La crisi de refugiats amena?a de crear una UE de dues velocitats
Berl¨ªn d¨®na dos mesos als socis per trobar una soluci¨® europea al desafiament migratori
Dos mesos, potser menys. Aquest ¨¦s el termini que es d¨®na Berl¨ªn per aconseguir una soluci¨® europea a la crisi de refugiats, que despr¨¦s d'una successi¨® de fracassos sacseja els fonaments de la UE. Alemanya amena?a de tancar fronteres. Encara lluny de poder donar per liquidada la crisi existencial de l'euro, el final de la ic¨°nica lliure circulaci¨® obriria un cap¨ªtol espin¨®s de la construcci¨® europea. Els desafiaments s'acumulen ¨Cesquerdes nord-sud, est-oest, Brexit¨C?i la cancellera alemanya, Angela Merkel, est¨¤ a prop de revertir la seva generosa pol¨ªtica d'asil. Brussel¡¤les tem que el seg¨¹ent sigui una Europa de dues velocitats: una alian?a que deixi fora els qui no volen avan?ar.
Els grans projectes pol¨ªtics es desintegren pel centre: mai per la perif¨¨ria. Europa viu en un estat d'excepci¨® permanent des de fa anys, amb crisis amena?adores que van comen?ar a Gr¨¨cia i es van disseminant pel Mediterrani. En diversos moments va semblar que l'euro saltaria per l'aire. Per¨° eren crisis perif¨¨riques. ¡°El veritable desafiament arriba ara, amb la crisi de refugiats copejant directament al centre, a Alemanya, amb Merkel a la diana¡±, afirma Javier Solana, antic responsable de la diplom¨¤cia europea. ¡°Els problemes de l'euro han estat el brou de cultiu d'algunes l¨ªnies de fractura a Europa, per¨° la crisi d'asil enfronta Europa amb una crisi de naturalesa essencialment pol¨ªtica, que ve de darrere i que t¨¦ una evoluci¨® molt preocupant¡±, afirma una alta font europea.
Afeblida encara per la interminable crisi econ¨°mica, Europa no ha sabut trobar la resposta adequada. Va infravalorar la font del problema: S¨ªria. Brussel¡¤les, de la m¨¤ de Berl¨ªn, ha intentat taponar l'entrada de refugiats per la frontera turca, sense ¨¨xit. Ha tractat de repartir asilats, sense ¨¨xit. I gesticula per fer de Frontex una aut¨¨ntica policia de frontera, en un moviment que troba resist¨¨ncies. Res d'aix¨° ha funcionat: en ple hivern, segueixen entrat 1.600 persones al dia a la UE; quan arribi la primavera, les xifres es dispararan, segons l'ONU.
La crisi d'asil va mutant en una crisi pol¨ªtica de primera magnitud. I ¨¦s aqu¨ª per quedar-se, amb mitja Europa jugant al campi qui pugui i amb els grans pa?sos ficats en problemes. Merkel t¨¦ a l'opini¨® p¨²blica alemanya molesta, s'enfronta a creixents pressions en el seu partit i veu com apunta a l'extrema dreta. Fran?a est¨¤ desapareguda i ni la socialdemocr¨¤cia ni el centredreta s¨®n capa?os d'embridar el lepenisme. El Regne Unit i el carrer¨® del Brexit s¨®n una font de pertorbaci¨®. I It¨¤lia est¨¤ davant els primers s¨ªmptomes d'un forat bancari alarmant que pot desempolsar la crisi de l'euro.
Mal equipatge per a un embolic que va a m¨¦s. La foto d'un nen mort a la platja turca de Bodrum va sacsejar al setembre totes les consci¨¨ncies. Merkel va obrir llavors els bra?os als refugiats en un gest per a la hist¨°ria, per¨° sense calcular-ne les conseq¨¹¨¨ncies. Amb un lideratge m¨¦s s¨°lid que mai, va pensar que els alemanys li donarien un vot de confian?a, i que els socis li seguirien els passos sense piular. Res d'aix¨° va passar. L'aflu¨¨ncia de refugiats es va desbordar i nom¨¦s Alemanya i Su¨¨cia, juntament amb Holanda i un grapat de pa?sos, han acollit un nombre significatiu d'asilats. Berl¨ªn va agafar impotent els incompliments dels pactes a Brussel¡¤les: de les 160.000 reubicacions se n'han efectuat 300. Hongria ha aixecat murs, diversos pa?sos han susp¨¨s Schengen i la tensi¨® ha provocat reaccions exaltades (especialment a l'est), fins i tot a Alemanya despr¨¦s dels greus successos de Col¨°nia.
¡°Aix¨° recorda aquella hist¨°ria en qu¨¨ un home envia un telegrama a la seva dona: ¡®Comen?a a preocupar-te. Els detalls, despr¨¦s¡¯. Europa ja venia d'uns anys de xenof¨°bia, antieuropeisme i tensions entre Estats, que ara es multiplicaran¡±, afirma el polit¨°leg Ivan Krastev, professor de l'Institut d'Humanitats de Viena. ¡°Els refer¨¨ndums a Holanda i al Regne Unit calibraran el malestar dels votants: alerta amb aix¨°. I Merkel est¨¤ assetjada per governs antiausteritat al sud i per antiimmigrants a Europa central. Europa est¨¤ en un punt complicat: en un punt de ruptura potencial¡±, diu.
Brussel¡¤les augura temps dif¨ªcils. Merkel est¨¤ en plena carrera contra el temps: t¨¦ dos mesos per trobar una soluci¨® europea que li permeti salvar la cara a casa. ¡°El 2015 pens¨¤vem que Europa podia descarrilar per l'euro; ara, per les fronteres¡±, apunta Fredrik Erixon, del Carnegie. ¡°?s imprescindible un acord europeu. Per¨° els interessos pol¨ªtics i econ¨°mics dels socis cada vegada divergeixen m¨¦s, i en ¨¤rees cada vegada m¨¦s clau¡±, critica.
El leitmotiv ¡°m¨¦s Europa¡± ha dominat les sis ¨²ltimes d¨¨cades, per¨° existeix el risc de desfer part del cam¨ª. Pot ser que la cancellera es vegi obligada a fer un gir en la seva pol¨ªtica d'asil: t¨¦ tres eleccions regionals a la vista, i legislatives el 2017. ¡°Hi haur¨¤ un ¨²ltim intent per part de Berl¨ªn. Si no d¨®na fruits, ¨¦s molt possible que Merkel obri pas a la idea d'una coalici¨® dels pa?sos que volen solucions comunes ambicioses¡±, segons Mujatba Rahman, del laboratori d'idees Eur¨¤sia. Alemanya, ?ustria, Fran?a, el Benelux i Su¨¨cia s¨®n candidats clars a entrar en aquesta coalici¨®. Els de l'est tenen totes les paperetes per quedar-se fora. It¨¤lia i Espanya estan en dubte.
Una cosa s'ha trencat a Europa, amb Alemanya pressionant per expulsar Gr¨¨cia de l'euro, amb declaracions cada vegada m¨¦s pujades de to, amb les bretxes aprofundint-se entre creditors i deutors, entre est i oest. ¡°Continuem integrant-nos o estem arribant al punt en qu¨¨ cal comen?ar a canviar de direcci¨®?¡±, es pregunta Guntram Wolf de Bruegel. ¡°S¨®c optimista, crec que veurem una Merkel humanit¨¤ria i un Sch?uble keynesi¨¤ que generaran un cercle virtu¨®s¡±, discrepa Carlo Bastasin, de Brookings. El primer ministre franc¨¨s, Manuel Valls, explicava aquesta setmana a Davos que el projecte europeu ¡°podria trencar-se si no som capa?os de respondre a aquest desafiament¡±. La temptaci¨® del frac¨¤s ¨¦s aqu¨ª.
Un sistema d¡¯emerg¨¨ncia per tancar fronteres
La possibilitat que l'espai de lliure circulaci¨® de persones a la UE arribi a la seva fi ocupa un lloc destacat a l'agenda comunit¨¤ria. Dilluns que ve, els 28 ministres d'Interior es reuneixen a Amsterdam per avaluar els tancaments de fronteres internes que han practicat ja sis pa?sos (Alemanya, ?ustria, Su¨¨cia, Noruega, Dinamarca i Fran?a). Al maig, Berl¨ªn i Viena hauran d'aixecar els controls perqu¨¨ hauran esgotat el per¨ªode m¨¤xim de suspensi¨® del seu espai Schengen.
Brussel¡¤les ¨¦s conscient que l'amena?a terrorista i l'arribada massiva de refugiats no variaran a curt termini i estudiar¨¤ ampliar els controls fronterers per un m¨¤xim de dos anys a trav¨¦s d'un mecanisme d'emerg¨¨ncia.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.