Gr¨¤cies, Duran Lleida

Despr¨¦s de tres d¨¨cades en la primera l¨ªnia de la pol¨ªtica i 29 anys com a l¨ªder d'Uni¨® Democr¨¤tica, la decisi¨® de Duran Lleida de deixar la presid¨¨ncia del partit es podria considerar com un acte l¨°gic de renovaci¨® de l'espai democristi¨¤ a Catalunya. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. La seva retirada no es deu tant a la necessitat de revitalitzar i rejovenir el partit com al frac¨¤s electoral de l'opci¨® moderada que ha volgut representar en l'anomenat conflicte catal¨¤. Des d'aquesta perspectiva ¨¦s des de la qual cal lamentar la sortida d'un dels pol¨ªtics que, amb els seus encerts i errors, ha estat un dels protagonistes de la vida pol¨ªtica espanyola dels ¨²ltims trenta anys.

Atrapat entre l'immobilisme de Rajoy i l'aventura independentista de Mas, Duran ¨¦s la nova v¨ªctima de la polaritzaci¨® causada pel proc¨¦s sobiranista. Despr¨¦s de perdre la batalla per la successi¨® de Jordi Pujol davant d'un resolutiu Artur Mas, Duran va intentar actuar com un fre intern en el proc¨¦s d'escorament de Converg¨¨ncia cap a l'independentisme. Per¨° va fracassar. El resultat va ser la ruptura interna d'Uni¨® al juny i la dissoluci¨® de la coalici¨® CiU despr¨¦s de 37 anys de marxa.

Duran va intentar llavors situar Uni¨® com la for?a hereva del catalanisme moderat i va provar de capitalitzar el vot dels partidaris d'una tercera via que aport¨¦s una soluci¨® al conflicte per la via de la concertaci¨® i del di¨¤leg. Per¨° la din¨¤mica polaritzadora i la r¨¨mora de representar unes sigles esquitxades per la corrupci¨® van sepultar les seves expectatives. Amb poc m¨¦s de 100.000 vots, Uni¨® va quedar fora del Parlament, i en les legislatives de desembre (64.000 vots), fora del Congr¨¦s. Encara que sempre ¨¦s saludable la renovaci¨®, la sortida de Duran suposa una p¨¨rdua important de capital pol¨ªtic i d'una actitud ¨Cbasada en la moderaci¨® i el di¨¤leg¨C molt necess¨¤ria en aquests temps.