar el rock a altres formes art¨ªstiques, no es va oblidar mai de fer can?ons que el p¨²blic pogu¨¦s recordar i que la hist¨°ria no pogu¨¦s ignorar.

Space oddity (1969). Despr¨¦s de sis anys buscant transcendir en una d¨¨cada dominada pels Beatles, Dylan i els Stones, Bowie troba la seva veu amb una can?¨® que ja cont¨¦ alguns dels elements que el faran saltar a la gl¨°ria al cap de poc temps: una magn¨ªfica melodia, un personatge ¨Cel comandant Tom¨C amb el qual es va poder fondre i un context de ci¨¨ncia-ficci¨®. Amb aquest hit va arribar al top 5 brit¨¤nic per primera vegada, tot i que va trigar tres anys a tornar a aconseguir un altre ¨¨xit.

The man who sold the world (1970). Una de les millors can?ons del Bowie previ a la fama, va necessitar que Nirvana la version¨¦s a Unplugged per ser admirada com a tal. Un toc llatinoameric¨¤ en el ritme i una lletra que, com en moltes altres de Bowie, transmetia un missatge inquietant. L'home que va vendre el m¨®n estava sol al seu cim, un concepte al qual la versi¨® de Cobain va afegir un sentit encara m¨¦s tr¨¤gic.

Life on Mars? (1971). Publicada a?Hunky Dory, un dels discos que va fer de pr¨°leg al fenomen glam, que el mateix Bowie va liderar, va n¨¦ixer quan la seva lletra va ser rebutjada per a l'adaptaci¨® anglesa del tema Comme d¡¯habitude, mundialment popularitzada per Sinatra com My way. Bowie va deixar de guanyar una fortuna per¨°, a canvi, va signar una de les seves can?ons m¨¦s emocionants. Definida pel piano de Rick Wakeman i afegint aquest aire de cabaret brit¨¤nic tan af¨ª al primer Bowie, aconsegueix transformar la confusi¨® d'aquest m¨®n en una cosa fascinant com poques altres can?ons han aconseguit fer.

Starman (1972). La primera can?¨® de Bowie que va esdevenir un ¨¨xit despr¨¦s de Space oddity era un temps mitj¨¤ que tornava a rec¨®rrer a la ci¨¨ncia-ficci¨®. Es va gravar in extremis per a l'¨¤lbum Ziggy Stardust, confiant que refor?aria el potencial comercial de l'¨¤lbum. L'home de les estrelles que ens observa en la lletra es barreja amb una melodia inspirada en Somewhere over the rainbow. Un toc extravagant culmina la can?¨® que va canviar radicalment la sort de Bowie.

Rebel rebel (1974). Bowie tancava la seva etapa glam amb la seva can?¨® m¨¦s glam, escrita originalment per a un musical basat en Ziggy Stardust i apropant-se al rock dels seus admirats Stones, amb un riff de guitarra que semblava robat d'un somni de Keith Richards. Aleshores Bowie ja havia refinat la seva capacitat per reinterpretar troballes alienes, tant que el seu amic Jagger va acabar dient: ¡°No estrenis mai sabates noves si el David ¨¦s a prop¡±.

Fame (1975). Firmada a mitges amb John Lennon, aquesta reflexi¨® sobre el fet de ser una estrella al segle XX pertany a la seva incursi¨® en la m¨²sica negra, plasmada a?Young Americans. Una tema funk basat en un irresistible riff de Carlos Alomar i amb un missatge que va resultar amargament prof¨¨tic cinc anys despr¨¦s, quan Lennon va morir assassinat a les mans d'un fan dement que tenia fotos de Bowie a casa seva, segons va informar la policia.

Sound and vision (1977). Despr¨¦s de l'altre inesperat gir que el va portar a retrobar-se amb Europa, es va instal¡¤lar a Berl¨ªn i, sota la influ¨¨ncia dels grups electr¨°nics alemanys, va gravar un disc la cara B del qual era instrumental. Els executius de RCA van posar el crit al cel en comprovar que Bowie insistia a fer coses rares, com per exemple, un single com aquest, on canta per primera vegada a mitja can?¨®.

Heroes (1977). A m¨¦s d'experiments, el per¨ªode experimental alemany de Bowie tamb¨¦ va llan?ar un cl¨¤ssic incontestable, una can?¨® que es debat entre el romanticisme de les balades dels seixanta, la ironia que destaquen les cometes del t¨ªtol i l'¨¨pica que aporta l'omnipresent guitarra de Fripp. La reacci¨® de Bowie al punk va acabar sent la seva can?¨® m¨¦s famosa.

Ashes to ashes (1980). Quan els setanta van arribar la seva fi, els postulats art¨ªstics de Bowie ja eren reverenciats per tota una nova generaci¨® de m¨²sics brit¨¤nics. La seva resposta va ser una gloriosa i malenconiosa balada que resumia la seva traject¨°ria entre picades d'ullet i autorefer¨¨ncies, un missatge la visibilitat del qual va ser possible gr¨¤cies al v¨ªdeo de David Mallet, un dels primers clips art¨ªstics en la hist¨°ria del g¨¨nere.

Let¡¯s dance?(1983). Tenyit de ros i bronzejat, Bowie va iniciar la seva marxa en la nova d¨¨cada disposat a amortitzar econ¨°micament la seva fama. L'artista es posa el vestit d'empresari i inicia una etapa caracteritzada per discos fluixos i la p¨¨rdua de rumb. Let¡¯s dance ¨¦s una de les poques can?ons que se salven d'aquest per¨ªode, amb aquest crescendo prestat del Twist and shout i una impecable producci¨® a c¨¤rrec de Nile Rodgers, l'home fort de Chic.

Hello spaceboy (1995). Bowie mai va deixar de fer can?ons excel¡¤lents, per¨° el seu impacte va comen?ar a disminuir a partir del 1987. Inclosa a Outside, el disc que li va tornar a donar llustre avantguardista en ple crepuscle del grunge, la versi¨® d'aquest tema regravat junt amb Pet Shop Boys mereix figurar entre el millor de la seva obra, per la seva pot¨¨ncia i per parlar, una vegada m¨¦s, del terror que produeix la velocitat de la vida.

Where are we now (2013). Va arribar per sorpresa el dia en qu¨¨ Bowie va fer 66 anys. Els rumors el donaven per retirat, v¨ªctima d'una greu malaltia. Amb aquesta can?¨®, fr¨¤gil i nost¨¤lgica, farcida de refer¨¨ncies als seus dies a Berl¨ªn, afrontava el present des de l'avantsala de la vellesa, amb una melodia que, com ja era habitual en ell, dosificava per obtenir m¨¦s impacte emocional.