L¡¯Holocaust a trav¨¦s de les seves v¨ªctimes

El metge txec Pavel Fantl tenia 39 anys quan va ser deportat el juny del 1942, amb la seva mare, la seva dona i el seu fill, al camp de concentraci¨® nazi de Theresienstadt. Durant els seg¨¹ents dos anys, Fantl va arriscar la vida pintant escenes de l'infern que estava vivint i, gr¨¤cies a la complicitat d'alguns gu¨¤rdies, va poder enviar uns 80 dels seus dibuixos a l'exterior. L'octubre del 1944, Fantl i la seva fam¨ªlia van ser enviats a Auschwitz. La seva dona i el petit van ser assassinats immediatament, mentre que el metge i artista, que havia aconseguit il¡¤lustrar el malson, va ser afusellat poc abans que finalitz¨¦s la II Guerra Mundial el 1945. En un d'aquests treballs que es van salvar, Fantl mostra Adolf Hitler disfressat com un arlequ¨ª borratxo i amb els dits tacats de sang; el seu t¨ªtol ¨¦s La can?¨® s'ha acabat.

El quadre es pot contemplar a partir d'avui al Museu d'Hist¨°ria de Berl¨ªn. ?s una de les 100 obres que conformen l'exposici¨® Kunst aus der Holocaust (¡°Art de l'Holocaust¡±), una mostra in¨¨dita i commovedora que t¨¦ la dif¨ªcil i complicada tasca de confrontar de nou el p¨²blic alemany, des de l'¨°ptica de l'art, amb el cap¨ªtol m¨¦s fosc de la hist¨°ria recent del pa¨ªs i de tota la humanitat: l'Holocaust. L'exposici¨® va ser inaugurada aquest diumenge per la cancellera alemanya Angela Merkel i entre avui i el 3 d'abril estar¨¤ oberta al p¨²blic.

Angoixa i desesperaci¨®

Nelly Toll tenia 8 anys quan l'ex¨¨rcit de Hitler va envair la localitat polonesa de Lw¨®w (Lviv, pertanyent a Ucra?na, des del final de la II Guerra Mundial). La nena i la seva mare van aconseguir escapar de la persecuci¨® contra els jueus i es van amagar en una petita habitaci¨® que nom¨¦s van abandonar quan el perill de ser enviades a un camp de concentraci¨® havia desaparegut. La menor, dotada d'una rara habilitat per a la pintura, va plasmar les seves ¨¤nsies de llibertat dibuixant paisatges, una visi¨® que va quedar reflectida al quadre Nenes passejant pel camp. La Nelly va tenir sort i va aconseguir sobreviure a l'extermini. El seu treball tamb¨¦ es pot apreciar a Kunst aus der Holocaust.

Per primera vegada, el p¨²blic de Berl¨ªn pot assistir al patiment, l'angoixa, la desesperaci¨® i el terror que van viure les v¨ªctimes de la tirania nazi que van ser enviades als camps de concentraci¨® a trav¨¦s de les pintures i els dibuixos que els presoners, i alguns perseguits, van poder fer durant el seu calvari.

Les 100 peces de l'exposici¨® han estat prestades per Yad Vashem, el memorial israeli¨¤ de la xo¨¤. La majoria presenta retrats de presoners, les humiliacions que van patir i l'angoixant sensaci¨® d'impot¨¨ncia i desesperaci¨® que va imperar als barracons d'Auschwitz i dels altres camps de la mort creats pels nazis per exterminar la poblaci¨® jueva d'Europa i els que consideraven enemics del r¨¨gim.

La data per inaugurar l'antol¨°gica no ha estat triada a l'atzar. Anatoli Schapiro, un oficial jueu del Primer Front Ucra?n¨¨s de l'Ex¨¨rcit Roig, formava part de les tropes que van alliberar Auschwitz el 27 de gener del 1945. Quan va entrar al camp de la mort, es va enfrontar a una visi¨® dantesca que el va acompanyar al llarg de la resta de la seva vida. ¡°El primer que vaig veure va ser un grup de persones que estaven parades sobre la neu i que semblaven esquelets, vestits amb parracs i sense sabates. Estaven tan febles que no podien ni girar el cap. Els vam dir: ¡®L'Ex¨¨rcit Roig ha arribat per alliberar-vos¡¯. No ens podien creure i venien per tocar-nos, per veure si era veritat¡±, va recordar el veter¨¤ poc abans de morir.

La data de l'alliberament va quedar gravada a la mem¨°ria col¡¤lectiva germana. A partir del 1995, Alemanya obre les portes del Bundestag (la Cambra Baixa del seu Parlament), cada 27 de gener per retre un emotiu homenatge a les v¨ªctimes de l'Holocaust. Dem¨¤ no ser¨¤ una excepci¨®, per¨° aquesta vegada, la solemne cerim¨°nia oficial cobrar¨¤ una nova dimensi¨® gr¨¤cies a l'exposici¨® del Museu d'Hist¨°ria de la ciutat.

Alemanya davant del mirall

Els organitzadors van justificar la mostra com l'¨²ltim acte oficial per recordar el 50¨¨ aniversari de l'inici de les relacions entre Israel i Alemanya. ¡°?s molt important per a nosaltres que aquesta exposici¨® es presenti a Berl¨ªn, perqu¨¨ aqu¨ª va n¨¦ixer l'Holocaust¡±, ha dit Kai Diekmann, l'editor del diari Bild que va tenir la idea de portar la mostra a la capital alemanya el 2012. ¡°Cal insistir una vegada i una altra en el que es va fer ja fa m¨¦s de 70 anys al nostre pa¨ªs. Aquesta ¨¦s la import¨¤ncia que t¨¦ aquesta mostra¡±, ha afegit el periodista, que va rebre el suport de Daimler Benz i del Deutsche Bank per poder mostrar-li als seus compatriotes una visi¨® fins ara desconeguda de la trag¨¨dia.

Kunst aus der Holocaust tamb¨¦ t¨¦ un altre valor afegit, en el qual han insistit els organitzadors, i que va ser resumit per Walter Smerling, president de la Fundaci¨® de l'Art i la Cultura de Bonn, un altre copatrocinador: ¡°Ens mostra que l'art ¨¦s m¨¦s poder¨®s que la viol¨¨ncia. Malgrat que la gran majoria dels artistes van morir als camps, ells continuen vius gr¨¤cies a les seves obres¡±.

Un quadre i tres hist¨°ries paral¡¤leles

Cadascun dels 100 quadres, dibuixos i gr¨¤fics que componen l'exposici¨® Art de l'Holocaust oculten tres hist¨°ries paral¡¤leles. Segons Eliad Moreh-Roseberg, directora art¨ªstica del memorial Yad Vashem, que cont¨¦ unes 10.000 peces, i comiss¨¤ria de la mostra que ser¨¤ exhibida fins al proper 3 d'abril a Berl¨ªn, els motius de cada obra conformen la primera hist¨°ria. La segona hist¨°ria ¨¦s la trag¨¨dia personal de cada artista i l'¨²ltima t¨¦ a veure amb l'obra en si.

¡°Tots els quadres i els dibuixos van ser fets entre el 1939 i el 1945 i 24 artistes van ser assassinats pels nazis¡±, ha dit la curadora a Berl¨ªn. ¡°Per¨° el m¨¦s important ¨¦s que totes les obres estan unides per l'esperit hum¨¤. Nom¨¦s l'acte de pintar era un signe de resist¨¨ncia. "Com van aconseguir els materials per pintar-les, qu¨¨ els va portar a fer-ho en aquesta situaci¨®, i com finalment cadascun d'aquests quadres va sobreviure fins a arribar a nosaltres s¨®n algunes de les preguntes que ens suggereix l'exposici¨®¡±, ha afegit la comiss¨¤ria.