Giorgos Kallis: ¡°La resposta al desastre de Val¨¨ncia pot ser pitjor que el desastre¡±

Els que estudien els desastres naturals diuen que ¡°els desastres no s¨®n naturals¡±: tenen a veure amb l¡¯enginyeria, l¡¯economia i la pol¨ªtica de les persones. Aix¨° tamb¨¦ vol dir que, canviant el que fem, canviar¨ªem l¡¯impacte d¡¯aquests desastres. Per sortir del xoc emocional i dels clix¨¦s arran de la dana que ha arrasat Val¨¨ncia, anem a l¡¯Institut de Ci¨¨ncia i Tecnologia Ambientals de la Universitat Aut¨°noma a parlar amb tres especialistes que fa anys que estudien les causes estructurals de tot plegat, sobre qu¨¨ podr¨ªem fer diferent per evitar-les: Giorgos Kallis, grec, expert en economia i pol¨ªtica ecol¨°gica, i els seus estudiants Aljo?a Slamer?ak, eslov¨¨, climat¨°leg i economista, i Feroz Khan, singapur¨¨s, investigador en desastres i decreixement especialitzat en els efectes socials d¡¯huracans i inundacions.

Pregunta. Qu¨¨ veieu quan mireu cap a Val¨¨ncia ara mateix?

Resposta (Giorgos Kallis). Suposa adonar-se que la descomposici¨® clim¨¤tica ja ens afecta a nosaltres. A cada lloc arriba un moment de comprensi¨®, de fer el clic. A Gr¨¨cia aix¨° ens va passar amb els incendis dels dos estius passats. Tamb¨¦ hem tingut inundacions molt semblants a les de Val¨¨ncia. Sempre hem patit desastres, per¨° aix¨° ¨¦s un nou tipus que mai hem vist al Mediterrani.

(Feroz Khan). A mi el que em va xocar m¨¦s ¨¦s que la gent no fos avisada per l¡¯Estat. En l¡¯estudi comparatiu sobre desastres, ¨¦s fonamental la idea d¡¯un sistema d¡¯alerta que tothom entengui i conegui. Ning¨² tria sortir al carrer a rescatar el cotxe si est¨¤ correctament avisat del que est¨¤ passant. Dit aix¨°, cal pensar en el llarg termini. Cal pensar per qu¨¨ els enginyers havien desviat el riu d¡¯aquesta manera i no d¡¯una altra amb el Plan Sur de Franco. En el meu camp diem ¡°els desastres no s¨®n naturals¡±. Aquest desastre ¨¦s fruit de decisions humanes de construir tantes cases en una zona de risc sense la protecci¨® adequada.

P. S¡¯ha parlat molt de ¡°cigne negre¡±.

R. (G.K.) Si cada any hi ha un cigne negre a algun lloc del Mediterrani, el cigne ¨¦s blanc. El que diu la ci¨¨ncia ¨¦s que si arribem a un escalfament d¡¯1,5 graus hi haur¨¤ conseq¨¹¨¨ncies imprevisibles, per¨°, a sobre, ara que ens trobem en un escalfament d¡¯1,3 graus, estem veient que ja patim aquesta mena de conseq¨¹¨¨ncies en forma de desastres. Per¨° aix¨° ho veu gent que no ¨¦s cient¨ªfica i que voten tota mena de partits.

Aljo?a Slamer?ak. La q¨¹esti¨® ¨¦s que no tenim una nova normalitat. Aix¨° voldria dir tenir un nou clima m¨¦s c¨¤lid, per¨° estable. El que nosaltres tenim ¨¦s una acceleraci¨® constant de l¡¯escalfament global. El que avui ¨¦s normal, no ho ser¨¤ d¡¯aqu¨ª a deu anys.

(F.K.) Estem experimentant el que suposa travessar llindars clim¨¤tics per als quals no tenim cap record comparable. En el meu camp parlem molt de coneixement local, de com la gent s¡¯ho ha fet per sobreviure als desastres. Per¨° aquest coneixement no pot dur-te gaire enll¨¤ si tota la pluja que cau en un any cau en vuit hores. Aix¨° no t¨¦ precedents hist¨°rics. M¨¦s que preguntar-nos si el canvi clim¨¤tic ¨¦s o no la causa, el que cal ¨¦s preguntar a la gent si, a mesura que aquesta mena d¡¯esdeveniments es van repetint, entenen el lloc on viuen, com es poden resguardar, quins s¨®n els perills i qui ¨¦s el responsable ¨²ltim d¡¯exposar la gent a aquests riscs.

P. Com es relaciona aix¨° amb el decreixement?

R. (G.K.) Fins ara, pens¨¤vem en el decreixement com una manera d¡¯alentir o aturar el canvi clim¨¤tic. Que baixi el ritme de l¡¯economia per emetre menys carboni i tenir m¨¦s temps per canviar el sistema. Per¨° ara el decreixement s¡¯ha de pensar com un model per adaptar-se als desastres que ja estan passant. M¨¦s que una economia del decreixement o no, el que cal ¨¦s una economia que prengui recursos d¡¯una producci¨® que no para de cr¨¦ixer causant emissions i inverteixi aquests recursos en la protecci¨® civil, en posar la gent a viure en llocs segurs, en tenir bons sistemes d¡¯alerta.

(A.S.) Cal pensar el decreixement en termes de projectes concrets. A Catalunya els principals projectes de pa¨ªs s¨®n l¡¯expansi¨® de l¡¯aeroport, construir m¨¦s autopistes, i ning¨² sap qu¨¨ fer amb la massificaci¨® tur¨ªstica. El que sabem ¨¦s que aquests projectes incrementen la petjada de carboni. No hem de pensar en un decreixement global de tota l¡¯economia, sin¨® q¨¹estionar les maneres com es vol cr¨¦ixer i com es relacionen amb la satisfacci¨® de les necessitats b¨¤siques de la gent, com ara no morir per culpa de la gota freda, o tenir un habitatge digne. Com li pots dir a la gent que l¡¯est¨¤s protegint si, al mateix temps, amplies l¡¯aeroport i la depend¨¨ncia de combustibles f¨°ssils?

(F.K.) En una ciutat com Val¨¨ncia, com ¨¦s que el boom immobiliari va portar a construir cases en zones on no hi havia hagut mai habitatge, ni hi havia cap infraestructura preparada? ?s una il¡¤lustraci¨® de la malaltia del creixement. El decreixement ¨¦s deixar de construir m¨¦s i m¨¦s cases, i redirigir aquests recursos a millorar les que tenim, preparar-les per a les onades de calor i les inundacions.

Si hi hagu¨¦s programes ecol¨°gics vinculats a feina, a l¡¯habitatge, renda b¨¤sica, ja veur¨ªem si la gent els vol o no

P. Quines pol¨ªtiques econ¨°miques proposeu?

R. (G.K.) Parlem de treball garantit i d¡¯una renda b¨¤sica de cures. Aix¨° est¨¤ directament relacionat amb un cas com el de Val¨¨ncia. Treball garantit vol dir que l¡¯Estat decideix tenir un cos de ciutadans dedicats a avisar i cuidar la gent quan arriben onades de calor. Posar a treballar molta gent en les tasques ingents de construcci¨® i prevenci¨® que cal fer, i que el sector privat no far¨¤ mai. Aix¨° vol dir que les pol¨ªtiques de decreixement, justament, donaran feina a m¨¦s gent que les actuals. L¡¯altra ¨¦s una renda universal que permeti separar la necessitat de cr¨¦ixer de la feina de cures que tots hem de fer a casa. I aix¨° ¨¦s molt popular. A M¨¨xic, el president L¨®pez Obrador ho ha introdu?t en alguns llocs i ha tingut molt d¡¯¨¨xit. En canvi, el nou govern de Salvador Illa ha cessat el cap de l¡¯oficina que gestionava el pla pilot per implementar la renda b¨¤sica universal. Fa riure, perqu¨¨ nom¨¦s aspirem a fer un pla pilot quan est¨¤ perfectament estudiat que la renda b¨¤sica funciona i, en canvi, ning¨² fa projectes pilot de privatitzacions.

(A.S.) Cal redirigir inversions p¨²bliques, que beneficien desproporcionadament les elits i entitats privades sense criteris ni socials ni mediambientals. Ho veiem en grans projectes com ara els Jocs Ol¨ªmpics o la Copa Am¨¨rica. En el marc neoliberal, l¡¯estat ha perdut la capacitat de pensar sobre el que necessita la gent i actuar, i necessitem que l¡¯estat sigui un agent actiu i no nom¨¦s un distribu?dor de diners per al mercat. Quan passen desastres, les empreses privades no funcionen.

(F.K.) S¡¯acaben d¡¯anunciar deu mil milions d¡¯euros per a l¡¯ajuda i reconstrucci¨® de Val¨¨ncia. Si hi ha una troballa emp¨ªrica en el meu camp d¡¯estudi, ¨¦s que el que es fa despr¨¦s del desastre molt sovint ¨¦s pitjor que el desastre mateix. Si es poden mobilitzar aquests recursos ara, imagina¡¯t el que podr¨ªem haver fet si els hagu¨¦ssim invertit en redre?ar aquests riscos. El que hem vist en casos d¡¯estudi de desastres com ara a Sri Lanka, Hait¨ª o Nova Orleans, ¨¦s que els diners es converteixen en un regal per a la gent que t¨¦ projectes i interessos per a la ciutat basats a acumular m¨¦s capital. Despr¨¦s del tsunami a Sri Lanka, els diners de la recuperaci¨® van propulsar la ind¨²stria tur¨ªstica, que va viure un boom, i les comunitats que van ser afectades pel tsunami i havien viscut all¨¤ durant generacions mai van poder recuperar la seva terra. Es parla de reconstruir, de recuperar el creixement, de tornar a viure com en el passat. Cal interrompre aquests cicles, i que aquests diners no nom¨¦s es facin servir perqu¨¨ els afectats es recuperin, sin¨® per transformar la ciutat per adaptar-la a aquests riscos del futur. A Espanya hi ha molt¨ªssim habitatge constru?t a la costa mediterr¨¤nia en zones en risc d¡¯inundaci¨®, booms immensos de construcci¨® en ¨¤rees completament desregulades. L¡¯any que ve el que ha passat a Val¨¨ncia podria passar en dues o tres prov¨ªncies i estar¨ªem igual de mal preparats. El que passa ¨¦s que no hi ha plataformes pol¨ªtiques que abordin les crisis com una manera per transformar les coses.

P. Es diu que les pol¨ªtiques verdes costen de legitimar democr¨¤ticament, perqu¨¨ les classes treballadores les perceben com una cosa elitista.

R. (G.K.) El problema ¨¦s que la gent t¨¦ al cap la manera com ho intenten fer els liberals. Els pol¨ªtics liberals hi posen diners i despr¨¦s les empreses privades s¡¯aprofiten dels diners p¨²blics, obtenen molts beneficis i paguen el m¨ªnim als treballadors. Aix¨ª ¨¦s impossible fer-ho arribar a la gent com una cosa desitjable. Si hi hagu¨¦s programes ecol¨°gics vinculats a feina, a l¡¯habitatge, renda b¨¤sica, ja veur¨ªem si la gent els vol o no. Si fas el que va fer Macron, ¨¦s clar que la gent s¡¯enfadar¨¤. No pots a baixar impostos als s¨²per rics i posar un impost al di¨¨sel.

P. En un m¨®n cada cop m¨¦s fragmentat i enfrontat geopol¨ªticament, decr¨¦ixer i fer pol¨ªtiques ecol¨°giques no ¨¦s un cost excessiu per a les democr¨¤cies occidentals?

R. (G.K.) La Xina ho est¨¤ fent for?a b¨¦, aix¨° de la descarbonitzaci¨®. No crec que la competici¨® del futur sigui per qui gasta m¨¦s petroli. L¡¯energia renovable cada cop ¨¦s m¨¦s barata i t¨¦ menys costos socials. Europa t¨¦ prou poder militar per defensar-se ella mateixa, mentre no pensi a expandir-se i conquerir altres ¨¤rees. Des d¡¯aqu¨ª, descarbonitzar i decr¨¦ixer no est¨¤ en contra de la realpolitik. El problema ¨¦s que el sistema de creixement actual exigeix prendre recursos als altres, i aquest sistema ¨¦s el que condueix a una guerra nuclear. Tamb¨¦ fan una mica de riure els discursos sobre una suposada guerra pels minerals que calen per a la descarbonitzaci¨®, com si fins ara descarbonitzar-nos hagu¨¦s estat una prioritat i de sobte ens preocupa molt¨ªssim que la Xina es descarbonitzi la primera. Jo no estic veient aquesta competici¨® salvatge per descarbonitzar l¡¯economia, ja m¡¯agradaria.

P. Feroz, vost¨¨ va viure quatre anys a Nova Orleans. Quines s¨®n et les conseq¨¹¨¨ncies clim¨¤tiques de l¡¯elecci¨® de Trump?

R. (F.K.) Als Estats Units pots confiar que les classes dominants sempre faran la mateixa pol¨ªtica internacional. Uns i altres defensen continuar l¡¯era imperial, mantenir el control del m¨®n i la necessitat d¡¯extreure recursos del sud per mantenir aquest control. Biden va espr¨¦mer Indon¨¨sia i l¡¯Am¨¨rica Llatina per extreure minerals estrat¨¨gics com el liti, i va incrementar l¡¯extracci¨® de petroli i minerals dins dels Estats Units. Amb Biden s¨ª que hi havia la idea que calia una transici¨® verda, que desapareixer¨¤ del tot amb Trump. Per¨° el problema ¨¦s que tots els investigadors que han analitzat qu¨¨ s¡¯estava fent amb els minerals per a aquesta transici¨® verda han vist que la gran majoria acabaven en cotxes el¨¨ctrics. I, justament, en el futur no volem una societat centrada en el cotxe! Des del punt de vista d¡¯Europa, crec que seria ¨²til deixar de pensar com a part d¡¯un bloc occidental en confrontaci¨®, i comen?ar a pensar en els interessos d¡¯Europa, divorciant els nostres interessos de l¡¯escalada del conflicte contra la Xina i el sud global, promovent situacions de comer? i benefici mutu. Els xinesos no paren de repetir que volen un escenari de win-win, que volen descarbonitzar-se i que nosaltres ens descarbonitzem. I si mires el que han fet, ¨¦s cert, s¡¯estan descarbonitzant i estan construint molt de ferrocarril. La idea que el perill ecol¨°gic ve de la Xina i que el bloc occidental l¡¯ha de combatre, aquest marc mental imperialista ¨¦s justament el que ens pot portar al desastre.

P. Aleshores s¨®n optimistes respecte del m¨®n multipolar?

R. (F.K.) Hi ha evid¨¨ncia bona i dolenta. Hi ha pa?sos entre els BRICS que tenen models absolutament basats en combustibles f¨°ssils, i d¡¯altres que creuen que, per sobreviure, necessitem descarbonitzar-nos. El Fons Monetari Internacional ha causat una devastaci¨® immensa en el sud global, i crec que la idea que no hi hagi un sol actor, un sol banc mundial, pot ser bona. Certament, no hi ha una internacional socialista, per¨° tenim una altra cosa que obre certes possibilitats. Des d¡¯un punt de vista social, que hi hagi esquerdes en l¡¯ordre global liderat pels Estats Units s¡¯ha d¡¯interpretar com una ra¨® per a l¡¯optimisme.

R. Giorgos, al seu llibre L¨ªmits (Arc¨¤dia) parla molt de la necessitat d¡¯un canvi cultural.

P. (G.K.) Totes les cultures del m¨®n tenen una tradici¨® amb lli?ons b¨¤siques sobre l¡¯autolimitaci¨®, tant culturals com espirituals. La Gr¨¨cia cl¨¤ssica, l¡¯islam, el cristianisme: en totes hi ha una base per entendre que la vida bona ¨¦s una vida simple. Aquests sentits comuns que encara circulen han de ser la base cultural del canvi que necessitem. ?ltimament la premsa es pregunta per qu¨¨ els espanyols viuen tant si, quan mirem les dades, no ¨¦s cert que practiquin una dieta mediterr¨¤nia: la majoria mengen molta carn i viuen en ciutats contaminades. Doncs la millor hip¨°tesi diu que ¨¦s perqu¨¨ hi ha molts llocs p¨²blics, la gent t¨¦ molts amics, i aix¨° els porta a caminar molt per veure els amics i passar-ho b¨¦ amb ells sense necessitar gaire. Aix¨° ¨¦s el decreixement, aix¨° ¨¦s la felicitat i l¡¯esperan?a de vida. Tamb¨¦ necessitem nous relats que capturin la trag¨¨dia de la nostra ¨¨poca i donin esperances en termes diferents de Hollywood. Fa poc vaig veure una pel¡¤l¨ªcula finlandesa, El dia m¨¦s feli? a la vida d¡¯Olli M?ki, que explica la hist¨°ria real d¡¯un boxejador finland¨¨s que era molt bo. Resulta que ell nom¨¦s estava enamorat de la seva n¨°via, no li importava la lluita ni la preparaci¨® compulsiva. Perd un gran combat i li ¨¦s absolutament igual, perqu¨¨ la seva vida fora de la boxa ¨¦s bona i feli?.

(F.K.) El problema que tenim ara ¨¦s que l¡¯extrema dreta ¨¦s molt efectiva en la guerra cultural i l¡¯esquerra ha d¡¯oferir alternatives atractives. A mi m¡¯interessa molt veure que a la generaci¨® Z hi ha un cert moviment antitreball: alg¨² que treballa molt el poden veure com alg¨² rid¨ªcul que s¡¯hi deixa la pell perqu¨¨ Jeff Bezos tingui un nou iot.

P. Ara que parlen d¡¯extrema dreta, qu¨¨ pensen de l¡¯obsessi¨® d¡¯Elon Musk o de Victor Orb¨¢n per la natalitat?

R. (G.K.) Els verds no estan en contra de la natalitat, ¨¦s el capitalisme que ha escanyat tant la gent que es troba sense recursos per tenir fills. Per aix¨° alg¨² com Elon Musk, que ¨¦s un capitalista, est¨¤ preocupat. Per a la classe treballadora, que la poblaci¨® es redueixi no ¨¦s dolent, perqu¨¨ el seu valor relatiu i el seu poder de negociaci¨® incrementen. El que sabem d¡¯altres moments hist¨°rics de baixa natalitat ¨¦s que el sistema capitalista organitza els poders per fer cr¨¦ixer la poblaci¨®.

P. Aqu¨ª els vull preguntar sobre immigraci¨®. Perqu¨¨ dir que calen immigrants perqu¨¨ l¡¯economia creixi ¨¦s una altra manera de beneficiar els capitalistes, especialment quan crees una competici¨® pels sous baixos. Entre la xenof¨°bia de la dreta i la manca de discurs d¡¯esquerres per regular la immigraci¨®, qu¨¨ es pot dir de raonable?

(G.K.) ?s realment dif¨ªcil. El gran capital es beneficia de la immigraci¨® si la pot controlar per abaixar costos laborals. Jo estic en contra de la xenof¨°bia, i els immigrants no tenen cap culpa, i crec que cal pensar la immigraci¨® en termes de solidaritat. Alhora, estic en contra dels arguments perqu¨¨ la immigraci¨® es converteixi en font de creixement econ¨°mic. No ¨¦s la meva especialitat i no tinc un discurs f¨¤cil que solucioni aix¨°.

P. Qu¨¨ li dirien a la gent de Val¨¨ncia ara mateix?

R. (G.K.) Repetir la idea que la resposta al desastre de Val¨¨ncia pot ser pitjor que el desastre

(F.K.) Ells han estat molt m¨¦s eloq¨¹ents del que puguem dir nosaltres, en el moment que van tirar fang al rei, a Pedro S¨¢nchez i a Carlos Maz¨®n. El que sabem que passa en els llocs que han patit un desastre ¨¦s que al principi sempre hi ha un moment de gran claredat i atenci¨®, per¨° la majoria de decisions pol¨ªtiques es prenen sis mesos despr¨¦s, quan la gent ja ha passat p¨¤gina, i qui s¡¯encarrega d¡¯aix¨° ¨¦s una comissi¨®. A la gent de Paiporta se li ha de dir que tenen el dret de viure all¨¤, que qualsevol que faci plans sobre ells, per¨° sense ells, no est¨¤ tenint en compte els seus interessos. Com se sol dir, ¡°res sobre nosaltres sense nosaltres¡±. El m¨¦s important ¨¦s vigilar atentament el pla de recuperaci¨®: d¡¯on surt, qui el fa, on va a parar la gent, qu¨¨ es considera segur i qu¨¨ no, qu¨¨ es mant¨¦ com abans i qu¨¨ canvia. Hi ha en joc l¡¯enginyeria humana que decideix com l¡¯aigua es mou per la regi¨®, i la gent t¨¦ el dret de demanar canvis i tenir poder de decisi¨®. El dany irreparable acostuma a passar quan ja no tens l¡¯atenci¨® de les c¨¤meres ni el poder per tirar fang al rei, i has d¡¯acceptar que quatre bur¨°crates et diguin que ja no tens el dret de viure all¨¤, et donin un xec i un copet a l¡¯esquena. Molta gent est¨¤ ajudant i ¨¦s molt bonic que la gent ajudi, per¨° hi ha el perill que aix¨° es redueixi a un clix¨¦, ¡°Ol¨¦ los espanyoles¡±. Cal polititzar aix¨°: ara que tenim cura els uns dels altres perqu¨¨ l¡¯Estat ha fallat, hem de pensar com fer-ho per no haver de tenir cura els uns dels altres nom¨¦s quan plorem, sin¨® sempre, de manera que aix¨° no torni a passar. Aquesta inundaci¨® no ¨¦s un cigne negre, igual que la majoria de desastres. Si mires la literatura cient¨ªfica, hi havia desenes d¡¯articles preveient una inundaci¨® com aquesta.

(A.S.) Un perill molt gran ¨¦s establir un nou est¨¤ndard per a les respostes a cat¨¤strofes del futur. Si no exigim un est¨¤ndard prou alt, els pol¨ªtics s¡¯acomodaran, diran que tot plegat s¨®n desastres naturals i que aquesta ¨¦s la nova normalitat clim¨¤tica. A Eslov¨¨nia, un any despr¨¦s de la inundaci¨®, ara tenim tots els pol¨ªtics dient que la responsabilitat de protegir-se ¨¦s de la gent, que cal contractar assegurances. El mateix que va passar als Estats Units despr¨¦s del Katrina. Abans l¡¯estat donava respostes, i ara hi ha un discurs de responsabilitat individual que transfereix tots els costos a les classes treballadores.