La pen¨²ltima parada d¡¯Europa

Gaireb¨¦ 3.000 persones s'escalfen amb el foc de diverses fogueres a la intemp¨¨rie, on tamb¨¦ cuinen faves, bullen llet i fregeixen un ou fregit. Els seus llits es limiten a un parell de mantes sobre el llot que aquests dies deixen les intenses pluges. Els seus lavabos, uns 20 per als milers de persones que hi ha all¨¤ acampades, s¨®n de pl¨¤stic, bruts, amb restes de les defecacions de l'usuari anterior. Aquest panorama es repeteix al llarg de fins a sis campaments de refugiats al nord de Fran?a. Aquest ¨¦s el de Grande-Synthe, als afores de Dunkerque.

¡°Les condicions s¨®n insalubres i terribles¡±, explica Andr¨¦ Jincq, director adjunt d'operacions de Metges sense Fronteres (MSF). Aquesta localitat lim¨ªtrofa amb B¨¨lgica, que t¨¦ amb prou feines 22.000 habitants, s'ha convertit des de l¡¯estiu passat en la llar de kurds iraquians, kurds iranians, yazidites i un petit grup de vietnamites, que, per diversos motius, han abandonat casa seva. Els uneix, no obstant aix¨°, el mateix sentiment que alhora alimenta les seves esperances per sortir d'aquest infern, on el llot ho inunda literalment tot: creuar el canal de M¨¤nega i arribar al Regne Unit.

¡°Anglaterra est¨¤ b¨¦. Sabem l'idioma, hi ha feina i habitatge¡±, explica Arash Faramarzi, un yazidita del Kurdistan irani¨¤ que viu amb els seus dos germans, la cunyada i els nebots en aquest camp. Han estat afortunats, ja que ocupen una caseta que van construir voluntaris belgues i que, per sort, es troba un metre sobre el terra. ¡°Tenim les millors vistes¡±, fa broma despr¨¦s d'oferir una tassa de te, pa i formatge, no sense abans obligar a rentar-se les mans plenes de fang amb una tovalloleta de beb¨¨. Ell no t¨¦ diners per continuar el cam¨ª i des del terra de l¡¯habitaci¨® es percep que espera passar all¨¤ molt m¨¦s temps del desitjat. ¡°No puc pagar el viatge. Nom¨¦s vull portar la meva dona i la meva filla amb mi¡±, diu sanglotant mentre indaga quin idioma es parla a B¨¨lgica i a Holanda. Sembla que totes les possibilitats estan obertes per a ell.

En Brahim (com prefereixen que l¡¯anomenin), enginyer inform¨¤tic del Kurdistan iraqui¨¤ de 28 anys, opina que la situaci¨® ¨¦s ¡°terror¨ªfica¡±. Ell va fugir d'una localitat propera a Mossul en veure que l'autoproclamat Estat Isl¨¤mic (ISIS, per les sigles en angl¨¨s) prendria la ciutat. ¡°Me¡¯n vaig anar amb la meva fam¨ªlia, que ara est¨¤ repartida entre Turquia i Alemanya", on dues de les seves tres germanes van decidir sol¡¤licitar l'asil. En Brahim, alt, moreno i net de dalt a baix ¨Cuna cosa que crida l'atenci¨® enmig d'aquestes arenes gaireb¨¦ movedisses¨C explica sobre un cam¨ª de palets col¡¤locats formant un pont com s¡¯ho fan per sortir d'all¨¤: ¡°Traficants albanesos. Els estimo!¡±, exclama.

El patr¨® funciona igual per a tothom. ¡°Les m¨¤fies contacten amb nosaltres. De vegades v¨¦nen al camp [que est¨¤ obert i vigilat per un parell de furgons de la policia local] i ens organitzen en grups de 10 o 15 persones¡±, explica mentre cont¨ªnua revelant amb extrema discreci¨® el modus operandi dels traficants. ¡°Ens envien un missatge amb unes hores d'antelaci¨® perqu¨¨ anem a la nit a un cert punt de l'autopista on hi ha un cami¨® al qual hem de pujar¡±. El preu: 4.000 euros per adult. ¡°Els nens valen la meitat!, argumenta el seu compatriota M., que en t¨¦ tres; un de dos anys, un altre de sis i un altre de nou. En Brahim explica que el camioner ¡°no se n'assabenta¡± i que s'amaguen on va la mercaderia, una cosa que no poden tocar ¨Co menjar, si es tracta d'aliments¨C de cap manera, ja que les autoritats sabrien que alg¨² ha estat a l'interior. El pagament es pot efectuar en met¨¤l¡¤lic o en arribar a Anglaterra a trav¨¦s de companyies d'enviament de diners com Western Union. I si no paguen? ¡°Ells saben que hem arribat. All¨¤ tenen la seva gent i ens perseguirien¡±, murmura mirant d'una banda a l¡¯altra.

L'M., en canvi, pagar¨¤ en efectiu. Ell argumenta des de l'exterior del que ¨¦s casa seva des de fa dos mesos i mig ¨Cuna esp¨¨cie de carpa de circ de ratlles blanques i verds amb estufa de llenya¨C que t¨¦ prou diners per creuar. ¡°Ara mateix tinc embolicat en pl¨¤stic uns 35.000 euros¡±, confessa. I aix¨ª mateix els centenars de fam¨ªlies que passen els dies a la intemp¨¨rie amb l'¨²nic suport de MSF i uns quants voluntaris, escassament organitzats. Com la ginec¨°loga Maite Leblond, que tracta joves embarassades. Malgrat que porten tants diners al damunt i que les condicions al camp s¨®n extremadament dif¨ªcils, l'M. somriu¡­ ¡°Aqu¨ª no ens robem. Tots estem igual¡±, assenyala.

Cada nit, entre les nou del vespre i les cinc del mat¨ª, segons expliquen els mateixos migrants, un grup surt a provar sort. ¡°Les coses s¨®n molt complicades¡±, explica un jove de Kirkuk. ¡°Des de fa uns mesos els controls s¨®n molt forts¡±. Expliquen que n¡¯hi ha tres i que sempre topen amb un gos que ensuma per identificar persones. Un amic de l'M. ho va intentar dijous a la nit i ara haur¨¤ de passar uns dies a la comissaria de Lille (Fran?a). Per¨° els seus amics s¡¯ho prenen amb humor. ¡°Ho tornarem a intentar, per¨° no sabem quan¡±, indiquen conformats. Ja els avisaran.

Metges sense Fronteres, que ha arribat a qualificar aquest camp d¡¯¡°abocador a cel obert¡±, segons les paraules d'un dels seus assistents socials, Rewan Hussein, va anunciar divendres passat la construcci¨® de fins a 500 tendes m¨¦s s¨°lides perqu¨¨ els centenars de fam¨ªlies ¡°puguin passar l'hivern m¨¦s dignament¡±, segons un comunicat. ¡°Per a un ¨¦sser hum¨¤ ¨¦s dif¨ªcil viure aix¨ª. Ni els animals viuen d'aquesta forma¡±, va declarar l¡¯Ali, un irani¨¤ de 21 anys, a l'organitzaci¨®.