La intel¡¤lig¨¨ncia artificial conquista l¡¯¨²ltim tauler dels humans

El 10 de febrer del 1996, Deep Blue va tombar per primera vegada Garry Kasp¨¤rov. "La m¨¤quina ven? l'home", sentenciaven totes les cr¨°niques quan un any despr¨¦s es va consumar la derrota de la mat¨¨ria grisa del rus davant del xip nord-americ¨¤. A partir d'aquell dia, els experts en intel¡¤lig¨¨ncia artificial es van llan?ar a la recerca del seg¨¹ent repte: "Ha estat el Sant Greal des que es va v¨¨ncer Kasp¨¤rov a escacs. I hem trigat 20 anys, molt¨ªssim temps si penses en l'esfor? invertit i el creixement del poder de computaci¨®", explica Demis Hassabis, talent de Google Deepmind, sobre l'¨²ltima gran vict¨°ria del cervell de silici: el mil¡¤lenari Go, un joc de taula d'origen xin¨¨s, el tauler del qual era l'¨²ltim reducte en el qual la capacitat intel¡¤lectual dels humans mantenia a ratlla la intel¡¤lig¨¨ncia artificial.

Ha estat el Sant Greal des que es va v¨¨ncer Kasp¨¤rov a escacs. I hem trigat 20 anys, molt¨ªssim temps si penses en el creixement del poder de computaci¨®¡±, explica Demis Hassabis

"Tots els experts deien que faltava una d¨¨cada per v¨¨ncer els millors jugadors professionals", assegura Hassabis, responsable ¨²ltim que l'algorisme AlphaGo hagi escombrat?¡ªcinc a zero, ni m¨¦s ni menys¡ª el triple campi¨® d'Europa Fan Hui. "Fins i tot a nosaltres ens va sorprendre la fortalesa d'AlphaGo en aquell moment", reconeix. El 1994, van caure les dames a les mans de Chinook. Poc despr¨¦s, els escacs. Cepheus s'ha fet c¨¤rrec del p¨°quer. I m¨¦s recentment, Watson, que ¨¦s capa? d'imitar la capacitat de deducci¨® humana al Jeopardy ¡ªi explotar la creativitat cuinetes¡ª, i DQN, que guanya a tots els videojocs cl¨¤ssics d'Atari.

Guanyar a Go ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil que a escacs, ja que les variables s¨®n pr¨¤cticament infinites, cosa que demanda capacitats humanes m¨¦s enll¨¤ de la simple an¨¤lisi d'aquesta jugada i les conseg¨¹ents. La for?a bruta d'un supercomputador, intentant analitzar de forma exhaustiva totes les possibilitats, seria inviable. En el Go les fitxes no estan al tauler, sin¨® que es van col¡¤locant amb plena llibertat per tota la superf¨ªcie amb l'objectiu d'abastar m¨¦s territori que el rival i, alhora, capturar les seves fitxes.

Davant dels 20 o 30 moviments que es poden fer en cada jugada d'escacs, el Go n'ofereix fins a 250. A m¨¦s, una partida completa es desenvolupa en molts m¨¦s torns que els escacs: 200, contra uns 40. Per tant, el nombre complet de combinacions ¨¦s inabastable, si m¨¦s no per a la supercomputaci¨®: exigeix solucions selectives, raonades, intu?tives. Els humans no trien entre totes les variables, sin¨® que escullen les que semblen m¨¦s raonables despr¨¦s de visualitzar la situaci¨®.

"Es pensava que el Go t¨¦ alguna cosa intu?tiva, que una m¨¤quina no podria adquirir la sofisticaci¨® d'un hum¨¤ observant una posici¨® i entenent-la", assenyala David Silver, que ha desenvolupat AlphaGo amb Hassabis als laboratoris de Google Deepmind. En les cultures orientals es considera aquest joc, que va n¨¦ixer fa almenys 2.500 anys i que practiquen 40 milions de persones, alguna cosa m¨¦s que un passatemps. Hassabis, jugador de Go i mestre d'escacs des que tenia 13 anys, ho resumeix aix¨ª: "No es tracta de guanyar o perdre, sin¨® de cr¨¦ixer mentre jugues". I aix¨° van fer amb el seu programa.

AlphaGo ha desenvolupat una cosa que podr¨ªem denominar intu?ci¨®, gr¨¤cies a la feina de la seva intel¡¤lig¨¨ncia artificial en diversos nivells. L'algorisme es basa en una combinaci¨® de xarxes neuronals?¡ªmitjan?ant un aprenentatge profund basat a visualitzar possibilitats en cascada¡ª junt amb una recerca selectiva. L'eina que han desenvolupat ¨¦s capa? d'avaluar alhora el moviment proper i la posici¨® general del tauler: el pas seg¨¹ent i tamb¨¦ la import¨¤ncia estrat¨¨gica d'una situaci¨®.

Deep Blue va ser creat per als escacs; AlphaGo ¨¦s un cervell que apr¨¨n de les dades, que es retroalimenta jugant contra si mateix per perfeccionar-se. Primer, li van ensenyar a observar els moviments de jugadors reals fins que va tenir prou informaci¨® per ser capa? d'endevinar qu¨¨ farien amb la seva seg¨¹ent fitxa. Despr¨¦s, aquestes xarxes neuronals es van centrar en l'anomenat aprenentatge per refor?, practicant nom¨¦s, per consolidar la presa de decisions intel¡¤ligent, centrant-se a escollir entre les possibilitats guanyadores i obviant les altres.

Guanyar a Go ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil que a escacs, ja que les variables s¨®n pr¨¤cticament infinites; la for?a bruta d¡¯un supercomputador, intentant analitzar de forma exhaustiva totes les possibilitats, seria inviable

Fins ara, les m¨¤quines desenvolupades per altres equips amb prou feines eren capa?os de guanyar humans aficionats. Encara que la vict¨°ria d'AlphaGo ja s'ha segellat amb les seves partides secretes contra Fan Hui i amb la publicaci¨® a la revista Nature d'aquests resultats, el moment Kasp¨¤rov l'espera al mar?: un torneig contra el sud-core¨¤ Lee Sedol, campi¨® mundial i millor jugador de la d¨¨cada.

Per¨° l'important ve a partir d'ara. Les aplicacions pr¨¤ctiques d'aquest cervell solucionador de problemes arribaran d'aqu¨ª a cinc o 10 anys, assegura Hassabis, i podrien abastar des de l'an¨¤lisi de models clim¨¤tics fins al diagn¨°stic m¨¨dic. La seva m¨¤quina "proporciona esperan?a que es pot aconseguir ara un rendiment de nivell hum¨¤ en altres dominis de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial aparentment irresolubles", assegura un portaveu de Deepmind, que recorda que, des que els ordinadors juguen millor a escacs, els humans han canviat la seva manera de jugar: la intel¡¤lig¨¨ncia artificial ha resolt el codi intern del joc.

L'escriptor Yasunari Kawabata va guanyar el Nobel de Literatura gr¨¤cies a la seva novel¡¤la El mestre de Go, en la qual es narra la derrota d'un vell campi¨® d'aquest joc, que considerava un art que alberga el misteri i la noblesa oriental: "Es diria que el Mestre, en aquesta ¨²ltima partida, es veia importunat pel modern racionalisme, pel qual els procediments minuciosos ho eren tot i de com tota la gr¨¤cia i eleg¨¤ncia del Go s'havien esfumat com per art de m¨¤gia. Del cam¨ª del Go, la bellesa del Jap¨® i de l'Orient s'havien esva?t. Tot s'havia tornat ci¨¨ncia i regles". Exactament el que ha fet la intel¡¤lig¨¨ncia artificial; per¨° m¨¦s enll¨¤ de la malenconiosa visi¨® del mestre nip¨® hi ha una lectura molt positiva.

Les aplicacions pr¨¤ctiques arribaran d¡¯aqu¨ª a cinc o 10 anys i podrien abastar des de l¡¯an¨¤lisi de models clim¨¤tics fins al diagn¨°stic m¨¨dic

De la mateixa manera que va detallar fil per randa el codi dels escacs i del Go, fet que va canviar per sempre la forma d'afrontar-los, potser aquesta intel¡¤lig¨¨ncia artificial ¡ª"ci¨¨ncia i regles"¡ª podr¨¤ fer el mateix amb la medicina, l'economia o el clima, oferint respostes i abordatges que canvi?n la manera d'entendre aquests problemes... i de resoldre'ls. Per cert, per als m¨¦s suspica?os: Hassabis, el seu equip i Google han signat que mai es faran servir els seus descobriments en el camp armament¨ªstic.