Macri: ¡°La corrupci¨® es va instal¡¤lar en la societat argentina en el seu conjunt¡±

El descomunal despatx presidencial de Mauricio Macri a la Casa Rosada mostra l'esplendor passada de l'Argentina. ¡°No ¨¦s un despatx, ¨¦s un museu¡±, diu rient el president. Macri parla tranquil i optimista mentre a pocs metres, a la Plaza de Mayo, milers de kirchneristes protesten pels acomiadaments de treballadors p¨²blics i la detenci¨® de Milagro Sala, una dirigent pol¨ªtica acusada d¡¯¡°instigaci¨® a cometre delictes¡±. Les dues argentines cara a cara. Poc abans de viatjar a Davos per explicar al m¨®n econ¨°mic que l¡¯Argentina torna a l'ortod¨°xia, Macri ofereix la seva primera entrevista internacional a Le Monde, The Guardian, La Stampa i EL PA?S.

Pregunta. Fa 13 anys que l¡¯Argentina no anava a Davos. Quin missatge vol donar?

Serem un pa¨ªs un pa¨ªs predictible

Resposta. L¡¯Argentina vol tenir bones relacions amb el m¨®n sencer. Vull generar treball, m'he comprom¨¨s a una Argentina amb pobresa zero. Necessitem inversions. L¡¯Argentina torna al m¨®n, a ser protagonista d'un m¨®n que es compromet a treballar en temes de pobresa, canvi clim¨¤tic, terrorisme, corrupci¨®, narcotr¨¤fic. Serem un pa¨ªs predictible. Qui vingui a invertir sabr¨¤ que es respectaran els seus drets si respecta les lleis argentines. Aquest missatge ja s¡¯ha ent¨¨s. El canvi que han votat els argentins t¨¦ a veure amb aix¨°. Ho he transm¨¨s al Brasil, l¡¯Uruguai, Xile. I ara a Davos.

P. Ent¨¦n la desconfian?a amb el seu pa¨ªs? L¡¯Argentina t¨¦ soluci¨®?

R. M¨¦s val que s¨ª, no estaria assegut aqu¨ª si pens¨¦s que no. Jo vaig poder triar a qu¨¨ dedicar-me a la meva vida. Tinc una profunda confian?a en el meu pa¨ªs. Resoldrem problemes que avui semblen dif¨ªcils com vam resoldre el cep canviari [limitaci¨® en la compra d¨°lars].

P. Es vost¨¨ el centre d'un canvi pol¨ªtic a Llatinoam¨¨rica?

R. Estic focalitzat a ajudar els argentins. Si el que fem aqu¨ª ajuda tota la regi¨®, millor. Crec en la democr¨¤cia i el respecte a les llibertats. No em vull ficar en el que passa en altres pa?sos, l'¨²nica situaci¨® amb qu¨¨ no puc estar d'acord ¨¦s que no es respectin els drets humans a Vene?uela.

P. Qui ¨¦s Macri?

R. Un home que busca les millors solucions. Creo en el treball en equip, a fer, a sumar forces. Vaig buscant desideologitzar les relacions, tamb¨¦ el m¨®n.

P. No t¨¦ ideologia?

R. Les meves idees marquen una forta ideologia. Un comprom¨ªs del segle XXI a viure en un m¨®n amb menys contaminaci¨®, menys viol¨¨ncia, m¨¦s transpar¨¨ncia, m¨¦s treball, m¨¦s llibertat.

P. Qui ¨¦s el seu referent pol¨ªtic internacional?

R. Mandela, ¨¦s el que m¨¦s m'ha inspirat els ¨²ltims anys.

P. Alg¨² en el poder ara?

R. Em quedo amb Mandela, i vull tenir les millors relacions possibles amb tots els que governen.

P. No se sent membre de la fam¨ªlia pol¨ªtica per exemple de Merkel, el centredreta europeu?

En el segle XXI, encasellar les coses en esquerra o dreta ¨¦s una antiguitat

R. Tinc un profund respecte per la cancellera. M'alegro d'haver rebut el suport del partit al qual ella pertany per desenvolupar la nostra formaci¨®. Per¨°, en el segle XXI, seguir encasellant les coses d'aquesta manera [d'esquerra i dreta] ¨¦s una antiguitat.

P. El molesta que el defineixin com a centredreta?

R. No, zero. Que cadasc¨² defineixi com se senti c¨°mode. Per¨° la gent no m'ha votat per una decisi¨® ideol¨°gica, sin¨® perqu¨¨ va creure que podem crear condicions mes bones per als argentins. Entenc que n¡¯hi hagi uns quants pels quals el pes del segle XX ¨¦s m¨¦s gran que el del XXI.

P. El preocupen els prejudicis sobre el seu cognom i el seu origen social?

R. Si estic aqu¨ª ¨¦s perqu¨¨ les coses positives van pesar m¨¦s que els prejudicis. Ara estic intentant anar cap a la pobresa zero i unir els argentins. Que jutgin la meva tasca.

P. Se sent m¨¦s proper al PP o a Ciutadans? Com veu Espanya?

R. Tinc m¨¦s relaci¨® amb el PP, amb Gallard¨®n, amb Ana Botella, com a alcaldes, amb Mariano Rajoy com a president. A veure si formen Govern i si no hi haur¨¤ eleccions altre cop, el seu sistema ho preveu. L'important ¨¦s que el pitjor de la crisi a Espanya ja ha passat, va ser molt dur.

P. Es resisteix a col¡¤locar-se en l'esquerra o la dreta, per¨° vost¨¨ representa un canvi. Quin ¨¦s el seu paper a la regi¨®?

R. Si hi ha una cosa que m'entusiasma ¨¦s adaptar-me als canvis del segle XXI. A Espanya poden fer classes dels enormes canvis de la pol¨ªtica perqu¨¨ hi ha una altra forma de vincular-se amb la realitat que t¨¦ el ciutad¨¤, com les xarxes socials. Per¨° oferir una entrevista ¨¦s la normalitat, anar a Davos ¨¦s la normalitat. Espero crear canvis en coses m¨¦s profundes com el model educatiu, energ¨¨tic, de seguretat. La resta s¨®n normalitzacions.

P. En dos mesos, des que vost¨¨ va guanyar, canvia l¡¯Argentina, a Vene?uela hi ha hagut un tomb electoral, Rousseff t¨¦ problemes, sembla que hi haur¨¤ canvi al Per¨², ho haurem de veure a l¡¯Equador. Com veu aquest tomb llatinoameric¨¤?

R. Veig governs que si no tenen respostes a les demandes dels ciutadans s'afebleixen. Els que no solucionen es desgasten. Per¨° en molts d'aquests pa?sos que esmenta no veig un allunyament de la normalitat tan gran com a l¡¯Argentina. Aquests presidents fan confer¨¨ncies de premsa, van a Davos¡­

P. La just¨ªcia argentina ¨¦s suficientment forta per investigar el poder? Per exemple, un any despr¨¦s de la mort de Nisman encara no se sap res.

R. Estem en contra de qualsevol tipus d'impunitat. Hem dit als jutges que se sentin lliures d'actuar, per aix¨° hem desclassificat informaci¨® del cas Nisman. Si va haver-hi interfer¨¨ncies pol¨ªtiques en aquesta investigaci¨®, ja no n'hi ha. En la just¨ªcia hi ha de tot, jutges bons i dolents.

P. Creu que el van matar o es va su?cidar?

R. No puc opinar, no tinc prou informaci¨®.

P. Vost¨¨ va ser segrestat fa 25 anys per una banda de comissaris.

R. S¨ª, senyor.

P. I els argentins segueixen avui preocupats per la policia, amb l'esc¨¤ndol de la fugida de tres sicaris. La policia ¨¦s el gran c¨¤ncer de l'Argentina?

No crec que la policia sigui m¨¦s corrupta que la mitjana de la societat

R. No, crec la policia ¨¦s el producte del que ha fet la pol¨ªtica. Cal invertir-hi i millorar-la, no s'ha fet en 30 anys. Per¨° la policia no explica els problemes institucionals de l'Argentina. La corrupci¨® es va instal¡¤lar en la societat en el seu conjunt, no crec que la policia sigui m¨¦s corrupta que la mitjana. Hem de donar suport als policies honestos.

P. Sent que est¨¤ al capdavant d'un pa¨ªs que ¨¦s una bomba?

R. Tenim molts desafiaments, per¨° no ho visc com una bomba. Sempre hi ha hagut dificultats, per¨° tinc molta confian?a en la capacitat de construcci¨® dels argentins, ¨¦s un pa¨ªs ¨²nic. La meva tasca ¨¦s demostrar que es pot governar d'una altra manera.

P. Fa un mes que governa. Com a positiu, la sortida del cep sense traumes i com a negatiu el narcotr¨¤fic i la inflaci¨® disparada?

El Govern anterior va permetre que avanc¨¦s el narcotr¨¤fic de forma important

R. Estic molt content amb aquest primer mes, ni tan sols hem acabat de nomenar els milers de c¨¤rrecs que hi ha. Tenim el millor equip dels ¨²ltims 50 anys. La lluita contra el narcotr¨¤fic costar¨¤ anys. El Govern anterior va tenir un nivell d'inacci¨® com mai i va permetre que el narcotr¨¤fic avanc¨¦s de forma important.

P. I la inflaci¨® el preocupa?

R. Es deia que passaria el tipus de canvi a la inflaci¨® i no va succeir, fins ara ha anat molt b¨¦. Estem on pens¨¤vem. Amb una inflaci¨® alta, aix¨° s¨ª, apuntem abaixar-la un d¨ªgit d¡¯aqu¨ª a un parell d'anys, com la majoria dels pa?sos.

P. Ve del m¨®n empresarial. L¡¯han decebut els empresaris que han aprofitat per apujar els preus?

R. Sempre hi ha abusius, vius, per¨° la nostra tasca ¨¦s crear m¨¦s oferta perqu¨¨ els que no saben treballar acabin desapareixent.

P. Com ha millorat la vida als argentins des que vost¨¨ va arribar? Est¨¤ baixant la por de Macri?

Hem comen?at a normalitzar l¡¯Argentina

R. Haurien de preguntar-ho als argentins. Jo he complert amb el que vaig prometre, hem comen?at a normalitzar el pa¨ªs transmetent capacitat de dialogar.

P. Cap president no peronista ha acabat el mandat. Creu que podr¨¤ canviar aquesta maledicci¨®? Li agradaria entrar en la hist¨°ria per aix¨°?

R. No seria suficient. Esperarem i ja ho veurem. Les meves respostes ara s¨®n nom¨¦s paraules, per¨° si treballem cap a la pobresa zero, per derrotar el narcotr¨¤fic, unir els argentins, cada dia serem m¨¦s forts, en idees, en suport, en confian?a. Creiem en el que fem. Crec que ho aconseguirem, per¨° no nom¨¦s per acabar el mandat, sin¨® sobretot en els altres desafiaments.

P. Una de les seves primeres decisions ¨¦s l'acomiadament de milers de treballadors p¨²blics. Per qu¨¨?

R. Creiem en la import¨¤ncia de l¡¯Estat, la carrera p¨²blica, els concursos, la meritocr¨¤cia. No l¡¯Estat com un basti¨® de la milit¨¤ncia. No arribarem a la pobresa zero sense un Estat que funcioni. Hem rebut un Estat desmantellat, amb molta incompet¨¨ncia. Es va abandonar l'esfor? per convocar els millors. Privilegiarem els que treballen b¨¦. Com vam fer a la ciutat de Buenos Aires. En vuit anys van marxar 20.000 persones i van incorporar-se¡¯n 20.000 m¨¦s.

P. N¡¯acomiadaran m¨¦s?

R. En la mesura que trobem gent que no respon a haver ingressat per concurs i amb capacitats, esclar que s¨ª.

Tornarem a un pa¨ªs que crea treball sense que la gent hagi de dependre de ser amic d¡¯un pol¨ªtic

P. Com far¨¤ perqu¨¨ no siguin els treballadors els qui sofreixin la crisi?

R. A l¡¯Argentina regna un enorme entusiasme, esperan?a, que es retroalimenta amb els bons missatges que arriben del m¨®n. Hi ha molta gent pensant a invertir i aix¨° crear¨¤ treball. Tornarem a un pa¨ªs que produeix treball de qualitat sense que la gent hagi de dependre de ser amic d'un pol¨ªtic que li inventa una feina a l¡¯Estat.

P. En el primer mes hi ha hagut molts canvis, molts dels quals, per decret. Hi ha un nou autoritarisme?

R. Estic fent servir un instrument que ¨¦s constitucional i legal, no pot ser autoritari. Estem comen?ant, nom¨¦s han estat uns quants decrets, el Congr¨¦s est¨¤ de vacances.

P. S¡¯emporta a l'opositor Sergio Massa a Davos per donar la idea que no est¨¤ sol al Congr¨¦s?

R. Me l¡¯enduc per mostrar al m¨®n que la normalitzaci¨® de l'Argentina ¨¦s compartida per molts. ?s obvi que no tenim majoria a les cambres, per¨° tampoc la vaig tenir a Buenos Aires. Els governadors comparteixen l'agenda, m'ho van dir quan els vaig convidar a un asado a la Quinta de Olivos [resid¨¨ncia presidencial]. Quan al mar? plantegem lleis tindrem el consens necessari.

P. Com viu que hi hagi una dirigent pol¨ªtica empresonada com Milagro Sala, una cosa que no ¨¦s habitual a l¡¯Argentina?

R. Va haver-hi jutges independents de Jujuy que no em van consultar, ni a mi ni al Gobernador, van actuar per les causes pendents d'aquesta dirigent. T¨¦ diverses causes en qu¨¨ viola la llei. Em preguntaven abans si hi ha jutges forts per jutjar el que es va fer. Aqu¨ª n¡¯hi ha uns quants que s¨ª, per¨° ¨¦s una decisi¨® d'ells. Que vulguin buscar una explicaci¨® pol¨ªtica a aquestes il¡¤legalitats ¨¦s com infantil.

P. Per¨° hi ha una protesta pol¨ªtica darrere, li agrada que Milagro Sala estigui detinguda?

R. A mi em sembla b¨¦ que els jutges s'animin a defensar el valor de la llei. Si ells creuen que es viola la llei no ha d'haver-hi favoritismes, per m¨¦s poderosos que siguin els que jutgen, com el cas de Milagro Sala que semblava que amb alg¨² amb tant de poder ning¨² s'hi animaria. Fa molt temps que es parlava dels abusos de poder de Milagro Sala i de violacions a la llei. Si hi ha jutges que han decidit que aix¨° que el periodisme comentava ¨¦s veritat aix¨° confirma que hi ha jutges disposats a fer respectar la llei.

P. Per qu¨¨ no va a visitar el Papa aprofitant el viatge a Davos? Es veritat que hi ha mala relaci¨®?

R. No hi anem ara, per¨° hi anirem en les properes setmanes a visitar-lo. M¨¦s endavant. La veritat ¨¦s que hi ha molt bona relaci¨®, el conec fa molts anys, ell era bisbe i jo alcalde.

Intentar¨¦ comen?ar una nova era en les relacions amb el Regne Unit

P. Tancaran el conflicte amb els fons voltor?

R. La nostra idea ¨¦s posar fi a tots els conflictes del passat. Negociarem amb la millor predisposici¨®.

P. Seguir¨¤ la tensi¨® amb el Regne Unit per les Malvines?

R. Nosaltres continuarem reclamant que les illes s¨®n argentines, per¨° intentar¨¦ comen?ar una nova era en les relacions amb el Regne Unit.