El Liceu vol mudar la pell

El Liceu de Barcelona, a difer¨¨ncia d'altres grans teatres d'¨°pera europeus, no ¨¦s en una gran pla?a i no marca un espai urb¨¤, probablement perqu¨¨ no va n¨¦ixer com un gran projecte p¨²blic. ?s a la Rambla i precisament per la falta de profunditat del passeig ¨¦s un edifici que no destaca per la seva pres¨¨ncia fins que es travessa el seu llindar. La necess¨¤ria intervenci¨® a la fa?ana per problemes estructurals pot donar motiu a la transmutaci¨® radical de la cara de el Liceu. L'artista Frederic Amat ha projectat una intervenci¨® a les dues fa?anes del teatre, la de la Rambla i la del carrer de Sant Pau, que persegueix dotar el teatre barcelon¨ª d'una pell exterior amb personalitat pr¨°pia: ¡°Naturalment que tota intervenci¨® contempor¨¤nia no est¨¤ exempta de risc¡±, apunta en explicar en qu¨¨ consisteix la seva proposta que, de moment, t¨¦ el vistiplau dels ¨°rgans de direcci¨® del Liceu i del seu consorci.

Unes grans peces de cer¨¤mica en forma de semicercles ¡ªd'un metre i cinc cent¨ªmetres¡ª d'un vermell intens i fosc ¡ªel color que predomina al teatre¡ª s'ancoraran al llarg de les dues fa?anes. Seran aproximadament unes 170 peces col¡¤locades asim¨¨tricament ¡°i que canviaran de perspectiva amb els reflexos de la llum a mesura que la persona avanci caminant¡±, afegeix el polifac¨¨tic artista que ha realitzat altres intervencions amb grans peces de cer¨¤mica, com els ulls escrutadores de la fa?ana de l'hotel Ohla, a Via Laietana, o la pluja de sang de les parets de l'escala del Lliure de Gr¨¤cia.

¡°El semicercle representa el p¨²blic a l'interior del teatre. ?s la idea base dels primers teatres romans de Vitrubi¡±, comenta. L'¨¤nima d'aquestes peces ser¨¤ una tela met¨¤l¡¤lica coberta per la cer¨¤mica que s'ancoraran a les parets amb un disseny final que persegueix evitar que s'hi posin els coloms.

En principi, el teatre no tenia pensada una intervenci¨® art¨ªstica a la fa?ana que amb prou feines s'ha reformat des de la seva construcci¨®, el 1847. Anys despr¨¦s ¡°es va millorar alguna cosa¡±, en paraules de l'assessor arquitect¨°nic del Liceu, Jordi Rogent, per problemes de despreniments. La fa?ana no va resultar afectada a l'incendi del teatre del 1861 i tampoc va patir danys el 1994. Despr¨¦s d'aquest ¨²ltim, no es va sotmetre una rehabilitaci¨® profunda quan es va reconstruir el teatre: ¡°al final de tantes obres va haver-hi presses i la fa?ana nom¨¦s es va pintar¡±, explica el director general del Liceu, Roger Guasch. El cas ¨¦s que s'ha anat deteriorant progressivament amb capes de pintura superposades i esquerdes fins a arribar a l'estat de ¡°preruina¡±, en paraules de Rogent.

El teatre va convocar un concurs per realitzar la restauraci¨® de les fa?anes i l'estudi dels arquitectes Xavier Fabr¨¦ i Lluis Dilme el va guanyar. Una rehabilitaci¨® que, de passada, servir¨¤ per descobrir uns grans vitralls, que donen al carrer de Sant Pau, que han estat coberts per uns plafons de fusta des de la d¨¨cada dels anys 30. Es tracta d'unes vidrieres que nom¨¦s es veuen des de l'interior del vest¨ªbul del Cercle del Liceu dissenyades per Oleguer Junyent el 1905. Malgrat que els dibuixos originals del dibuixant i escen¨°graf estan desapareguts, la const¨¤ncia que ells van servir de model la d¨®na una publicaci¨® del juliol de 1905 a la revista?Arquitectura y Construcci¨®n, segons explica la mem¨°ria del projecte. Els dibuixos representen la Tetralogia wagneriana amb uns vius colors que podran apreciar-se des del carrer de Sant Pau. ¡°Estan molt deteriorats i s'haur¨¤ de realitzar una armadura externa per a la seva seguretat¡±, apunten els arquitectes que executaran la rehabilitaci¨® de l'edifici. Aquests treballs, la rehabilitaci¨® de les fa?anes de Sant Pau, la de La Rambla i les vidrieres suposaran un cost de prop de 700.000 euros que s'obtindran per micromecenatge i per la instal¡¤laci¨® de lones publicit¨¤ries.

La idea de la intervenci¨® d'Amat, que costar¨¤ uns 300.000 euros m¨¦s, va sorgir del mateix artista quan va tenir coneixement que s'intervindrien les fa?anes: ¡°Sempre he pensat que el Liceu necessitava una altra pres¨¨ncia, que calia buscar una soluci¨® per posar fi a la seva falta d'irradiaci¨® cap a l'exterior¡±. La seva proposta va poder prosperar perqu¨¨ Josep Su?ol, un dels socis honor¨ªfics del Liceu i president de la Fundaci¨® Su?ol ¡ªamb una ¨¤mplia col¡¤lecci¨® i exposicions d'art contemporani¡ª , ha decidit pagar-la. ¡°D'altra manera no hauria pogut ser¡±, matisa el director general del Liceu.

El teatre t¨¦ una protecci¨® de B¨¦ d'Inter¨¨s Nacional, per la qual cosa tota intervenci¨® requereix l'aprovaci¨® de Patrimoni. ¡°Els serveis municipals han donat el vistiplau a la restauraci¨® can¨°nica de la fa?ana i la intervenci¨® art¨ªstica ha estat ben vista encara que el perm¨ªs definitiu est¨¤ a l'espera d'un informe detallat del sistema d'ancoratges¡±, comenta Rogent, que va ser responsable de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona fins a fa uns quants anys. Des del consistori, matisen que s'est¨¤ avaluant l'¡°impacte i viabilitat¡± del projecte.

Amat assumeix el risc: ¡°Som conscients que es comentar¨¤, que agradar¨¤ a uns i a d'altres no, per¨° tamb¨¦ creiem que la intervenci¨® dignificar¨¤ el Liceu i l'entrada al Raval pel carrer de Sant Pau¡±. Amb tot, es tracta d'una intervenci¨® art¨ªstica que pot ser reversible: ¡°Res ¨¦s permanent, encara que aix¨° no ens agrada als artistes¡±.