Rajoy no ho pot fer; S¨¢nchez no ho ha de fer

La investidura del proper president del Govern espanyol roman en la confusi¨® quan est¨¤ a punt d'acabar-se la primera ronda de consultes per part del cap de l'Estat i s'ha superat el primer mes des de la celebraci¨® de les eleccions. En aquesta data, per sobre del soroll i les especulacions absurdes, sobresurt la certesa que hi ha dues agendes en joc: la que gira entorn del PP i la que podria organitzar-se entorn del PSOE, ambdues amb pretensions els protagonistes de les quals no han tingut l'amabilitat d'explicar.

Davant la insufici¨¨ncia dels 123 diputats aconseguits, Mariano Rajoy va optar per abandonar la ret¨°rica de les ofenses rebudes durant la campanya i va llan?ar la proposta de constituir una gran coalici¨® a for?a de reunir sota un mateix mantell el PP, el PSOE i Ciutadans. Sobre la finalitat d'aquesta operaci¨®, el m¨¤xim que ha precisat ¨¦s que es tracta de dur a terme ¡°les reformes que siguin necess¨¤ries¡±. ?s, en qualsevol cas, un projecte impossible i indesitjable.

Resulta sorprenent la passivitat de Rajoy i la seva nul¡¤la inclinaci¨® a insistir, negociar i subministrar a l'opini¨® p¨²blica i als seus potencials aliats arguments cre?bles per esborrar les difer¨¨ncies amb qu¨¨ els partits es van presentar davant dels electors i defensar propostes d'inter¨¨s com¨².

Rajoy no ensenya les seves cartes, amb prou feines parla i ¡ªsegons vam saber ahir per la seva boca¡ª t¨¦ molt temps lliure, malgrat els seriosos problemes d'aquest pa¨ªs que haurien d'ocupar la seva atenci¨®. La seva quietud irritant, mentre tot es mou al voltant, pot significar un intent de retardar l'obertura de l'operaci¨® success¨°ria al seu partit o l'¨ªntima confian?a que ning¨² podr¨¤ ser cap de l'Executiu amb l'actual composici¨® de la Cambra i, per tant, que nom¨¦s veu possible la repetici¨® de les eleccions i guarda forces per a aquell moment.

Serien males not¨ªcies perqu¨¨ sembla evident que hem arribat a un final de cicle i el president ja no t¨¦ res a oferir a aquest pa¨ªs excepte la seva retirada. Cal que digui d'una vegada si aspira a ser cap del Govern espanyol o, si no pot aconseguir-ho per falta de suports, que doni pas a una altra persona perqu¨¨ ho intenti.

La seva passivitat no ha servit perqu¨¨ els altres esperin. El secretari general dels socialistes, Pedro S¨¢nchez, est¨¤ decidit a treballar en una alternativa i ¨¦s obvi que t¨¦ dret a fer-ho. Per¨° els pobres resultats que va obtenir a les urnes l'obliguen a una combinaci¨® molt heterog¨¨nia i, pel que s'ha filtrat fins ara, clarament inconvenient per als interessos generals.

La hip¨°tesi m¨¦s repetida ¨¦s la d'una suma del PSOE amb els diversos grups de Podem i el PNB, i amb el suport expr¨¦s o l'abstenci¨® de les dues forces independentistes catalanes, ERC i DL. ?s possible que aquesta estramb¨°tica amalgama permeti una investidura, per¨° estem conven?uts que no permetria governar. El missatge dels electors va ser contrari a les majories absolutes i als Governs monocolor, motiu pel qual ¨¦s necessari un Executiu de coalici¨®. S¨¢nchez no pot en cap cas pretendre governar en solitari amb nom¨¦s 90 diputats ¡ªel pitjor resultat de la hist¨°ria d'un candidat socialista¡ª i encara menys si per aix¨° necessita el suport expl¨ªcit o impl¨ªcit dels qui centren els seus objectius a separar Catalunya d'Espanya. Si ho fes correria un risc elevad¨ªssim de convertir-se des del primer dia en ostatge de causes que van contra l'inter¨¨s dels ciutadans i la voluntat probable d'una gran majoria d'electors socialistes.

D'altra banda, les insistents i devastadores cr¨ªtiques de Podem als socialistes durant les transaccions sobre la q¨¹esti¨® dels grups parlamentaris posen en relleu el perill que una alian?a d'aquestes caracter¨ªstiques significaria, no nom¨¦s per a Espanya, sin¨® tamb¨¦ per al PSOE, el partit que va fer les transformacions m¨¦s importants que ha conegut la societat espanyola en moltes d¨¨cades. Abans que buscar a qualsevol preu una investidura hauria d'asseure's a reflexionar sobre el paper que li correspon jugar avui a una for?a progressista i europeista, social i innovadora, moderada i madura.

El PP no va dubtar a mirar en el seu moment amb simpatia Podem, i les televisions de la dreta, generosament recompensades pel Govern de Rajoy, s'han dedicat durant anys a promoure aquest partit com una alternativa que perjudiqu¨¦s els socialistes. Aquesta t¨¤ctica, ja assajada en el seu moment per Aznar amb els comunistes de Julio Anguita, i coneguda com la pin?a, ha obtingut l'¨¨xit buscat d'afeblir el PSOE. Tamb¨¦ ha contribu?t, per cert, a l'extensi¨® de la demag¨°gia en el debat pol¨ªtic i medi¨¤tic.

Mentre es mercadegen els vots per a la investidura, els uns i els altres s'obliden d'explicar per qu¨¨ volen governar, quines s¨®n les seves pol¨ªtiques socials en aquests moments de crisi i com volen finan?ar-les. En definitiva, quin projecte de pa¨ªs tenen. No hem sentit res semblant durant la campanya i tampoc aquests dies de fren¨¨tica aritm¨¨tica.

En aix¨° han de concentrar-se els l¨ªders si realment volen estar a l'altura del que els temps i els ciutadans demanen. I a organitzar aliances possibles que generin els canvis necessaris. A comen?ar per la reforma de la Constituci¨®, la m¨¦s important de totes, que ha de procurar incloure tot l'arc parlamentari i que ¨¦s impossible imaginar sense el concurs del PP. Cosa que sembla oblidar Pedro S¨¢nchez en el seu ingenu intent de convertir-se en l¨ªder nacional, ja que un dels seus objectius m¨¦s repetits, el de l'Espanya federal, no ¨¦s factible si no aconsegueix incorporar-hi les forces de la dreta.