15 il¡¤lusions ¨°ptiques que faran que no tornis a confiar en els teus ulls

Les il¡¤lusions ¨°ptiques s¨®n percepcions visuals que no s'ajusten a la realitat del m¨®n que ens envolta. No nom¨¦s s¨®n jocs, sin¨® que ens ajuden a entendre com veiem i com reconstru?m el m¨®n.

I ¨¦s que les il¡¤lusions ¨°ptiques posen de manifest que els ulls no s¨®n c¨¤meres de v¨ªdeo que enregistren tot el que passa, sin¨® que el cervell interpreta i reelabora la informaci¨® que ens proporcionen els sentits. La majoria de vegades aix¨° no ens causa problemes. Al contrari, ens ajuda. Per¨° en determinades circumst¨¤ncies, no tenim prou informaci¨® o ens influeix el context i aquesta reconstrucci¨® ¨¦s ambigua o defectuosa. Aqu¨ª en tenim 15 exemples, molts de cl¨¤ssics.

1. Organitzaci¨®, organitzaci¨®!

Algunes de les il¡¤lusions ¨°ptiques juguen amb com organitzem la nostra percepci¨®. Quan la informaci¨® ¨¦s ambigua, no sabem si estem veient un ¨¤nec o un conill, o una calavera o una senyora, com en aquesta il¡¤lusi¨® creada el 1892 per l'artista Charles Allan Gilbert i amb moltes versions posteriors.

2. La il¡¤lusi¨® de Z?llner

Amb poques l¨ªnies n'hi ha prou per confondre'ns. Com en aquesta il¡¤lusi¨® descoberta per l'astrof¨ªsic alemany Johann Karl Friedrich Z?llner el 1860. Tot i que aquestes rectes s¨®n paral¡¤leles, sembla que s'inclinen per influ¨¨ncia de les l¨ªnies diagonals.

3. La paret de la cafeteria

Aquest efecte ¨¦s semblant. Les l¨ªnies s¨®n paral¡¤leles, tot i que no ho sembla per la disposici¨® dels quadres i?el contrast entre el blanc i el negre, que dificulten que es vegi b¨¦ la l¨ªnia que separa les files i que fan que cada quadre sembli m¨¦s ample en un dels extrems. Es coneix des del 1898, per¨° la va popularitzar als anys setanta Richard Gregory, que li va posar aquest nom perqu¨¨ la va veure a la paret d'una cafeteria de Bristol. Hi ha un edifici de Melbourne que juga amb aquest efecte.

4. El fals entrella?at

Si anem cap a les l¨ªnies corbes, ens topem amb aquesta il¡¤lusi¨® creada pel psic¨°leg itali¨¤ Baingio Pinna el 2002. Aquestes l¨ªnies sembla que es creu?n, per¨° es tracta de cercles conc¨¨ntrics.

Els cercles estan creats amb quadrats blancs i negres que s'alternen en color i en inclinaci¨®. ?s a dir, el cervell rep pistes que porten a inferir que es tracta d'una espiral, tot i que en realitat s¨®n cercles.

5. Quin ¨¦s m¨¦s gran?

No som gaire bons fent una estimaci¨® a ull nu de les longituds i grand¨¤ries. Un exemple ¨¦s la il¡¤lusi¨® de Jastrow, descoberta pel psic¨°leg nord-americ¨¤ Joseph Jastrow el 1889. Les dues barres tenen la mateixa grand¨¤ria, encara que no ho sembli.

D'acord, no t'ho creus. Aquest v¨ªdeo potser t'ajuda a veure-ho m¨¦s clar.

6. Les taules de Shepard

Un exemple semblant ¨¦s el de les taules de Shepard. Quina d'aquestes dues taules ¨¦s m¨¦s ampla? I quina ¨¦s m¨¦s llarga?

Les dues s¨®n iguals.

Com expliquen a?Mental Floss, percebem les l¨ªnies verticals m¨¦s llargues que les horitzontals, tot i que tinguin la mateixa mida, per un efecte descrit pel fisi¨°leg alemany Adolf Fick el 1851. En aquesta il¡¤lusi¨® influeix tamb¨¦ la sensaci¨® de perspectiva. Interpretem els dibuixos com dues taules en un espai en tres dimensions, oblidant que s¨®n superf¨ªcies planes, i la primera ens sembla aix¨ª m¨¦s llarga que la segona.

(Les imatges s¨®n d'una confer¨¨ncia de Michael Abrash, responsable d'investigaci¨® i desenvolupament de la plataforma de realitat virtual Oculus).

7. L¡¯habitaci¨® d¡¯Ames (i d¡¯El senyor dels anells)

Per¨° pel que fa a la perspectiva, no hi ha res millor que l'habitaci¨® d'Ames, anomenada aix¨ª pel psic¨°leg nord-americ¨¤ Adelbert Ames, que va crear una habitaci¨® que sembla normal si es veu des del davant i al centre, per¨° que en realitat ¨¦s trapezo?dal: les parets, el terra i el sostre estan inclinats. El disseny del terra tamb¨¦ sol ajudar a crear aquesta il¡¤lusi¨®. Aquest seria el pla:

I aix¨ª ¨¦s com es veu.

Normal que s'hagin fet servir "perspectives for?ades" similars a la d'aquesta habitaci¨® a?El senyor dels anells?per jugar amb la grand¨¤ria de hobbits, nans i altres personatges. Aqu¨ª hi ha el v¨ªdeo.

8. Aquests quadres no poden ser del mateix color!

Els quadrats A i B s¨®n del mateix to de gris. Es tracta de la famosa il¡¤lusi¨® d'Adelson.

Aquest?gif ajuda a veure-ho millor.

El cervell compensa el color dels quadres aplicant la const¨¤ncia parcial del color. Si s¨®n del mateix color, tot i que B ¨¦s a l'ombra d'un cilindre, aix¨° vol dir (per al cervell), que aquest quadre ha de ser m¨¦s clar. Tamb¨¦ influeixen els quadres que hi ha al voltant de cadascun. I ¨¦s igual que sapiguem que s¨®n del mateix to: no hi ha manera de veure'ls aix¨ª.

9. I aquests cubs tampoc!

Un altre exemple semblant ¨¦s el d'aquests cubs. El de dalt sembla gris fosc i el de baix, blanc. Ara tapa amb un dit la separaci¨®. Efectivament, els dos s¨®n del mateix color. I una vegada traiem el dit, tornem a veure dos tons de gris diferents.

Es tracta de l'efecte Cornsweet: "El sistema visual pren el gris fosc i el blanc de les vores i l'est¨¦n a trav¨¦s dels quadrats", expliquen a?Science Blogs, on s'esplaien m¨¦s en les causes i en posen m¨¦s exemples.

10. Una espiral ¨¦s verda i l¡¯altra ¨¦s... blava?

El context tamb¨¦ influeix en quins colors veiem. Ho v¨¨iem fa poc en l'exemple de les p¨ªndoles blava i vermella (i sobretot en el cub de Rubik que apareix a la mateixa pe?a). El que passa amb aquesta imatge ¨¦s semblant. Fixem-nos en les espirals verda i blava.

Resulta que les dues s¨®n del mateix color, per¨° pensem que s¨®n diferents pel context on apareixen: les verdes, creuades per franges taronges i les ¡°blaves¡±, per franges magenta, com expliquen a?Discover Magazine, on assenyalen que la il¡¤lusi¨® est¨¤ extreta del web del psic¨°leg Akiyoshi Kitaoka.

Si passem la imatge per Photoshop o per qualsevol programa que reconegui el color, podem comprovar que el codi RGB de les dues espirals ¨¦s 0, 255, 150 (un to de verd). Per¨°, com en la il¡¤lusi¨® d'Adelson, resulta impossible veure les dues espirals del mateix color.

11. Com veure en color una imatge en blanc i negre

Un altre efecte de colors interessant ¨¦s el provocat per la fatiga de retina. Quan ens exposem a una gran quantitat de llum d'un determinat color, els cons que perceben aquesta llum es cansen i deixen de respondre per uns segons. Aix¨° provoca, per exemple, que puguem veure en color la imatge d'aquest gif. Nom¨¦s cal mirar el punt negre. I esperar.

12. Segueix el punt?

Una il¡¤lusi¨® que combina color i moviment ¨¦s aquesta creada el 2005 per l'expert en visi¨® Jeremy Hinton. Centrant la visi¨® en la creu del centre, es pot veure un cercle verd a l'espai que van deixant en blanc els punts magenta. Amb la suficient concentraci¨® fins i tot poden desapar¨¨ixer aquests altres cercles. No nom¨¦s es tracta de la fatiga de retina, que segons explica el fisi¨°leg Michael Bach ens porta a veure el color complementari, sin¨® que tamb¨¦ s'hi afegeixen la il¡¤lusi¨® de moviment i l'efecte Troxler, que fa que s'esvaeixin les imatges borroses si apareixen en el camp de la nostra visi¨® perif¨¨rica.

13. La quadr¨ªcula que fa pampallugues

Tot i que si el que t'agrada ¨¦s veure coses que no s¨®n aqu¨ª, el millor ¨¦s la il¡¤lusi¨® de la quadr¨ªcula que fa pampallugues (semblant a la de Hermann i descoberta per E. Lingelbach el 1994). N'hi ha prou amb fixar-se en una de les interseccions (qualsevol), per comprovar que no hi ha cap punt negre. Encara que all¨¤ n'hi ha un altre. I all¨¤. I all¨¤.

14. Els cercles que es mouen, per¨° no es mouen (per¨° es mouen)

Els colors i les ombres poden fer l'efecte que aquests cercles es mouen, ja que els patrons de colors imiten el tipus d'informaci¨® que rebem quan veiem un objecte en moviment. Aquesta il¡¤lusi¨® afecta la visi¨® perif¨¨rica: si ens fixem nom¨¦s en un dels cercles, veurem que no est¨¤ quiet. En tot cas, aquesta imatge, basada en el treball del psic¨°leg Akiyoshi Kitaoka, no ¨¦s un gif.?

15. El tren que ve (o se¡¯n va)

Pero ja n'hi ha prou d'il¡¤lusions ¨°ptiques. Ser¨¤ millor que torni a casa amb metro. El problema ¨¦s que no s¨¦ si el tren ve o se'n va. Com que la imatge ¨¦s en dues dimensions, al cervell li costa saber si el tren entra o surt del t¨²nel. ?s f¨¤cil veure la imatge amb els dos sentits de la marxa de forma molt seguida.