Els tentacles del desafiament

Des que va concloure l'escrutini dels vots emesos el 27 de setembre passat, existeix una ¨¤mplia tend¨¨ncia anal¨ªtica que fixa, que delimita el problema, el desafiament catal¨¤, a un 47,8% de l'electorat concernit. No discutirem ara si aix¨° ¨¦s molt o ¨¦s poc. Com que ¨¦s, en tot cas, una xifra per sota del 50,01%, bastants observadors van creure que el tema estava tancat i resolt; democr¨¤ticament resolt, almenys.

Per¨° no. Entre altres raons perqu¨¨ nom¨¦s una visi¨® reduccionista i miop de la realitat politicosocial a Catalunya pot circumscriure el desafiament a l'exist¨¨ncia d'un camp pol¨ªtic independentista que t¨¦ el suport d'una mica menys de la meitat de l'electorat. Sembla que alguns ho han descobert fa poc: Podem ¨Crevelen amb gran alarma¨C va acudir a les eleccions generals d'un mes enrere en alian?a amb els nacionalistes catalans, entenent com a tals Xavier Dom¨¨nech o Ada Colau, i fent seva la reivindicaci¨® essencial del nacionalisme, el dret d'autodeterminaci¨®.

No tinc cap autoritat per destriar si el col¡¤lega i amic Dom¨¨nech o l'alcaldessa Colau s¨®n nacionalistes, a causa, a m¨¦s, de la polis¨¨mia del vocable. M'atreveixo a aventurar que, sense fer seva aquesta etiqueta, consideren Catalunya ¨Cla societat catalana¨C?un subjecte pol¨ªtic al qual, des de fa generacions, molts dels seus integrants atribueixen el car¨¤cter de naci¨®. Igual que ho van fer en el seu moment el POUM, el PSUC, Iniciativa, Andreu Nin, Joan Comorera, Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, Rafael Rib¨® i molts altres exponents del ¡°pensament reaccionari¡± (sic).

Sigui com sigui, del que estic segur ¨¦s que, sense haver incl¨°s al seu programa per al 20-D el comprom¨ªs d'un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia de Catalunya, En Com¨² Podem no hauria aconseguit els espectaculars resultats que va registrar: el 24,7% dels vots, gaireb¨¦ un mili¨® de paperetes i 12 escons. Que, sense afegir al seu perfil d'esquerra regeneracionista i transformadora l'aposta per demanar l'opini¨® dels ciutadans sobre el futur status pol¨ªtic catal¨¤, amb tot el carisma d'Ada Colau no n'hi hagu¨¦s hagut prou per posar la llista de Xavier Dom¨¨nech a la part alta del r¨¤nquing. Abona aquesta tesi el resultat obtingut, amb prou feines tres mesos abans, per una candidatura de composici¨® molt semblant (Catalunya S¨ª que es Pot) que, malgrat aix¨°, va fer una campanya molt m¨¦s timorata i fugissera pel que fa al tema sobiranista.

De manera que ja ho veieu: aquest desafiament catal¨¤ que tants volien acantonar en la reserva ¨ªndia de l'independentisme minoritari (amb prou feines el 47,8%, bah!), reapareix a trav¨¦s de Podem com la pedra de toc de la formaci¨® a Espanya d'una majoria de govern alternativa al Partit Popular. Una pedra de toc que els de Pablo Iglesias no poden llan?ar f¨¤cilment per la broda, perqu¨¨ en aix¨° s'hi juguen (m¨¦s que en la perduda pugna pels grups parlamentaris) la credibilitat i l'atractiu recentment adquirits amb la seva capacitat d'adaptar-se a les realitats nacionals de Catalunya, Val¨¨ncia, Euskadi i Gal¨ªcia.

Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, el desafiament s'ha colat tamb¨¦ al debat postelectoral del PSOE. Quina ironia! Tan contents que estaven a Ferraz despr¨¦s d'haver for?at el PSC a abjurar d'aquella ¡°consulta pactada¡± que els socialistes catalans van portar al seu programa del 2012, i ara la q¨¹esti¨® els reapareix formulada de manera m¨¦s crua ¨Cun refer¨¨ndum¨C i convertida en l¨ªnia vermella de Podem per pactar amb Pedro S¨¢nchez!

Naturalment, el mer fet que S¨¢nchez no hagi donat un cop de porta a Iglesias i hagi corregut a oferir els seus vots a Rajoy est¨¤ provocant una gran inquietud entre els guardians de les ess¨¨ncies p¨¤tries, inclosa aquella porci¨® del PSOE que, en realitat, ¨¦s del PP per¨° es resisteix a admetre-ho. Des de fora, pr¨°cers diversos prodiguen al partit socialista consells de seny, aix¨° ¨¦s, de pacte amb el PP. Des de dins, l'andalusa Susana D¨ªaz, el manxec Emiliano Garc¨ªa-Page, l'extremeny Guillermo Fern¨¢ndez Vara, l'aragon¨¨s Francisco Javier Lamb¨¢n i altres barons multipliquen els advertiments/amenaces al secretari general, i no entenen que el PSOE hagi facilitat la constituci¨® de grups parlamentaris senatorials d'Esquerra i de Democr¨¤cia i Llibertat. A l'enemic, ni aigua!, criden els que es postulen paladins del di¨¤leg, la conc¨°rdia i la reconstrucci¨® de ponts.

Amb el desafiament catal¨¤ passa com amb la realitat: que la llences per la porta, i torna per la finestra.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador