¡°Ara cal donar-se la m¨¤, i no l¡¯esquena¡±

Pregunta. Ara la gent est¨¤ com si no es toler¨¦s.

Resposta. La toler¨¤ncia ¨¦s una virtut important, per¨° sempre l'expressem en negatiu: ¡°No et tolero¡±. Sembla que tolerar sigui atorgar un perm¨ªs a l'altre! El salm¨® ¨¦s molt especial, neda a contra corrent. Hi ha gent que ha comen?at a callar, perqu¨¨ s'ha cansat d'anar a contra corrent. Aqu¨ª et sents una mica ofegat perqu¨¨ t'estan empetitint el m¨®n.

P. El debat ¨¦s, per dir-ho aix¨ª, monoteista.

R. Fa molts anys em van convidar a una confer¨¨ncia titulada Homosexualitat i fet nacional. Homosexualitat i fet nacional! Com que el debat es focalitza tant, la gent s'avorreix. Tolerar ¨¦s tamb¨¦ tolerar l'independentista, compte. Per¨°, ostres, mat¨ª i tarda i fins a la sopa parlant del mateix!

P. Ja no hi ha marxa enrere?

R. No! El dia que ho senti em rendir¨¦, i jo no em rendeixo. Hi ha hagut una desafecci¨® molt gran que, a m¨¦s, ha coincidit amb una crisi econ¨°mica molt profunda, aix¨ª com un estil molt en clau nacionalista que ara est¨¤ en ebullici¨®. No s'arregla de cop i volta, aix¨° tamb¨¦ ho s¨¦. Per¨° anirem arreglant cosetes.

P. Per exemple?

R. Quan treballava a Madrid em va venir a veure un amic. An¨¤vem parlant en catal¨¤ i el taxista ens va preguntar per qu¨¨ parl¨¤vem aix¨ª. Li vaig preguntar si hagu¨¦s dit el mateix si estigu¨¦ssim parlant en alemany. "Home, no!", va contestar. Esclar, vost¨¨ pensa, li vaig dir, que com que som espanyols hem de parlar en espanyol. Doncs hauria d'estar feli? de viure en un pa¨ªs que t¨¦ diverses lleng¨¹es. De vegades redu?m Catalunya i Espanya com si fossin dues persones. No. L'excusa no ¨¦s centrar-se en les incomprensions per treure la conclusi¨® que aix¨° no t¨¦ soluci¨®.

P. I en t¨¦?

R.?En t¨¦, si avancem en educaci¨® i cultura. Igual que als que som catalanistes ens veuen com a estranys a la resta d'Espanya i els independentistes a Catalunya ens veuen com a estrany¨ªssims. Es preguntaran: aquest senyor que diu que ¨¦s catalanista, com ¨¦s que vol seguir unit a la resta? Quan parlo amb independentistes els dic: I la sort que tenim de ser espanyols? Si hagu¨¦ssim estat francesos ja no parlar¨ªem ni en catal¨¤! El debat assenyat ara que som aqu¨ª (i hi serem fins a la fi dels temps), ¨¦s quina ha de ser la millor relaci¨® amb els ve?ns.

P. Quina ¨¦s?

R. Donar-se la m¨¤ i no l'esquena... Carles Puigdemont va tenir amb mi una petita pol¨¨mica quan li vaig parlar de l'encaix de Catalunya a Espanya. Li vaig recordar que en catal¨¤ encaixar tamb¨¦ significa donar-se la m¨¤, ¡°encaixar la m¨¤¡±... Jo no em rendeixo.

P. Ell no li va donar la m¨¤ quan va acabar el seu discurs d'investidura...

R.?Ell s'ho va perdre, perqu¨¨ jo dono la m¨¤ millor que ning¨²!

P. Qu¨¨ respecta dels que no estan d'acord amb vost¨¨?

R. Tot. L'¨²nica cosa que em genera repugn¨¤ncia ¨¦s la gent que pret¨¦n imposar les seves idees; amb aix¨° s¨ª que s¨®c intolerant. Catalunya ¨¦s un lloc amb una societat tan barrejada, tan mestissa, amb dues lleng¨¹es i moltes aportacions de gent de fora. Aix¨° ens fa rics. No tenir prevenci¨® al que ¨¦s diferent, a all¨° diferent, sin¨® ganes de comptar-hi. El meu lema seria, en andal¨²s: Nas¨ªo pa' pactar!

P. Hi ha alguna cosa del que passa que li faci por?

R. La intoler¨¤ncia. La ignor¨¤ncia. El meu propi desconeixement.

P. Per aix¨° llegeix tant.

R. S¨®c un mal lector, perqu¨¨ s¨®c ansi¨®s. Compro llibres, els apilo, i no tinc temps de llegir-los. Evasi¨®, novel¡¤la. Gerald Durrell, Yourcenar... De Yourcenar vaig llegir de jove Alexis o el tractat del combat in¨²til... Aqu¨ª vaig trobar refer¨¨ncies que em van fer entendre la meva pr¨°pia homosexualitat, i per aqu¨ª vaig seguir amb Wilde, Isherwood. I?Sonetos del amor oscuro, de Lorca!