Populisme i arbitrarietat

Si d'alg¨² diem que ¡°¨¦s una persona molt arbitr¨¤ria¡±, a qu¨¨ ens estem referint? Segurament al fet que les seves decisions estan basades en la seva mera voluntat sense atendre a raons, s¨®n fruit del seu pur capritx, les pren perqu¨¨ li d¨®na la gana, sense m¨¦s. D'aquesta persona, oi que no te'n pots fiar perqu¨¨ mai saps quin pot ser el seu comportament? Aix¨ª defineix arbitrarietat el Diccionari de la llengua catalana: ¡°Acte contrari a la just¨ªcia, a la ra¨®, a les lleis, etc., dictat pel capritx¡±. Com veiem, afegeix termes com just¨ªcia i lleis, ¨¦s a dir, li d¨®na al terme una dimensi¨® jur¨ªdica. En efecte, arbitrari ¨¦s tot acte contrari a la llei, desproporcionat i discriminatori, en el revers del dret.

Una de les finalitats del dret ¨¦s subministrar seguretat jur¨ªdica. Abans hem insinuat que aquella persona que es comporta de forma arbitr¨¤ria, sense atenir-se a regles raonables, no pot suscitar confian?a perqu¨¨ ¨¦s imprevisible en les seves decisions. Doncs b¨¦, per aix¨° ¨¦s important la seguretat jur¨ªdica, per fer que les lleis siguin previsibles, que sapiguem amb claredat el que diuen. Les lleis s¨®n la mesura de la nostra llibertat, assenyalen els l¨ªmits del nostre comportament: hem de con¨¨ixer-les amb antelaci¨® per aix¨ª ajustar-hi la nostra conducta, saber quin ¨¦s l'¨¤mbit de la nostra llibertat.

Tot aix¨° ve al cas de la debatuda q¨¹esti¨® sobre si Podem pot formar quatre grups parlamentaris al Congr¨¦s. En efecte, Pablo Iglesias es va comprometre en diverses comunitats a presentar candidatures conjuntes amb partits locals sota la promesa que els diputats triats tindrien grup parlamentari propi. Aix¨° comporta determinats avantatges, entre ells, autonomia per prendre decisions i un finan?ament m¨¦s gran. No obstant aix¨°, o no coneixia b¨¦ el Reglament del Congr¨¦s o, coneixent-lo, va enganyar deliberadament aquests partits. No s¨¦ qu¨¨ ¨¦s pitjor, si la ignor¨¤ncia o la mentida.

En tot cas, ja en la tessitura de formar grups parlamentaris, Iglesias i els seus aliats han topat frontalment amb la llei. L'article 23. 2 del Reglament del Congr¨¦s diu taxativament que ¡°no podran formar grup parlamentari separat els diputats que, en el moment de les eleccions, pertanyessin a formacions pol¨ªtiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat¡±. Una interpretaci¨® l¨°gica, efectuada mitjan?ant un simple sil¡¤logisme, no permet cap flexibilitat per aplicar aquest precepte al cas en q¨¹esti¨®: s¨®n formacions que no s'han enfrontat davant l'electorat, per tant no poden formar grup parlamentari. Clar¨ªssim.

Doncs b¨¦, durant un parell de setmanes, Iglesias s'ha estat queixant que els grans partits els negaven tenir quatre grups parlamentaris. Fins i tot les informacions period¨ªstiques, equivocadament, ho plantejaven en aquests termes. Semblava que la voluntat del PSOE i del PP era la causant d'impedir que Podem aconsegu¨ªs el seu objectiu, que havia prom¨¨s abans de les eleccions als seus socis ocasionals. No era aix¨ª, eren les lleis, les normes vigents, gens arbitr¨¤ries, per cert, sin¨® fundades en raons d'organitzaci¨® parlament¨¤ria.

En efecte, la multiplicaci¨® de grups parlamentaris mitjan?ant l'estratagema que va prometre vanament Iglesias ¡ªi que si valia per a Podem, tamb¨¦ havia de valer per als altres partits, tots iguals davant la llei¡ª faria que el Congr¨¦s fos un ¨°rgan immanejable, m¨¦s lent i m¨¦s car. Aquesta era la ra¨® de la norma parlament¨¤ria: impedir que es formessin grups que beneficiessin els partits per¨° no la instituci¨® parlament¨¤ria, que veuria entorpit el seu funcionament.

Si voleu es tracta d'una q¨¹esti¨® menor, de tipus organitzatiu. D'acord. Per¨° molt simptom¨¤tica d'una greu q¨¹esti¨® de fons: el menyspreu pel dret per part dels partits populistes, com ¨¦s el cas de Podem. El populisme invoca una vaga voluntat del poble enfront del dret, com si les normes jur¨ªdiques emanades dels parlaments representatius no estiguessin, precisament, legitimades pels ciutadans mitjan?ant el vot.

Per¨° la democr¨¤cia ¨¦s un mecanisme menys simple, una mica m¨¦s complicat que el simple vot. A m¨¦s de la voluntat del poble, manifestada en eleccions lliures, tamb¨¦ han d'entrar en joc la divisi¨® de poders i les garanties jur¨ªdiques. Les lleis s¨®n raonables, no capritxoses, i es poden canviar, per¨° mitjan?ant procediments pr¨¨viament establerts. D'una altra manera, es posen en risc la seguretat jur¨ªdica i es cau en la pura arbitrarietat. Aix¨° ¨¦s el que ha estat en joc en tractar la debatuda q¨¹esti¨® dels pretesos quatre grups parlamentaris que reclama Podem.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional