Discreci¨® per al canvi d¡¯any

Mois¨¨s Vill¨¨lia (Barcelona, 1928-1994) ¨¦s un d¡¯aquells artistes discrets ¡ªen el m¨¦s bon sentit que t¨¦ aquesta paraula¡ª que van treballar en silenci i de forma acurada i pacient quan es comen?ava a imposar l¡¯abstracci¨® a Catalunya, mentre la pintura i, en menor grau, l¡¯escultura tradicionals batien la darrera batalla per mantenir l¡¯hegemonia absoluta en el comer?, el col¡¤leccionisme i les institucions. Tot aix¨° passava a mitjan anys cinquanta, que van marcar un punt d¡¯inflexi¨® decisiu en l¡¯art catal¨¤ amb la recuperaci¨® de la modernitat, perduda amb la Guerra Civil. La desclosa de Vill¨¨lia va ser just en aquella d¨¨cada, recolzat pel Club 49, hereu directe de l¡¯ADLAN republic¨¤ (Associaci¨® d¡¯Amics de l¡¯Art Nou), molts components del qual ¡ªJoan Prats, Jaume Sans, Ramon Marinel¡¤lo¡ª tamb¨¦ havien estat fundadors d¡¯aquesta altra iniciativa que seria decisiva per a la implantaci¨® de l¡¯art i la cultura contemporanis al pa¨ªs. Precisament va ser el Club 49 l¡¯encarregat de promoure la primera exposici¨® individual de Vill¨¨lia a Barcelona, el 1958, a la Sala Gaspar, llavors convertida en territori obert a les novetats, que eren moltes at¨¨s l¡¯endarreriment que havia propiciat l¡¯inacabable postguerra.

A partir d¡¯aleshores, l¡¯obra de Vill¨¨lia ha mantingut una gran coher¨¨ncia, a difer¨¨ncia de molts altres artistes de la seva generaci¨® ¡ªa excepci¨® d¡¯Antoni T¨¤pies i potser, tamb¨¦, Joan Pon?¡ª, que van tardar a assolir una personalitat pr¨°pia o b¨¦ es van anar adaptant a la successi¨® de tend¨¨ncies que anaven eixint en el panorama de l¡¯art contemporani internacional. Als anys cinquanta, ell ja treballava amb materials org¨¤nics, com ara cactus secs i atzavares i, sobretot, tamb¨¦ canyes, que esdevindrien el leitmotiv constant i el seu tret m¨¦s definitori. Amb tot plegat va elaborar un llenguatge propi, molt peculiar, que va anar desplegant sempre m¨¦s de forma exquisida. Vill¨¨lia nom¨¦s fallaria en les poques vegades que se¡¯n va apartar una mica, com en els projectes de les inevitables rotondes de finals dels anys vuitanta i els primers noranta, o alguna escultura feta en metall en la qual es trenca tota la po¨¨tica de la subtilesa, entre altres coses perqu¨¨ aquesta es basava en la intervenci¨® directa de l¡¯artista, en el treball de les seves mans que, amb delicadesa, dibuixaven l¡¯aire, tal com diria ?ngel Ferrant ¡ªun altre dels fundadors d¡¯ADLAN, a cavall entre Madrid i Barcelona¡ª, que, tot i ser un mestre consagrat, va esdevenir tamb¨¦ admirador del jove Vil¨¨llia, igual que ho va ser Joan Mir¨®. Aquests dies, la Galeria Joan Gaspar recupera amb encert un dels hist¨°rics de la fam¨ªlia i presenta una bona tria de m¨°bils i t¨°tems de Vill¨¨lia dels anys setanta i vuitanta, amb moltes obres de gran format bastant impressionants.

Joan Vilacasas (Sabadell, 1920 - Barcelona, 2007) ¨¦s un altre dels hist¨°rics de la Sala Gaspar que, com Vill¨¨lia, es va mantenir fidel a la desapareguda galeria del carrer Consell de Cent, malgrat que s¡¯an¨¦s quedant al marge del panorama expositiu barcelon¨ª fins a replegar-se, no sense un cert ressentiment, al seu estudi-cova, situat en un ¨¤tic del mateix carrer. Vilacasas tamb¨¦ va assolir un estil propi als anys cinquanta, i el va saber mantenir fins al final, per¨° a difer¨¨ncia de Vill¨¨lia els museus encara no li han reconegut la v¨¤lua que es mereix. A l¡¯exposici¨® Les petites coses, la Galeria Marc Dom¨¨nech inclou una abstracci¨® del 1956 del pintor sabadellenc, una tela a base de grisos que s¡¯imposa en el conjunt, format per grans noms com ara Fernand L¨¦ger, Jean Dubuffet, Jacques Lipchitz, Joan Mir¨®, Salvador Dal¨ª, Joaquim Torres-Garc¨ªa, Juli Gonz¨¢lez, Andr¨¦ Masson, Alberto Magnelli, Francisco Bores, Auguste Herbin, Jean Metzinger o Albert Gleizes.

Al costat d¡¯ells, la tria tamb¨¦ inclou Joan Sandalinas, Josep Maria de Sucre, Enric Planasdur¨¤, Joan Hern¨¢ndez Pijuan, Joaquim Chancho, Llu¨ªs Claramunt, Alberto C¨¢rdenas, Jordi Alcaraz, ?ngel Bofarull, Llu¨ªs Lle¨® o el mateix Vill¨¨lia, entre altres artistes habituals a la galeria del passatge Mercader. Marc Dom¨¨nech ¡ªque, com altres col¡¤legues de professi¨®, s¡¯est¨¤ obrint pas en les fires internacionals, bastant al marge de la clientela local¡ª proposa un gabinet de col¡¤leccionista amb obres sempre menudes i ben triades, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯enorme diversitat del valor econ¨°mic respectiu de cadascuna. Teles, dibuixos i escultures col¡¤locades en forma de mosaic canviant, no en va la mobilitat ¨¦s una de les virtuts de les coses petites que, sovint, no estan destinades a ocupar les parets dels grans museus, sin¨® a ser contemplades en la intimitat i la discreci¨® m¨¦s absolutes.