La broma infinita d¡¯Oriol Pla

Baixo per un carrer de Sarri¨¤ i Oriol Pla m¡¯espera fet un manyoc d¡¯extremitats damunt d¡¯una cadira. ?s un d¡¯aquells bancs individuals moderns que semblen m¨¦s una pe?a d¡¯attrezzo que mobiliari funcional, i encara que l¡¯asfalt no ¨¦s una tarima i el sol no ¨¦s un focus, no puc evitar pensar que, si volgu¨¦s, podria comen?ar una funci¨® all¨¤ mateix. Hi ha un extra d¡¯intencionalitat en els gestos de Pla que fa que el seu cos sempre estigui comunicant. No surt de cap amanerament en les formes ni de cap sobreactuaci¨®: ¨¦s com ser davant d¡¯una presa plena a vessar d¡¯energia expressiva que en qualsevol moment pot obrir les comportes. Em reconeix, penja el tel¨¨fon i em mira amb aquella cara que t¨¦ de mim sexi acabat de desmaquillar, una cara que fins i tot quan est¨¤ en rep¨°s sembla que vingui de fer una emoci¨® molt gran. M¡¯explica que parlava amb sa germana de la fam¨ªlia, de l¡¯ofici i de la vida, empassa una mica de mocs i s¡¯eixuga les ll¨¤grimes amb els dits.

Entrem al bar de tota la vida i demana un tros de truita, un caf¨¨ i un Vichy; el cambrer li fa tanta conya que li confesso que soc periodista fent un perfil, i l¡¯home s¡¯asseu, envolta Pla amb el bra?, i em declara, fent com¨¨dia, que ¡°l¡¯Oriol ¨¦s MOLT bona persona¡±. ?s una reacci¨® que observar¨¦ m¨¦s vegades: quan es troba Oriol Pla, la gent es posa juganera. En sentir-se el centre d¡¯atenci¨®, m¡¯explica que de petit li feia molta r¨¤bia que li diguessin xuleta, perqu¨¨ per a ell les ganes d¡¯agafar espai eren el m¨¦s natural del m¨®n. Com ¨¦s sabut, Pla va n¨¦ixer entre funcions, fent teatre de carrer des dels sis anys.

Aquesta possibilitat tan transversal de complaure ha portat l¡¯actor Oriol Pla a una certa crisi

Fill de Quimet Pla, un dels fundadors de Comediants, i N¨²ria Solina, una de les fundadores del Circ Cric, un dels records infantils que m¨¦s ret¨¦ ¨¦s ¡°la primera nit que vaig dormir en silenci¡±. Casa era la fressa de la furgoneta, dormir en un camerino, els membres de la companyia xerrant i rient amb els pares despr¨¦s de les representacions. Diana Pla Solina, germana gran i tamb¨¦ artista de teatre, m¡¯explica que criar-se en aquest moviment constant ¡°dona molta consci¨¨ncia que l¡¯important no ets tu, que el teatre no ¨¦s demostrar res, sin¨® irrompre en l¡¯espai p¨²blic¡±. La Diana defineix el seu germ¨¤ com un ¡°viatj¨¤s¡±; i m¡¯adono que, en algun moment o altre, tots els membres de la fam¨ªla Pla Solina amb qu¨¨ he parlat utilitzen ¡°viatge¡± com l¡¯elogi m¨¦s gran que es pot fer d¡¯alguna cosa.

Oriol Pla ha fet viatges molt diferents, i ara que en recull els fruits sent un neguit. En el moment de publicar aquestes l¨ªnies, podem veure Pla en una s¨¨rie que s¡¯acaba d¡¯estrenar a Disney+, en una pel¡¤l¨ªcula als cinemes i fent un solo al Teatre Nacional de Catalunya; tanta teca que ens podr¨ªem empatxar. La gr¨¤cia ¨¦s que, mirant-les totes tres, no en podem extreure una figura unit¨¤ria. A Yo, adicto, de Javier Giner, Pla interpreta un cap de premsa farandulero que entra volunt¨¤riament en un centre de desintoxicaci¨®; una s¨¨rie que es vol comercial i sofisticada alhora, amb un d¡¯aquells papers plens d¡¯extrems emocionals ideals perqu¨¨ un actor guanyi molts premis. A Salve Maria, de Mar Coll, Pla fa d¡¯home modern a mig treballar, que s¡¯estima la parella per¨° no ¨¦s capa? de processar que una mare senti rebuig pel seu fill. Gola, escrita per Pau Alsina i el mateix Pla, ¨¦s una pe?a metatea?tral que barreja els llenguatges de la performance, la veu, el clown, la dansa, l¡¯acrob¨¤cia, i m¨¦s. Oriol Pla es troba en un punt en qu¨¨ podria ser el pr¨°xim guapo de les pel¡¤l¨ªcules de crispetes, una icona del cinema d¡¯autor o un creador alternatiu m¨¦s aplaudit a Par¨ªs que a casa seva. Per¨° podria ser tots tres? Ivan Morales, que va dirigir-lo ben al comen?ament i el coneix b¨¦, em diu que ¡°la gran virtut i alhora el gran problema d¡¯Oriol Pla ¨¦s que podria fer de tot. Tothom el vol i ell sap que pot fer-ho tot b¨¦¡±.

Naturalment, aquesta possibilitat tan transversal de complaure ha portat Pla a una certa crisi, que coincideix fat¨ªdicament amb el moment de complir trenta anys i que la in¨¨rcia faci figa. Que aquesta forma d¡¯embussar-se ¨¦s molt dels nostres temps es veu parlant amb els seus pares. Despr¨¦s de passejar per Sarri¨¤, Pla m¡¯ha dut a Olesa de Montserrat, el poble del Quimet i la N¨²ria. Mentre l¡¯Oriol busca llibres que s¡¯endur¨¤ a un retir intensiu per preparar Gola, pare i mare treuen el tabac d¡¯embolicar i m¡¯expliquen batalletes. La fam¨ªlia irradia un equilibri de benestar i autoconsci¨¨ncia que el prejudici diria que haurien d¡¯anar a la contra. D¡¯una banda, pare i mare fan all¨° tan catal¨¤ de treure ferro a tots els ¨¨xits perqu¨¨ el fill toqui de peus a terra, una dist¨¤ncia ¨¤cida que curtcircuita immediatament les ¨ªnfules i cursileries. De l¡¯altra, s¡¯emocionen i riuen fort amb qualsevol tonteria. Fent les fotografies de fam¨ªlia, l¡¯Oriol li diu al pare que t¨¦ una brut¨ªcia al nas, ell se la toca cridant exageradament, el fill respon amb una ganyota encara m¨¦s histri¨°nica, i del no-res ha sortit un n¨²mero de trenta segons digne de Tricicle. I aix¨ª tota l¡¯estona. Quan el fill marxa a fer els retrats individuals, en Quimet em diu content i ser¨¨ que ¨¦s obvi que l¡¯Oriol l¡¯ha superat en tot. Tamb¨¦ ¨¦s obvi que s¡¯estimen molt i que el teatre els ajuda a negociar tots els aspectes la vida, que han trobat en els recursos de la com¨¨dia una manera per poder dir millor les veritats.

Tota aquesta alegria i aquest viure en teatre permanent (a la b¨²stia de casa s¡¯hi llegeixen els quatre noms i ¡°Teatre tot terreny¡±) depenien d¡¯unes circumst¨¤ncies generacionals que estan arribant al seu final. En Quimet i la N¨²ria m¡¯expliquen que han hagut de treballar sense parar per guanyar-se la vida, ¡°sempe sense ni un duro¡±, i m¡¯ho resumeixen dient que ¡°com a matrimoni, no hem tingut mai temps de tenir una crisi¡±. Veig v¨ªdeos dels fills quan eren petits, criats en el Sarri¨¤ llibertari, fent el pallasso a les festes del barri disfressats al costat de Tortell Poltrona i mil noms m¨¦s d¡¯artistes que no puc retenir. Per als Pla Solina, el teatre va ser una eina de protesta social sota el franquisme i una explosi¨® euf¨°rica de ¡°porros, ¨¤cid i Beatles¡± despr¨¦s de la mort del dictador. A Travy, una obra de teatre escrita per Pau Alsina i Oriol Pla i en qu¨¨ l¡¯Oriol dirigia per primer cop els quatre membres de la fam¨ªlia en un text que ¨¦s un homenatge a la mateixa fam¨ªlia, el personatge-persona de la mare diu: ¡°Vam fer explotar aquest pa¨ªs quan encara estava enclaustrat amb l¡¯esgl¨¦sia, amb la puta dictadura, i vam rebentar-lo. Ens hem posat les xanques, els barrets, les m¨¤scares, els monocicles, i la jeta per bandera¡±. Mentre ho explica, la N¨²ria va construint un ta¨¹t al voltant del personatge-persona del Quimet, que s¡¯est¨¤ morint.

¡°El nostre problema va ser la censura, el d¡¯aquesta generaci¨® ¨¦s l¡¯autocensura¡±, sentencia en Quimet. La gr¨¤cia de la idea ¨¦s que podria parlar d¡¯actors, o de tots nosaltres. La mediatitzaci¨® del m¨®n ha fet que el teatre ent¨¨s com un ofici humil de servei p¨²blic, interpretat per actors que desapareixen rere les m¨¤scares, s¡¯hagi despla?at cap a carreres estandarditzades en qu¨¨ els artistes s¡¯especialitzen en perfils molt concrets i reconeixibles perqu¨¨ la ind¨²stria els utilitzi millor. Ha estat la mateixa media?titzaci¨® que ens ha convertit a tots plegats en actors amb un perfil p¨²blic que hem de comissariar constantment a les xarxes socials, travessats d¡¯hiperconsci¨¨ncia sobre la imatge que projectem i com ens miren els altres. Es difon la sensaci¨® angoixosa d¡¯estar passant per un c¨¤sting permanent. I ja molt abans d¡¯internet, a The Presentation of Self in Everyday Life, el soci¨°leg Erving Goffman argumentava que la identitat de les persones es construeix a partir dels papers que representem i que les interaccions humanes s¡¯entenen millor en clau dramat¨²rgica. Jugant amb la l¨ªnia c¨¨lebre de Shakespea?re, Goffman diu que ¡°tot el m¨®n no ¨¦s un escenari, esclar, per¨° les maneres crucials en qu¨¨ no ho ¨¦s s¨®n molt dif¨ªcils d¡¯especificar¡±. La paradoxa ¨¦s que, a mesura que hem anat prenent consci¨¨ncia de ser tothora actors, ens hem allunyat de la idea origin¨¤ria del teatre, que ¨¦s justament la possibilitat de deixar de ser nosaltres mateixos i jugar amb altres realitats.

Amb un peu a cada banda, Oriol Pla potser sigui la persona m¨¦s ben posicionada del m¨®n per entendre aquesta contradicci¨® contempor¨¤nia. I la seva manera de confrontar-la ¨¦s, no cal dir-ho, exorcitzar els excessos del teatre amb m¨¦s teatre. Gr¨¤cies al cultiu espontani de totes les eines de la professi¨® i a un cam¨ª exc¨¨ntric i autodidacte, Pla ha pogut mantenir la sobirania de l¡¯actor impossible d¡¯encasellar, un tresor art¨ªstic cada dia m¨¦s cobejat. El noiet que Pla va interpetar a l¡¯anunci d¡¯Estrella Damm dirigit per Dani de la Orden no t¨¦ res a veure amb la barreja de dansa, circ contemporani i m¨²sica que li demanen les funcions avantguardistes de la companyia Bar¨® d¡¯Evel. Per¨°, amb l¡¯¨¨xit, el m¨®n est¨¤ comen?ant a demanar a Pla que delimiti una identitat. El perill es veu perfectament en la l¨ªnia que va de Creatura a Salve Maria: en mans de dues directores de primera, Elena Mart¨ªn i Mar Coll, Pla ha repetit un cert rol d¡¯home, que de seguida ha activat la conversa fatigosa sobre noves masculinitats dins del sector, el desfici de l¡¯aparell de m¨¤rqueting per trobar el punt mitj¨¤ perfecte entre David Verdaguer i Carlos Cuevas. Amb Yo, adicto Pla demostra un desig clar¨ªssim d¡¯escapar-se d¡¯aquest embut, i alhora traeix les ganes de fer coses grans; no queda clar que es pugui quadrar el cercle.

Duu les facultats expressives al l¨ªmit per trencar les convencions i induir un sentit de possibilitat

Gola representa la ritualitzaci¨® tea?tral d¡¯aquest problema vital que travessa Pla. L¡¯obra continua en solitari el cam¨ª obert per Travy, amb l¡¯afegit¨® que ¨¦s la primera vegada que el creador no ha compartit, deliberadament, res del proc¨¦s amb els seus pares. Com un xaman en tr¨¤nsit posse?t per tots els esperits de la teatralitat al mateix temps, en aquest espectacle Pla duu les seves facultats expressives al l¨ªmit per trencar les convencions i induir un sentit de possibilitat, el poder de l¡¯artifici i l¡¯exageraci¨® dels rituals per crear una comunitat no en all¨° en qu¨¨ ja ens reconeixem, sin¨® en all¨° que podr¨ªem canviar si ens alliber¨¦ssim junts.

Un dels llibres que es va endur Pla per preparar-se ¨¦s L¡¯art de la com¨¨dia, de l¡¯actor i dramaturg itali¨¤ Eduardo de Filippo, un cl¨¤ssic del teatre que narra la hist¨°ria d¡¯un actor i la seva fam¨ªlia, del mateix ofici, arru?nats a causa d¡¯un incendi. L¡¯home demana ajuda al prefecte del poble, que l¡¯hi nega al¡¤ludint que hi ha coses m¨¦s importants i urgents que les arts. Fins que, en un gir metateatral, el bur¨°crata es troba una desfilada de ciutadans que van al seu despatx amb tota mena de problemes que, per culpa de la trobada amb l¡¯actor, ja no sap si s¨®n persones de deb¨° o comediants disfressats. Sense poder distingir entre realitat i ficci¨®, el pol¨ªtic es confronta al fet que l¡¯¨²nica manera que tenim d¡¯accedir al dolor dels altres i fer alguna cosa al respecte ¨¦s mirar-los i obrir-nos-hi de la mateixa manera que mirem i ens obrim a una obra de teatre.

Creu Oriol Pla que el teatre ens pot ajudar a viure millor? M¡¯imagino els pares el dia de l¡¯estrena, jutjant si la dicci¨® ¨¦s prou bona, si els acudits fan gr¨¤cia, si les acrob¨¤cies s¨®n prou netes, si hi ha massa missatge o massa poesia; traient ferro per fora i emocionant-se per dins. A mi em van dir que creuen que ¡°l¡¯Oriol encara ¨¦s jove per col¡¤locar-lo en un lloc de la cultura catalana, haur¨¤ de fer molta carrera i encara est¨¤ tot molt obert¡±. Hi penso durant un passi privat de Gola, mirant aquells ulls petits que llampeguen juganers, insegurs i ¨¤vids com qui es preocupa de deb¨° per trobar una resposta. La manera que t¨¦ Pla de serpentejar amb el cos sembla una t¨¨cnica prou efica? per girar contra nosaltres el desig de certeses amb qu¨¨ el bombardegem. Fa pensar que les vides concretes potser s¨ª que comencen i s¡¯acaben, per¨° que la broma ¨¦s infinita.