Mor Carles Hac Mor, l¡¯¨²ltim poeta avantguardista

Hi ha autors que s¨®n com una for?a de la natura ¡ªen la literatura catalana no escassegen¡ª, que s¡¯esdevenen imprevisiblement i per all¨¤ on passen causen a vegades trastorns, sovint inquietuds i en general ho deixen tot una mica capgirat. Carles Hac Mor ¡ª¡°hac¡± ¨¦s la inicial del seu primer cognom, ¡°Hern¨¢ndez¡±, i aquest ¨¦s el primer joc diguem-ne textual que ens presenta, abans mateix d¡¯haver obert cap dels seus llibres¡ª, nascut a Lleida el 1940 i mort aquesta matinada a Sant Feliu de Gu¨ªxols, ¨¦s d¡¯aquesta mena d¡¯autors que es complauen a desplegar totes les seves potencialitats creatives al llarg de molts anys, sense por de l¡¯exc¨¦s ni de la incomprensi¨®.

Presenta, com a actitud b¨¤sica, l¡¯orgull d¡¯estar fent el que toca fer, o almenys el que a ell li toca fer, perfectament combinada amb la pr¨¤ctica d¡¯una cont¨ªnua incitaci¨® a crear, a obrir la ment, a q¨¹estionar la realitat a trav¨¦s del llenguatge. No com el profeta que aspira que tots els altres segueixin les seves petges sin¨® com el joglar que no li importa que el contradiguin o se¡¯n riguin perqu¨¨ el que vol abans que res ¨¦s que la festa continu?. El seu afany de provocaci¨®, sens dubte constant, no s¡¯acontenta en l¡¯objectiu f¨¤cil d¡¯incomodar el lector, com ¨¦s el cas de tants ambiciosos que hi ha pel m¨®n, sin¨® que aspira al m¨¦s dif¨ªcil, i no cal dir que m¨¦s honest, d¡¯estimular-lo.

L¡¯escriptura de Carles Hac Mor, la major part dispersa en llibres de mal trobar d¡¯editorials de poc tiratge, comen?a a finals dels anys setanta i arriba fins ara mateix, amb el Dietari del pic de l¡¯estiu, que va rebre el Premi Jocs Florals de Barcelona el 2012. D¡¯anomenada, en va tenir for?a; de reconeixement, no tant. A part de la seva poesia, o antipoesia ¡ªs¡¯autoqualificava d¡¯¡°infrapoeta¡±¡ª, en qu¨¨ arriba a la trentena de t¨ªtols, t¨¦ tamb¨¦ algunes incursions en la novel¡¤la, el teatre i el gui¨® cinematogr¨¤fic, sempre en clau experimental; tamb¨¦, es va prodigar en escrits te¨°rics sobre literatura i art, que m¨¦s que per fer llum, servien per embolicar la troca.

M¨¦s enll¨¤ de les etiquetes que un estudi global de la seva activitat pot anar aplicant en diferents moments i a diferents obres ¡ªart conceptual, situacionisme, textualisme¡­¡ª, es tracta segurament de l¡¯¨²ltim avantguardista: ¨²ltim (grosso modo, esclar), perqu¨¨ els nous experimentalistes, sense negar ¨°bvies continu?tats, estan m¨¦s condicionats per realitats d¡¯¨²ltima hora, com la pr¨¤ctica habitual dels recitals, el videoart o les xarxes socials, i avantguardista, perqu¨¨ segueix una l¨ªnia que es remunta al dadaisme, perceptible en la recerca constant d¡¯ingredients de sorpresa i en l¡¯¨²s desenfarfegador de l¡¯humor.

Pag¨¨s Editors va publicar el 2012 Obra completa punt u; ¨¦s d¡¯esperar que la mort de l¡¯autor, com tantes vegades passa lamentablement, afavoreixi la continu?tat de l¡¯empresa d¡¯aplegar un conjunt de textos en gran part introbables. La r¨¨plica de Carles Hac Mor f¨®ra que preferiria veure escampats els seus textos per places i carrers, com va dir J.V. Foix alguna vegada; per¨° ¨¦s llei de literatura que tard o d¡¯hora, abans de l¡¯oblit, arriba un moment en qu¨¨ la provocaci¨® acaba enquadernada i ben posada en lleixes atape?des.

Dit sigui de passada, a vegades les nostres autoritats, en ocasi¨® d¡¯homenatjar algun escriptor, imprimeixen cartells amb alguna frase oportunament seleccionada ¡ªsobretot si es pot llegir en clau pol¨ªtica¡ª i els pengen al metro. El resultat ¨¦s poc vistent en casos d¡¯autors de cambra i poc soroll, com Salvador Espriu; potser seria m¨¦s estimulant trobar-hi textos com aquest de Carles Hac Mor, del llibre Fer safor (Caf¨¨ Central, 2001):

ESGRIMA

L¡¯art i la poesia maten

la informaci¨®, que mata

la poesia, la qual ¨¦s

morta per l¡¯art, mort al seu torn

pel cr¨ªtic; i l¡¯apuntador,

l¡¯historiador, mentrestant,

ha estat occit per la Hist¨°ria

al carrer, davant un museu,

i enterrat a la biblio-

teca, taca, toca i mata!

En una conversa amb Antoni Clap¨¦s ¡ªque l¡¯ha definit com a ¡°militant de l¡¯anarquisme nihilista, que no milita enlloc¡±¡ª, afirma: ¡°L¡¯artista (i l¡¯escriptor ¨¦s un artista de la paraula) i l¡¯art (la poesia) s¨®n una cosa, i la cultura i els culturaires (o faedors de cultura) en s¨®n una altra. [¡­] La poesia, com han fet totes les arts, m¨²sica inclosa, s¡¯ha de democratitzar, que no vol dir pas banalitzar, tot i que la banalitzaci¨® no ¨¦s pas dolenta. [¡­] Els culturaires apliquen judicis de valor i aix¨° sobredetermina la seva perspectiva. En canvi, l¡¯artista i el poeta practiquen la suspensi¨® del judici. Els judicis de valor van contra la creaci¨®; les escales de valor s¨®n sobreres.¡± El di¨¤leg entre Mor i Clap¨¦s, imprescindible, es troba a Converses - En comptes de la revoluci¨® (Caf¨¨ Central, 2006).

Si, segons com es miri o en determinades circumst¨¤ncies, tothom ¨¦s poeta, o pot arrogar-se el t¨ªtol de poeta, i qualsevol cosa dita ¨¦s, o pot ser considerada, poesia, llavors l¡¯activitat po¨¨tica ¨¦s irrellevant i tard o d¡¯hora passaria desapercebuda. Potser seria tot molt democr¨¤tic ¡ªcom ho semblen els moviments pol¨ªtics que, a c¨°pia d¡¯impedir la iniciativa individual, porten a una generalitzaci¨® de la pobresa¡ª, per¨° la p¨¨rdua es veu a venir d¡¯una hora lluny. Aquest rebuig de la jerarquia cultural i de l¡¯exist¨¨ncia dels valors inicia un cam¨ª que va indefectiblement a l¡¯estancament i a la ignor¨¤ncia.

Un dels lemes de Carles Hac Mor era que ¡°la perfecci¨® ¨¦s feixista¡±. En aquest prodigi de s¨ªntesi es troba l¡¯explicaci¨® ¨²ltima de la seva manera de fer. En els seus antipoemes, que hom endevina sorgits a ritme de torrentada, i que consisteixen en trossos apilats de prosa, frases collides a l¡¯atzar, talls sobtats i estirabots, escrits amb una sintaxi sovint trencadissa i un vocabulari a vegades exuberant, evita conscientment qualsevol f¨®rmula previsible de composici¨®, en definitiva un estil.

L¡¯objectiu ¨¦s enderrocar, no pas al?ar ¡ªper descomptat, res de formes po¨¨tiques, per¨° tampoc res de missatges per entendre o per descodificar¡ª, ni encara menys exal?ar ¡ªel text literari no ha de ser un text sagrat que transporti el lector a cap ideal¡ª; es tracta de fer patent el caos que resideix rere l¡¯aparen?a d¡¯ordre en qu¨¨ creiem viure, tot desconstruint el llenguatge amb qu¨¨ creiem que ens entenem. L¡¯objectiu ¨¦s certament nihilista, ja que no aposta per res i est¨¤ abocat a un no-res. Mor agafa aquest cam¨ª, hi apunta, amb decisi¨® i persist¨¨ncia; per¨° abans no arribem al final, abans no ens fatiguem de l¡¯acumulaci¨® de collages i de divagacions, ens podem permetre, no gaire abusivament, aturar-nos i parar atenci¨® en les notes d¡¯humor que floreixen aqu¨ª i all¨¤. Prou que, lluny de tota pretensi¨®, afirma que ¡°l¡¯humor ¨¦s imprescindible¡±; segurament ¨¦s el que ens aparta d¡¯aquest cam¨ª cap a la desolaci¨®, o en ¨²ltim terme ens evita de caure-hi.

Com a exemple, aquest poema, en qu¨¨ es pot percebre un ress¨° de Joan Brossa:

POEMA HAC

Aquest poema

no vol dir res,

i tanmateix

ja ha dit massa.