L¡¯?frica diu ad¨¦u a l¡¯ebola, per¨° mant¨¦ l¡¯alerta

S'ha acabat. La pitjor epid¨¨mia d'ebola que el m¨®n ha conegut i que ha provocat 28.637 contagis i 11.315 morts arriba oficialment a la seva fi avui dijous, just 42 dies despr¨¦s que l'¨²ltim pacient fos donat d'alta a Monr¨°via, la capital de Lib¨¨ria. Han passat m¨¦s de dos anys des que van apar¨¨ixer, el desembre del 2013, els primers casos d'un brot que es va estendre amb virul¨¨ncia per Guinea, Lib¨¨ria i Sierra Leone, va arribar fins a Mali, Nig¨¨ria i el Senegal i fins i tot va saltar fora del continent amb casos puntuals als Estats Units i Espanya. El pic m¨¦s alt es va viure l'estiu del 2014, i durant l'any passat es va anar extingint lentament.

L'epid¨¨mia, molt mal gestionada en els primers mesos, deixa als pa?sos afectats sistemes sanitaris afeblits, que pateixen una p¨¨rdua de confian?a per part de la poblaci¨® i que estan obligats a mantenir activa l'alerta davant la sorprenent capacitat del virus per resistir fins a sis mesos en l'organisme d'alguns supervivents, aix¨ª com un gran impacte psicol¨°gic en la poblaci¨® que no va poder acomiadar els seus familiars. Al mateix temps, en la comunitat internacional s'ha est¨¨s una sensaci¨® d'enorme frac¨¤s en la resposta i la necessitat d'aprendre algunes lli?ons, com la import¨¤ncia de fomentar la investigaci¨® sobre pat¨°gens fins ara considerats no prioritaris, per aconseguir que aix¨° no torni a passar.

Luis Encinas, responsable d'operacions de Metges sense Fronteres a l'?frica Occidental que va estar treballant als tres pa?sos m¨¦s afectats, ho t¨¦ clar. ¡°Aquest brot s'ha descrit amb freq¨¹¨¨ncia com una tempesta perfecta, una epid¨¨mia que travessava fronteres en pa?sos amb sistemes p¨²blics de salut febles i diversos, que no havien experimentat mai l'ebola. No obstant aix¨°, aquesta ¨¦s una explicaci¨® massa convenient. El fet que arrib¨¦s a les dimensions que va adquirir i es descontrol¨¦s d'aquella manera vol dir que molts mecanismes i institucions van fallar. I ho van fer amb conseq¨¹¨¨ncies tr¨¤giques i evitables¡±, assegura.

En l'objectiu de les cr¨ªtiques, el primer organisme ¨¦s l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS), que acusen de lentitud en la resposta i falta de lideratge, un fet que ha assumit la mateixa ag¨¨ncia. ¡°Tot i aix¨°, seria un error atribuir tota la responsabilitat a l'OMS¡±, afegeix Encinas, ¡°ning¨² estava preparat per a la propagaci¨® i la magnitud de malson d'aquesta epid¨¨mia, que ha demostrat ser un fet excepcional que va fer visible com d'ineficients i lents s¨®n els sistemes de salut i d'ajuda humanit¨¤ria en la resposta a emerg¨¨ncies¡±.

Resposta lenta?

La declaraci¨® d'emerg¨¨ncia de salut p¨²blica internacional no va arribar fins a l'agost del 2014, quatre mesos i mig despr¨¦s que es conegu¨¦s que era ebola, i l'ajuda internacional no es va concretar fins a la tardor. ¡°Tres pa?sos [els Estats Units, el Regne Unit i Alemanya] van assumir m¨¦s del 60% dels recursos destinats a la lluita contra l'ebola, Espanya va quedar al lloc 23¨¨ de la llista de donants. Avui el m¨®n est¨¤ m¨¦s interconnectat que mai, en plena globalitzaci¨®, i els l¨ªders mundials no poden girar l'esquena a les crisis de salut amb l'esperan?a que els seus pa?sos continuaran confinats en la seva seguretat davant dels Estats sense recursos que queden lluny. Aixecar un mur, a?llar-se i establir quarantenes encara m¨¦s punitives no resolen els problemes. Al contrari, accentuen la indignaci¨®¡±, afegeix Encinas.

En paraules de la vir¨°loga espanyola Dolores Fern¨¢ndez, que treballa per l'Institut Pasteur de Dakar i va col¡¤laborar amb l'OMS a Sierra Leone i Lib¨¨ria durant el brot, ¡°per fer front a una pand¨¨mia inesperada, amb el que es fa habitualment no n'hi ha prou¡±. Al seu parer, els propers mesos s¨®n cr¨ªtics perqu¨¨ el virus ha mostrat una gran capacitat, desconeguda fins ara pels cient¨ªfics, per resistir en l'organisme dels supervivents. De fet, l'¨²ltima persona que va morir a causa d'aquesta malaltia (el passat 23 de novembre), l'adolescent liberi¨¤ Nathan Gbothoe, es va contagiar per contacte amb un pacient que ja estava curat. ¡°Cal refor?ar els seus sistemes sanitaris i establir sistemes nacionals de vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica anomenats d'alerta prematura¡±.

No obstant aix¨°, Fern¨¢ndez destaca un altre aspecte clau. ¡°L'epid¨¨mia ens va agafar per sorpresa, sense tractaments ni vacunes, i amb un coneixement del virus molt limitat. L'ebola era una malaltia que rarament ocasionava brots i nom¨¦s ho feia en pa?sos pobres, per la qual cosa el sector privat tenia poc incentiu comercial per invertir en recerca. S'ha demostrat que ¨¦s essencial impulsar la investigaci¨® per fer front als pat¨°gens amb potencial epid¨¨mic, no nom¨¦s quan apareixen, sin¨® abans que ho facin. La majoria s'originen en animals i la nostra feina com a cient¨ªfics consisteix a vigilar, identificar-los i entendre com fan el salt a l'¨¦sser hum¨¤. Per¨° crec que aquesta tasca s'hauria de fomentar als pa?sos on emergeixen aquestes malalties, no en laboratoris europeus o americans¡±. La bona not¨ªcia ¨¦s que l'epid¨¨mia ha perm¨¨s provar tractaments i una vacuna que han demostrat una alta efic¨¤cia. La dolenta ¨¦s que aix¨° ha de mantenir-se en el temps, com explica Fern¨¢ndez.

Per l'antrop¨°loga madrilenya Almudena Mar¨ª, que treballa per l'Institut de Medicina i Salut Internacional Charit¨¦ de la Universitat de Berl¨ªn i va estar als tres pa?sos, els sistemes de salut de Guinea, Lib¨¨ria i Sierra Leone han rebut molt suport econ¨°mic, t¨¨cnic i hum¨¤ durant l'epid¨¨mia, des de salaris fins a ordinadors, passant per cotxes, formaci¨® o una legi¨® de voluntaris, ¡°per¨° ara el repte ¨¦s que aix¨° es mantingui i que els sistemes d'alerta funcionin¡±. Si hi ha alguna cosa en qu¨¨ l'ebola ha impactat ¨¦s en la vida quotidiana de la gent. ¡°El seu desig ¨¦s restaurar la normalitat i mirar al futur. Moltes pr¨¤ctiques que es van instaurar durant l'epid¨¨mia, com rentar-se les mans, han desaparegut fins i tot abans que acab¨¦s. Per¨° per al personal m¨¨dic, els enterradors i els supervivents l'efecte ser¨¤ m¨¦s elevat¡±, afegeix.

I ¨¦s que l'impacte psicol¨°gic ¨¦s molt fort. Airam Vadillo, psic¨°leg de Gran Can¨¤ria de M¨¦dicos del Mundo que va treballar a Sierra Leone durant l'epid¨¨mia, posa l'accent en el fet que molts familiars de persones mortes no van poder participar en els enterraments i han viscut ¡°un dol que no s'ha tancat, ¨¦s a dir, la falta d'un ¨²ltim ad¨¦u al familiar que se'n va sense avisar i no se l'acomiada com es mereix, segons els seus costums i creences espirituals¡±. Per tractar d'abordar-ho, M¨¦dicos del Mundo est¨¤ promovent cerim¨°nies f¨²nebres comunit¨¤ries. Un altre problema ¨¦s el del nou mapa social que emergeix despr¨¦s de l'epid¨¨mia. ¡°Hi ha molts orfes i noves c¨¤rregues familiars. Afortunadament, l'estigma que van patir els pacients ja curats i que va ser molt intens al principi ha anat desapareixent. Les comunitats actuen com a nous nuclis familiars que fan costat als supervivents¡±.