El sud concentra la majoria dels terratr¨¨mols a Espanya

Una ullada r¨¤pida al mapa de terratr¨¨mols de l'Institut Geogr¨¤fic Nacional (IGN) mostra que els sismes es concentren al sud d'Espanya. De fet, 20 dels 25 terratr¨¨mols de m¨¦s magnitud que s'han produ?t a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica i les seves costes han tingut lloc al triangle que formen M¨¤laga, Alacant i el mar d'Albor¨¢n, el mateix punt on s'han produ?t els ¨²ltims terratr¨¨mols d'avui. No ¨¦s mala sort, ¨¦s geografia.

Des de les A?ores, passant per l'estret de Gibraltar, el sud d'It¨¤lia i les illes gregues, i acabant al sud de la pen¨ªnsula d'Anat¨°lia, discorre el punt de trobada entre dues de les grans plaques tect¨°niques sobre les quals sura la superf¨ªcie terrestre. Al sud, la placa africana; al nord, l'euroasi¨¤tica. S¨®n dues imponents lloses en fregament continu. De fet, les zones esmentades s¨®n les que tradicionalment han sofert els terratr¨¨mols m¨¦s importants de la hist¨°ria d'Europa.

Per aix¨° no ha d'estranyar que la terra tremoli al sud d'Espanya, ja que es troba en una zona de fractura. Durant milions d'anys, en l'acostament entre les dues plaques, l'africana s'ha estat enfonsant sota la pressi¨® de l'euroasi¨¤tica. No obstant aix¨°, les ¨²ltimes investigacions sembla que indiquen que aquest fenomen s'ha aturat i ara suposadament s'est¨¤ produint a la inversa: la massa europea sucumbeix davant l'embranzida de l'africana.

20 dels 25 terratr¨¨mols de m¨¦s magnitud s¡¯han produ?t al triangle que formen M¨¤laga, Alacant i el mar d¡¯Albor¨¢n

Tot aquest complex moviment ha deixat el seu rastre en els registres hist¨°rics. Encara que llavors no existien ni l'escala de Richter ni la de Mercalli, les ferides provocades pels sismes han servit per aproximar-se a l'impacte que van tenir. L'IGN t¨¦ una relaci¨® dels 25 terratr¨¨mols m¨¦s importants que s'han produ?t a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica i als mars que l'envolten.

El primer que esmenta ¨¦s el del 1048, quan mitja pen¨ªnsula era musulmana. L'epicentre va ser a Oriola (Alacant) i va fer que s'esfondr¨¦s la mesquita. L'¨²ltim, abans del d'avui, va ser?el terratr¨¨mol de Llorca (M¨²rcia), el maig del 2011. Llavors van morir 9 persones i la majoria de les cases van patir desperfectes.

Dos dels sismes m¨¦s mort¨ªfers van tenir lloc al mar d'Albor¨¢n el 1522, amb una xifra aproximada de 1.000 morts entre Almeria i Granada, i el d'Arenas del Rey (Granada), el 1884. Per¨° el m¨¦s catastr¨°fic va ser el que va tenir l'epicentre al sud del cap de S?o Vicente?(Portugal) l'1 de novembre del 1755. Llavors, un sisme submar¨ª de magnituds gegantines va aixecar onades de 15 metres que van assolar la costa i van matar unes 15.000 persones.

El llistat mostra tamb¨¦ la import¨¤ncia de la localitzaci¨® de l'epicentre. El 1804 hi va haver un terratr¨¨mol a Dal¨ªas (Almeria) que va causar la mort de gaireb¨¦ 500 persones. Aquell sisme va tenir una magnitud similar a la de l'actual. Per¨° la difer¨¨ncia ¨¦s que el d'aquesta ocasi¨® ha tingut l'epicentre al mar, allunyat de la terra i de zones poblades. Un altre element clau ¨¦s la profunditat del focus, o l'hipocentre. El 2011, el terratr¨¨mol de Llorca va tenir nom¨¦s una magnitud de 5,1, per¨° el tremolor va sorgir de menys d'un quil¨°metre de profunditat.