Liceu i Born, dues pol¨¨miques

Liceu.?La reforma de la fa?ana del Liceu i el programa d¡¯exposicions del Born s¨®n motiu de debat aquests dies. En el cas del Liceu, Frederic Amat ha proposat ancorar a la fa?ana 170 anells de cer¨¤mica. La proposta ¨¦s ben vista pel conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila. Un criteri que sembla distant de la posici¨® de l'Ajuntament de Barcelona, que va emetre un primer dictamen negatiu perqu¨¨ no s'av¨¦ al Pla especial de protecci¨® del patrimoni arquitect¨°nic i del cat¨¤leg de Ciutat Vella, segons el qual les intervencions del Liceu ¡°han de mantenir i conservar les fa?anes originals de l'edifici amb la seva composici¨® arquitect¨°nica i tractament¡±. L¡¯Ajuntament, per¨°, ha demanat m¨¦s informaci¨®, explicava aquest diari, i haur¨¤ de constituir el Consell d'Art P¨²blic perqu¨¨ valori la idone?tat de la proposta de l'artista. Aquest consell, integrat per t¨¨cnics de patrimoni i urbanisme i per experts, es formar¨¤ d'aqu¨ª a dues setmanes, segons el Consistori.

Mentre arriba la decisi¨®, les opinions es multipliquen. BTV n¡¯ha recollit algunes. El cr¨ªtic d¡¯art Daniel Giralt-Miracle considera que la intervenci¨® ¨¦s ¡°arriscada¡± perqu¨¨ es fa en una fa?ana hist¨°rica del segle XVIII, per¨° aposta per ¡° confiar en un artista experimentat¡± i destaca que la nova fa?ana pot ser un reclam per al Liceu. Malgrat tot, demana que la renovaci¨® es faci amb consens i fent-hi proves in situ per comprovar com queden ¡°les llums i refraccions a la fa?ana¡±. El president del Cercle del Liceu, Ignacio Garc¨ªa-Nieto, creu que ¨¦s adient remodelar la fa?ana, que considera ¡°anodina¡± i conclou que un canvi atorgar¨¤ a l¡¯edifici m¨¦s import¨¤ncia i di¨¤leg amb la ciutat. A la presidenta del FAD, Nani Marquina, no li agrada la intervenci¨® perqu¨¨ ¡°maquilla l¡¯edifici¡±. Considera que s¨®n ¡°uns treballs innecessaris¡± i no troba sentit ¡°a aquesta ornamentaci¨®¡±, que li recorda el Nadal, i alerta dels riscos de fer actuacions d¡¯aquest tipus, perqu¨¨ ¡°poden establir un precedent i la ciutat pot acabar guarnida com una mona de Pasqua¡±. L¡¯arquitecte Juli Capella, en canvi, afirma que li agrada la proposta.

Els anells es limiten a repetir una forma modular fins a l¡¯avorriment, amb resultats agressius i decebedors (Llu¨ªs Permanyer)

Al dissenyador Claret Serrahima, sense entrar en valoracions art¨ªstiques, el preocupa que ens dediquem a fer m¨¦s escenografia i continents que no pas a treballar pels continguts, i es pregunta si, amb la precarietat econ¨°mica del Liceu, ara surtin diners (el cost de la intervenci¨® d¡¯Amat seria assumida pel mecenes Josep Su?ol): 300.000 euros pels anells i 700.000 per recuperar uns vitralls. Al cr¨ªtic Juan Bufill la idea li recorda el tuneig de cotxes, dels Fiat Abarth o dels Seat 600, que es feien als anys seixanta, per¨° no li agraden els prejudicis i, en canvi, s¨ª que li agraden les intervencions d¡¯Amat. El cr¨ªtic de m¨²sica Roger Alier s¡¯ha manifestat contrari i tem que el resultat sigui horrible perqu¨¨ ¡°no t¨¦ res a veure amb el m¨®n de l¡¯¨°pera¡±. ¡°S¨®n unes anses, un lloc perfecte perqu¨¨ els coloms facin les seves necessitats¡±, tot i que el projecte preveu evitar aquesta darrera conting¨¨ncia. Llu¨ªs Pasqual, director del Lliure, creu que el projecte ¨¦s espl¨¨ndid perqu¨¨ d¨®na visibilitat a una fa?ana que ¨¦s de casino de poble.

La Vanguardia, que tamb¨¦ recollia aquestes opinions, va publicar (19 de gener) dues opinions contraposades. Ll¨¤tzer Moix, tot i que no est¨¤ del tot conven?ut que la sortida sigui posar una m¨¤scara a una fa?ana amb poca gr¨¤cia (¡°s¡¯aconsegueix tapar-la, per¨° no transformar-la¡±), defensa que es donin oportunitats als creadors de cada ¨¨poca, encara que facin enfadar l¡¯opini¨® p¨²blica conservadora perqu¨¨ ¡°¨¦s aconsellable escoltar les veus del present¡± i pot ser que, al cap dels anys, aquestes peces trencadores s¡¯integrin al patrimoni com quelcom de valu¨®s. Moix considera que l¡¯obra d¨®na color, vibracions, a una fa?ana anodina i recorda que els responsables del Liceu han fet seva la idea i se¡¯n fan responsables. ¡°Dono per fet que volen el millor per al teatre¡±. Llu¨ªs Permanyer, per contra, hi veu problemes patrimonials, art¨ªstics i urban¨ªstics. Els anells, diu, es limiten a repetir una forma modular fins a l¡¯avorriment, amb resultats agressius i decebedors. I actua sobre una fa?ana fr¨¤gil, catalogada, que no suportaria una intervenci¨® com la barroca acumulaci¨® que proposa Amat. I acaba defensant que l¡¯ess¨¨ncia del Liceu ¨¦s la programaci¨® i els artistes que la defensen des de l¡¯escenari. Aquest darrera argumentaci¨® la reprodueix el mateix dia Rosa Massagu¨¦ a El Peri¨®dico (19 de gener). Despr¨¦s de recordar el rebuig final al mitj¨® de 18 metres que Antoni T¨¤pies havia pensat per a la Sala Oval del MNAC, la periodista acaba l¡¯article preguntant-se: ¡°No ¨¦s m¨¦s important el que passa dins el teatre que el seu aspecte exterior? Amb els 300.000 euros que costarien les argolles es podrien comprar nous instruments per a l¡¯orquestra¡±.

Frederic Amat demana?un vot de confian?a i ¡°que no siguem porucs¡±

Manuel Cuy¨¤s (El Punt Avui, 22 de gener) recorda que Alexandre Cirici ¡°sempre ens deia que aquesta era una de les caracter¨ªstiques fonamentals de l'arquitectura catalana d'ara i de l'¨¨poca de Santa Maria del Mar: que l'exterior no deixa endevinar l'interior, d'acord amb el nostre propi car¨¤cter, ¨ªntim i reservat. Hem canviat? Ens hem fet transparents i exhibicionistes? Mira, m'interessa m¨¦s aquesta discussi¨® caracterol¨°gica que no pas l'est¨¨tica, que nom¨¦s n'¨¦s el s¨ªmptoma extern¡±.

Frederic Amat (Ara, 23 de gener) ha demanat un vot de confian?a i ¡°que no siguem porucs¡±. I, entre altres raons per defensar el seu projecte, argumenta que la fa?ana real hauria de ser la cantonada, que cal potenciar perqu¨¨ connecta visualment amb el mosaic del Pla de l¡¯Os, de Joan Mir¨®, que ofereix un angle de visi¨® privilegiat del teatre. Amat ¨¦s autor del mural de les olles de l¡¯Institut del Teatre i de les ll¨¤grimes de sang, a la paret d¡¯acc¨¦s a la sala del Lliure de Gr¨¤cia.

Born.?El futur de la l¨ªnia expositiva d¡¯El Born Centre Cultural tamb¨¦ ¨¦s motiu de pol¨¨mica. Tot comen?a amb una proposta municipal d¡¯ERC, amb el suport de Converg¨¨ncia i la CUP, que sostenia mantenir la l¨ªnia del museu com a espai de mem¨°ria de la Guerra de Successi¨®. Barcelona en Com¨², el PP, el PSC i Ciutadans van votar-hi en contra. Despr¨¦s de la votaci¨®, Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Mem¨°ria, va manifestar que el Born sempre ser¨¤ el Born. ¡°Una altra cosa ¨¦s que m¨¦s endavant veiem la seva adjectivaci¨® per donar-li m¨¦s identitat¡±. Una adjectivaci¨® com a centre cultural que considera massa ¡°oce¨¤nica¡±. Berta Sureda, comissionada de Cultura de l¡¯Ajuntament, va explicar que aquest replantejament afectar¨¤ b¨¤sicament les exposicions temporals. La segona exposici¨® temporal havia de ser Paradoxes de la llibertat, encarregada per l¡¯exdirector del centre Quim Torra, i s¡¯havia d¡¯inaugurar per Nadal, per¨° es va cancel¡¤lar. ¡°Vol¨ªem que la nova temporada ja s¡¯emmarqu¨¦s en la nova l¨ªnia¡±, va dir Sureda. El regidor republic¨¤ Juanjo Puigcorb¨¦ va defensar l'¨¨xit d'El Born Centre Cultural, que va registrar el 2015 fins a 1,5 milions de visitants, i va considerar que "tot i ser un ¨¨xit com a espai de mem¨°ria hist¨°rica, no han cessat els intents de laminar o menystenir el CC Born per part d'alguns partits d'aquest Consistori". Sobre l¡¯¨¨xit de p¨²blic, el desembre de l¡¯any passat, Libertad Digital?ja titulava que ¡°Colau tancar¨¤ el 'valle de los ca¨ªdos' de 1714 per falta de visitants¡±. La Raz¨®n (20 de gener) va titular que Colau enterra el Born per als independentistes i, segons el diari, el Born deixar¨¤ de ser un temple del sobiranisme per convertir-se en un equipament m¨¦s de la ciutat. ¡°Fins i tot podria perdre el nom¡±.

El nou conseller de Cultura, Santi Vila, no veu amb mals ulls la idea de l¡¯Ajuntament d¡¯ampliar l¡¯oferta cultural de l¡¯equipament. Per¨° sectors nacionalistes van posar el crit al cel i fins i tot un centenar de persones van manifestar-se, convocats per la sectorial d¡¯arquitectura de l¡¯ANC, sense el suport de la direcci¨® de l¡¯entitat, per defensar que ¡°El Born no ¨¦s toca¡± i demanar que sigui la Generalitat qui gestioni el centre. A Change.org s¡¯ha encetat una campanya de recollida de firmes per ¡°salvar el Born¡±. Avui en tenia 4.882. Davant de la malfian?a d¡¯aquests sectors, Ada Colau va publicar una piulada on explicava que?¡°El Born ni es tancar¨¤, ni deixar¨¤ de ser referent del 1714. Nom¨¦s s'ha parlat d'ampliar a m¨¦s usos de ciutat¡±. El primer tinent d¡¯alcalde, Gerardo Pisarello, tamb¨¦ ha volgut rebaixar les repercussions que ha tingut l¡¯anunci del Consistori de ¡°repensar l¡¯espai per obrir-lo a altres usos¡±. El primer tinent d¡¯alcalde (BTV, 20 de gener) va admetre que es vol repensar els usos de l¡¯espai, per¨° va assegurar que seguir¨¤ sent ¡°una refer¨¨ncia del 1714¡±, i que les especulacions sobre un possible tancament del centre han estat ¡°producte d¡¯un malent¨¨s¡±.

¡°El Born ni es tancar¨¤, ni deixar¨¤ de ser referent del 1714. Nomes s¡¯ha parlat d¡¯ampliar a m¨¦s usos de ciutat¡± (Ada Colau)

Miquel Molina (La Vanguardia, 24 de gener), despr¨¦s de criticar que el centre fa mig any que no t¨¦ director i que s¡¯ha anunciat la carpetada a l¡¯anterior pol¨ªtica expositiva sense concretar qu¨¨ es mostrar¨¤ a continuaci¨®, defensa que cal explorar el potencial que t¨¦ per a la ciutat un centre tan singular. ¡°Les restes arqueol¨°giques poden cohabitar amb intervencions art¨ªstiques contempor¨¤nies, de la mateixa manera que els majestuosos salons del Palau de Versalles, a Par¨ªs, han conviscut ¨Cno sense pol¨¨mica- amb les escultures irreverents de Jeff Koons, Murakami i Anish Kapoor¡±. Al diari Ara (21 de gener), Francesc Canosa considera que el Born ¨¦s un lloc problem¨¤tic. ¡°El Born ¨¦s un forn. Aqu¨ª crema la mem¨°ria de Catalunya. El Born ¨¦s la central nuclear del 1714 i no es pot ni refredar ni aigualir¡±.

L¡¯assumpte ha arribar als editorials. La Vanguardia (21 de gener) definia el Born com una instal¡¤laci¨® on el pes de la hist¨°ria ¨¦s determinant i on ¡°la instrumentalitzaci¨® del conjunt com un espai d¡¯exaltaci¨® nacional semblava determinar el seu futur per sempre¡±. Per¨° aquest pes hist¨°ric, segueix, no pot argumentar-se per anar en contra d¡¯una peri¨°dica renovaci¨® dels continguts del centre. ¡°Aquesta renovaci¨® conv¨¦ tant a la mateixa instal¡¤laci¨®, que ha de refrescar la seva oferta de tant en tant, com al conjunt de la societat, que aspira a obtenir de l¡¯equipament el millor i m¨¦s complert rendiment possible¡±.

El Peri¨®dico (22 de gener), davant d¡¯una nova pol¨¨mica ¡°pesada i esbiaixada, que convindria evitar pel b¨¦ de la ciutadania¡±, afirma que ¡°la temptaci¨® de fer servir la hist¨°ria en benefici de causes pol¨ªtiques ¨¦s recurrent, per¨° a Catalunya ja hi ha en aquests moments massa elements de tensi¨® i divisi¨®. El futur del Born requereix ra¨® i no passi¨®¡±.