Xoc sense combusti¨® entre passat i present

La relectura dels cl¨¤ssics ¨¦s un exercici de salut art¨ªstica. Cap text elevat als altars ¨¦s un reliquiari que nom¨¦s es pot venerar en l'escenari com l'h¨°stia consagrada al Corpus. Si segueixen commocionant ¨¦s perqu¨¨ tenen en les seves pret¨¨rites formes un al¨¨ fresc. La funci¨® del dramaturg ¨¦s trobar aquesta subst¨¤ncia imperible ¡ªcada temps t¨¦ la seva¡ª i mostrar-la en el seu aspecte m¨¦s contemporani i renovar aix¨ª la seva capacitat d'impacte. Exercici que requereix adoptar de vegades solucions valentes que no sempre s¨®n les est¨¨tiques. Les mitges tintes o les que toquen nom¨¦s l'epidermis no funcionen.

Actualitzar la possible den¨²ncia social de Maria Rosa ¨¦s apostar per la part m¨¦s feble del drama de Guimer¨¤. El conflicte social que presenta l'autor est¨¤ sobrepassat per l'experi¨¨ncia obrera del segle XX. Nom¨¦s t¨¦ sentit si es col¡¤loca a l'escenari una realitat comparable i aquesta ¨¦s ara mateix la dels immigrants que treballen en condicions de semiesclavitud sota, per exemple, pl¨¤stics d'hivernacles. Treballadors sense drets, que esquiven la confrontaci¨® amb l'ocupador i se senten desvalguts quan han de bregar amb un escrit oficial en una llengua que no dominen. Per¨° en aquesta dramat¨²rgia de Carlota Subir¨®s no hi ha romanesos o senegalesos. S¨®n catalans amb uniformes de treball del 2016 i una consci¨¨ncia social del segle XIX.

En canvi, l'energia col¡¤lectiva ¨¦s el que funciona m¨¦s b¨¦ en aquesta posada en escena. El marc espacial ¨¦s d'una gran qualitat metaf¨°rica, molt ben il¡¤luminat i amb entorn sonor brillant, i la distribuci¨® i moviment dels grups respon sempre a la l¨°gica de la m¨¤xima expressivitat dram¨¤tica. Per¨° tota precisi¨® en el treball de conjunt es desfigura quan el focus s'aproxima a les individualitats. ?s molt estrany el descuit en la construcci¨® de la parella principal quan Subir¨®s fa una lectura tan interessant de l'amour fou latent en el text. La directora troba la subst¨¤ncia quan concep el seu muntatge com un text prelorqui¨¤, amb tota la for?a po¨¨tica del desig en brut. Un romanticisme a l'estil Arturo Ripstein.

Lligar Guimer¨¤ amb l'arravatament de la nua pulsi¨® sexual ¨¦s brillant, per¨° caldria percebre-ho amb for?a a l'escenari. I no passa. No es produeix la combusti¨® entre Mar del Hoyo (Maria Rosa) i Borja Espinosa (Mar?al). Ella ¨¦s gaireb¨¦ invisible, sense intensitat ni en els seus moments m¨¦s tr¨¤gics o decisoris; i ell es protegeix darrere d'una armadura de vella escola interpretativa. De vegades se'n desf¨¤ ¡ªquan s'endinsa en la intimitat de la confessi¨® emocional¡ª per despr¨¦s tornar posar-se-la. Hi ha molta m¨¦s connexi¨® en el flirteig passatger de Badori i Tomasa (Albert Ausell¨¦ i Llu?sa Castell, tots dos magn¨ªfics), que en la trag¨¨dia amorosa de Maria Rosa i Mar?al.