Desigualtats

Oxfam ha publicat l'informe Una economia al servei de l'1% en el qual exposa amb cruesa les desigualtats que pateix un m¨®n on ¡°els m¨¦s rics estan absorbint el creixement dels ingressos i la riquesa mundial a un ritme alarmant¡±. La bretxa entre rics i pobres cada vegada es fa m¨¦s ¨¤mplia: 62 persones tenen la mateixa riquesa que els 3.600 milions de persones m¨¦s pobres del planeta. Aquesta desigualtat econ¨°mica s'agreuja entre homes i dones en l'acc¨¦s als serveis sanitaris, l'educaci¨®, la participaci¨® en el mercat laboral i la representaci¨® en les institucions.

L'informe constata que la ¡°meitat m¨¦s pobra de la poblaci¨® mundial nom¨¦s genera el 10% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a nivell mundial, per¨° ¨¦s la que viu en zones m¨¦s vulnerables al canvi clim¨¤tic i en sofreix les pitjors conseq¨¹¨¨ncies¡±. Queda clar que les desigualtats econ¨°miques tamb¨¦ provoquen desigualtats de g¨¨nere i mediambientals.

L'informe ens mostra que les societats creen riquesa, per¨° que est¨¤ mal distribu?da o, cosa que ¨¦s el mateix, ¡°desapareix en un complex entramat de paradisos fiscals i tota una ind¨²stria de gestors de grans patrimonis garanteixen que aquesta riquesa no sigui redistribu?da, de manera que queda fora de l'abast de la ciutadania en el seu conjunt i dels Governs¡±. Dues dades per confirmar-ho: a) els paradisos fiscals amaguen 7,6 bilions de d¨°lars de fortunes individuals, una quantitat superior al PIB del Regne Unit i Alemanya junts; b) Oxfam ha analitzat 200 empreses, entre elles les m¨¦s grans del m¨®n i les s¨°cies estrat¨¨giques del F¨°rum Mundial de Davos, i revela que 9 de cada 10 tenen pres¨¨ncia en paradisos fiscals.

?s clar que aquest sistema, depredador, no ¨¦s fruit de la casualitat, sin¨® de la decisi¨® deliberada de sectors financers i econ¨°mics que, amb la complicitat dels poders p¨²blics, renuncien a la seva funci¨® de millorar la vida de tota la ciutadania en benefici de l'1%.

Totes aquestes desigualtats es ratifiquen al nostre pa¨ªs. Segons un informe de l'OCDE, a Espanya i Gr¨¨cia s'ha empobrit encara m¨¦s el 10% de la poblaci¨® que ja era m¨¦s pobra. L'¨²ltim informe de l'Ajuntament de Barcelona sobre la distribuci¨® de la renda familiar per barris dibuixa una mostra, clara, d'aquest augment: una fam¨ªlia de Pebralbes ¨¦s 7,2 vegades m¨¦s rica que una de Trinitat Nova. ?s realment preocupant que, en lloc de desapar¨¨ixer, les desigualtats augmentin any rere any, i provoquin que l'esperan?a de vida de les persones que viuen a Pedralbes sigui 11 anys superior a les que viuen a Trinitat Nova.

?s necessari frenar aquesta situaci¨®, que ¨¦s indigna. Tal com afirma l'economista Olin Wright, ¡°encara que estiguem en un entorn hostil cal erosionar al capitalisme ent¨¨s com la construcci¨® d'alternatives per fer la vida millor¡±. Aconseguir-ho no ¨¦s cap utopia, per¨° fa falta valentia i dec¨¨ncia pol¨ªtica per eliminar les desigualtats creades pel sistema i defensades per algunes forces pol¨ªtiques.

?s imprescindible i urgent implantar pol¨ªtiques per disminuir la desocupaci¨®; nom¨¦s aix¨ª ser¨¤ possible superar tanta desigualtat. Si l'exist¨¨ncia material estigu¨¦s garantida a trav¨¦s d'una renda b¨¤sica o d'un impost de renda negatiu, com impulsa la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, segurament estar¨ªem a prop de la soluci¨® del problema. D'aquesta manera, amb un ingr¨¦s garantit, els treballadors recuperarien el seu poder de negociaci¨® per exigir condicions de treball civilitzades i quantitats de diners raonables a canvi.

Si alg¨² t¨¦ una soluci¨® millor per fer disminuir l'atur, que continuar¨¤ creixent a causa de la robotitzaci¨® i la digitalitzaci¨® (segons el F¨°rum Econ¨°mic Mundial l'ocupaci¨® es reduir¨¤ en m¨¦s de 5 milions fins al 2020), i evitar la pobresa i les desigualtats, que l'exposi de manera urgent. La proposta anterior est¨¤ avalada per molts economistes, entitats i per algunes ciutats (Utrecht, Dauphin) que ja l'han estan posant a la pr¨¤ctica. El que ens proposen les forces pol¨ªtiques ¨¦s el mateix d'abans, pegats reformistes que no van a l'arrel del problema: el dret a una vida digna.

Davant aquest panorama desolador, la pol¨ªtica catalana ens distreu amb les ess¨¨ncies p¨¤tries, i l'espanyola est¨¤ buscant desesperadament alg¨² que vulgui governar.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria