Presidents numerats

La tradici¨® potser no ens conv¨¦. Miquel Puig ¡ªno el simp¨¤tic economista que el 20-D anava a les llistes de Democr¨¤cia i Llibertat, sin¨® el 57¨¨ president de la Generalitat¡ª va ser abat de Santa Maria de Serrateix i bisbe d'Elna, d'Urgell i de Lleida. A m¨¦s va ocupar el c¨¤rrec d'inquisidor de Catalunya. El nostre Puig president va assistir, en qualitat de te¨°leg i juntament amb 10 col¡¤legues m¨¦s, al Concili de Trento. Recordeu all¨° de ¡°martell d'heretges i llum de Trento¡± que el nacionalcatolicisme espanyol va entronitzar com a ant¨ªdot a la ¡°falsa reforma protestant¡±? Doncs b¨¦, aquest concili va reafirmar la necessitat de la conjunci¨® de la fe i les obres, a les quals amb el concurs de la gr¨¤cia divina s'arriba a la salvaci¨®. ?s clar que l'objectiu de tant fonament teol¨°gic no era cap altre que enfonsar el bo de Luter, amb efectes col¡¤laterals letals sobre Erasme de Rotterdam.

A la vista del curr¨ªculum de l'inquisidor Puig, es pot proclamar Carles Puigdemont el 130¨¨ hereu d'aquesta l¨ªnia presidencial de la Generalitat? Pr¨¨viament seria recomanable una poda a fons i, per fi, no sembla el m¨¦s recomanable. En l'era del sufragi universal i la llibertat de consci¨¨ncia, resulta molt dif¨ªcil seguir sumant xurres, merines ¡ªvalgui la met¨¤fora ramadera castellana¡ª per acabar atribuint la culpa a l'heretge. Per¨° acuitats per la urg¨¨ncia de construir un relat nacional ¡ªsolvent en el seu plantejament i de profundes arrels hist¨°riques¡ª ning¨² es det¨¦ en petits detalls. No ¨¦s necessari separar el gra de la palla, encara que s'acabi en el reduccionisme de dibuixar la superioritat d'una col¡¤lectivitat bona amena?ada per l'enemic exterior. I aqu¨ª v¨¦nen a col¡¤laci¨®, per seguir en el sempre suggeridor m¨®n eclesi¨¤stic de Puig, les paraules del bisbe Torras i Bages, un dels pares del pensament nacionalista catal¨¤, qui assegurava que aquest pa¨ªs ¡ªCatalunya¡ª estava ple de ¡°patriotes purs fins a ser enva?t per la borda revoluci¨® francesa¡±.

En els dies anteriors a aconseguir el pacte d'investidura amb la CUP va haver-hi dirigents de Converg¨¨ncia que van abundar en aquesta l¨ªnia: la de presentar el nacionalisme ¡ªl'independentisme en aquest cas¡ª com alguna cosa anterior i superior a la ideologia. ?s a dir, van extreure el nacionalisme del cistell del constru?t pels homes, com si es tract¨¦s ¡ªtal com assegurava Renan¡ª d'un principi espiritual. Aix¨° explicaria les declaracions d'Artur Mas a TV3 quan era encara candidat a repetir presid¨¨ncia. Va afirmar que la CUP posava la ideologia per sobre de la independ¨¨ncia en negar-se a investir-lo.

Era com si Mas rescat¨¦s una vella tirada convergent: la identificaci¨®/comuni¨® de partit i poble. Es tracta d'un Guadiana nacionalista, ja que l'any 1905, Prat de la Riba, en carta dirigida a Joan Maragall, afirmava: ¡°No som un partit pol¨ªtic [es referia a la Lliga Regionalista], som un poble que reneix¡±. Prat, que mai havia estat entusiasta del sufragi universal, portava l'aigua al seu mol¨ª no nom¨¦s pol¨ªtic sin¨® social en afirmar el b¨¦ superior del nacionalisme i assegurar que ¡°la religi¨® catalanista t¨¦ per D¨¦u la p¨¤tria i, als ulls d'aquesta divinitat, t¨¦ igual valor l'almoina enlluernadora del potentat que l'humil de l'obrer (¡­)¡±.

Prat, que mai havia estat entusiasta del sufragi universal, portava l'aigua al seu mol¨ª no nom¨¦s pol¨ªtic sin¨® social en afirmar el b¨¦ superior del nacionalisme

Vist el passat, ¨¦s millor pensar que al segle XXI, el mateix en el qual se celebra un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia d'Esc¨°cia, no ha d'abonar-se des de cert nacionalisme la creen?a de la superioritat moral. D'una altra manera, i tornant als cl¨¤ssics, acabar¨ªem donant per bona que ¡°la infusi¨® de gr¨¤cia divina es va fer en una ra?a forta, entenimentada i activa¡±, com sostenia Torras i Bages. Perqu¨¨ Catalunya ¡°no es componia d'opressors i oprimits en el que correspon a la pol¨ªtica, sin¨® que fins i tot en la distribuci¨® de la riquesa hi havia un equilibri, desconegut en els altres pa?sos, que s'apropava a aquella volunt¨¤ria i meravellosa aequalitas social¡±, prosseguia el prelat de Vic.

Recapitulant, dels 130 presidents de la Generalitat, m¨¦s d'un centenar han estat eclesi¨¤stics. Queden fora d'aquesta dignitat: Francesc Maci¨¤, Llu¨ªs Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Jos¨¦ Montilla i Artur Mas. Per qu¨¨ no comen?ar a comptar des que les perverses i afrancesades llums de la ra¨® van permetre que la voluntat popular s'express¨¦s a trav¨¦s de les urnes? Carles Puigdemont per tant seria, que no ¨¦s poc, el nov¨¨ president de la Generalitat. Aix¨° s¨ª, de l'era democr¨¤tica.