Alguns musulmans del m¨®n

En aquests temps on s¨®n, per diferents motius, centre del convuls m¨®n, s¡¯han publicat en catal¨¤ dues novel¡¤les en qu¨¨ personatges musulmans i el seu encaix hi tenen tot el protagonisme. La primera ¨¦s de Mohsin Hamid (Lahore, Pakistan, 1971), escriptor ¨¤mpliament guardonat, de llibres molt tradu?ts. Format en universitats nord-americanes, les seves obres han tractat la relaci¨® dels musulmans amb la cultura occidental. A L¡¯integrista reticent, el jove Changez, d¡¯origen pakistan¨¨s, ens explicar¨¤ la seva vida des que va llicenciar-se a Princeton fins que comen?a a relacionar-se, fent d¡¯analista de mercat, amb els executius de Wall Street. La seva fascinaci¨® per la cultura dels Estats Units ¨¦s total, i encara m¨¦s quan s¡¯enamora de la novaiorquesa Erika. El fet ¨¦s que explica tot aix¨° a posteriori, des d¡¯un caf¨¨ de Lahore, quan ja s¡¯ha desvinculat ¡ªencara ben jove¡ª de la vida de lluentons i ha tornat a casa seva, on la fam¨ªlia ¡ªuna mena d¡¯arist¨°crates que han reculat fins a la classe mitjana¡ª l¡¯ha acollit amb els bra?os oberts.

La novel¡¤la t¨¦ un moment medul¡¤lar: l¡¯atemptat de les Torres Bessones i la conseg¨¹ent invasi¨® de l¡¯Afganistan. Aquest ¨¦s el catalitzador de tots els conflictes de Changez, que ara explica les seves cuites a un misteri¨®s turista nord-americ¨¤.

La traducci¨® reprodueix molt b¨¦ la xerrera graciosa i vibrant de Changez, un tipus memorable que sost¨¦ un mon¨°leg abassegador i magn¨¨tic de gaireb¨¦ 160 p¨¤gines. ?s una novel¡¤la de formaci¨® i d¡¯intriga, d¡¯amor i de pol¨ªtica, que toca tamb¨¦ sense embuts, per¨° amb la subtilitat de la gran literatura, un conflicte candent dels nostres dies: l¡¯escissi¨® entre Orient i Occident.

Alissa Gan¨ªeva (Moscou, 1985) escriu al seu torn a La muntanya de la festa sobre el Daguestan, rep¨²blica cauc¨¤sica de majoria musulmana que pertany a la Federaci¨® Russa. Tot comen?a amb un rumor. El govern rus est¨¤ construint un mur per a?llar el Caucas de la resta del pa¨ªs. El Daguestan es desfibra, el desastre ¨¦s imminent. Gan¨ªeva, que va n¨¦ixer en aquella terra, parla sobretot d¡¯un grup de gent jove, i elabora un dens relat en qu¨¨ la veritat s¡¯escola entre el que diu la gent, el que diuen els mitjans i el que tothom sap per¨° calla.

Tot i la seva base realista, fonamentada en el di¨¤leg i la coralitat, aquesta novel¡¤la ¨¦s d¡¯anticipaci¨®, especulativa. Ens explica el que podria passar al Daguestan: una guerra de diversos b¨¤ndols. L¡¯autora juga amb el fet que el lector sap algunes coses de la pol¨ªtica russa sobre els musulmans d¡¯aquell territori. La hist¨°ria, en el seu retrat prec¨ªs de diverses personalitats, revela la particularitat cultural, geogr¨¤fica i ¨¨tnica del Daguestan, i la dualitat a qu¨¨ queda sotmesa la poblaci¨®: la globalitzaci¨® o la islamitzaci¨®. Els aven?os del fonamentalisme, en conflicte amb el govern institu?t i pror¨²s, s¨®n tamb¨¦ un puntal del relat.

Gan¨ªeva, que fa de periodista i escriptora a Moscou, amb aquesta obra (plena de costumisme de la seva terra) ha tractat de fer con¨¨ixer una realitat for?a desconeguda ¡ªla novel¡¤la original ¨¦s en un rus ple de modismes makhatxkalesos¡ª, en qu¨¨ molts factors conflueixen en una comunitat menys conflictiva que heter¨°clita.

La novel¡¤la de Hamid ¨¦s de lectura m¨¦s senzilla i fresca, desplegada en un terreny i unes dades for?a coneguts. La de Gan¨ªeva ¨¦s m¨¦s aspra d¡¯entrada, ens costa fixar el pol¨ªedre de referents que ens proposa, per¨° ens conven? per la seva intenci¨® i el retrat hum¨¤ de fons. Vet aqu¨ª dues novel¡¤les valuoses sobre alguns musulmans del m¨®n.