¡°Les s¨¨ries han despla?at el cinema, esclavitzen m¨¦s l¡¯espectador¡±

TV3 estrena dilluns la s¨¨rie Nit i dia, un thriller centrat en el m¨®n de la medicina forense que combina els casos policials amb la perip¨¨cia privada, moral, dels seus protagonistes. La n¨°mina ¨¦s de luxe. Llu¨ªs Arcarazo i Jordi Galceran en s¨®n els creadors. Jordi Casanovas ha col¡¤laborat en el gui¨®. Al repartiment hi ha, entre d'altres, Clara Segura, Pablo Derqui, Mario Gas, Vicky Pe?a... ?s un projecte que t¨¦ sis anys de despatxos. L'havia de dirigir ¨ªntegrament Oriol Paulo, per¨° quan TV3 va donar llum verda al projecte, Paulo tenia un llargmetratge. Aix¨ª doncs, Paulo dirigeix els quatre darrers episodis i Manuel Huerga s'ha fet c¨¤rrec dels nou primers. Huerga, que ha fet documentals, que va dirigir BTV (1997-2003), que ¨¦s l'autor d'apostes televisives memorables com Arsenal, a m¨¦s d'Ant¨¢rtida i Salvador, debuta d'aquesta manera en el m¨®n de les s¨¨ries llargues.

Pregunta. Les s¨¨ries, algunes, han robat el prestigi al cinema. Tenen una gosadia argumental i est¨¨tica inaudita... Per¨°, llevat d'excepcions com la brit¨¤nica o la n¨°rdica, sembla que siguin patrimoni de canals de pagament o de plataformes com Amazon o Netflix.

Resposta. Les televisions generalistes n'haurien de poder fer, ni que sigui per una visi¨® comercial, perqu¨¨ tenen demanda. Les s¨¨ries ocupen ara el lloc del cinema. L'han despla?at com a fenomen d'entreteniment. I com que s¨®n m¨¦s llargues, t'esclavitzen m¨¦s. Totes les televisions, tamb¨¦ les generalistes, haurien d'apostar per aix¨°. Nit i dia?ho fa. ?s clar que el llist¨® est¨¤ molt amunt perqu¨¨ molt de talent, amb molta gent que ve del cinema, ¨¦s al m¨®n de les s¨¨ries. Aquestes s¨¨ries famoses s¨®n d'una altra lliga, amb sistemes de producci¨® i costos d'un altre m¨®n. TV3 i Mediapro han apostat per fer una s¨¨rie amb ambici¨®. Aqu¨ª el sector audiovisual est¨¤ en precari i, per tant, acollim amb els bra?os oberts que hi hagi projectes seriosos com aquest que el mantinguin actiu, tot i que, l¨°gicament, no poden tenir els pressupostos d'aquestes s¨¨ries de tanta anomenada.

S¡¯acosten noves ofertes transformadores, com la realitat virtual

P. Els cines tenen pantalles m¨¦s petites, les del televisor han crescut, per¨° moltes vegades fem servir el port¨¤til o la tauleta... En quina mena de pantalla pensa quan treballa per a la televisi¨®?

R. ?s veritat que la televisi¨® recomana m¨¦s primers plans i no jugar gaire amb el paisatgisme o els plans generals, per¨° crec que el cinema necessita tornar a la pantalla gran per competir amb la televisi¨®. Cal que recuperi la seva lit¨²rgia. A m¨¦s, la televisi¨® ja no ¨¦s l'¨²nic competidor. S'acosten noves ofertes transformadores, com la de la realitat virtual.

P. ?s obligat en un thriller que es descobreixi qui es el delinq¨¹ent i que sigui detingut? En alguna pel¡¤l¨ªcula, com Zodiac, els policies i els periodistes fracassen, no se sap qui ¨¦s el criminal.

R. El g¨¨nere t¨¦ uns codis, unes regles, i has d'anar molt en compte si te les vols saltar perqu¨¨ provoques frustraci¨®, decepci¨® en l'espectador. Per fer-ho, els motius han de ser poderosos. No respectar aquestes regles morals pot ser mal vist. Godard deia que les hist¨°ries sempre tenen plantejament, nus i desenlla?, per¨° ning¨² no diu que hagin de presentar-se en aquest ordre. Es poden fer gamberrades, com Tarantino a Pulp Fiction. No t¨¦ sentit generar un misteri i no resoldre'l. Zodiac tenia l'excusa de basar-se en un fet real, per¨° si t'inventes un crim per dir a l'espectador que no saps com resoldre'l... la sensaci¨® ¨¦s de temps perdut.

Hi ha una mena de soci¨°pates no tipificats. Gent sense escr¨²pols

P. A Dexter, protagonitzada per un assass¨ª en s¨¨rie, es produ?a l'efecte pervers que l'espectador, c¨°mplice en certa manera del personatge, volia que la s¨¨rie continu¨¦s i, per tant, que segu¨ªs assassinant. A Nit i dia tamb¨¦ hi surt un assass¨ª en s¨¨rie.

R.?Per mantenir la s¨¨rie, l'assass¨ª ha de seguir matant i la policia ha de seguir buscant. Dexter o Hannibal s¨®n genis del mal.

P. Va fer una minis¨¨rie, Operaci¨®n Malaya. N'est¨¤ content o penedit?

R. Satisfet. Va ser maltractada per TVE perqu¨¨ la van passar a hores impossibles. Per¨° crec que explicava molt b¨¦ en qu¨¨ consistia el cas. Nit i dia ¨¦s la primera s¨¨rie llarga que faig.

P.?Nit i dia t¨¦ un gran repartiment femen¨ª. Fins a quin punt ¨¦s ins¨°lit aix¨°?

R. Hi ha seq¨¹¨¨ncies on tots els personatges s¨®n dones i exerceixen funcions importants. Est¨¤ molt b¨¦. Crida l'atenci¨® quan en realitat no hauria de ser aix¨ª. Aix¨° tamb¨¦ ho trobes a les s¨¨ries n¨°rdiques

P.?Tamb¨¦ es diu que ¨¦s una s¨¨rie amb viol¨¨ncia i amb personatges amorals que triomfen. De viol¨¨ncia i amoralitat n'hi ha a molts culebrots. Qu¨¨ la fa diferent?

R. Tots som duals. Tenim una part lluminosa i una part fosca. Aix¨° ens porta a parlar de la doble moral que existeix a la societat. Tots formem part d'una posada en escena social que no grinyola i, en canvi, tamb¨¦ tots, en una o altra mesura, tenim racons que no confessem socialment perqu¨¨ no serien ben acceptats. A la s¨¨rie ¨¦s molt clar. Hi ha un assass¨ª, un home malalt. El m¨¦s dolent. D'acord. Per¨° la societat accepta i premia una altra mena de soci¨°pates. S¨®n gent admirada que, en realitat, s¨®n taurons. Gent sense escr¨²pols. Aquests soci¨°pates que no estan tipificats s¨®n gent que ens poden estar governant, controlant una economia que genera pobresa... El capitalisme t¨¦ molt a veure amb aix¨°.

P.?Ha rodat en escenaris reals.

R. Nit i dia no es podia fer amb decorats. El nivell de detall, de versemblan?a, que calia no es podia donar d'una altra manera. No pots recrear una sala d'aut¨°psies sense cometre errors. ?s realista perqu¨¨ hem procurat que tot el que es veu i es fa respongui a la m¨¤xima versemblan?a possible. Ens vol¨ªem distanciar dels CSI que s¨®n plens de fantasies gaireb¨¦ de ci¨¨ncia-ficci¨®. Ens ho deien els mateixos forenses. Hem buscat el rigor. No per frustrar la imaginaci¨® de l'espectador, sin¨® per fer-ho m¨¦s cre?ble i seri¨®s.

P. Crida l'atenci¨® la figura de Manuel Dueso com a entrenador d'actors. Quin ¨¦s el seu paper?

R. Per mi ¨¦s una figura habitual. El tinc des de Salvador. ?s un mestre i director d'actors. M'encanta dirigir actors, per¨° m'atabalo quan n'hi ha molts i tens les t¨ªpiques urg¨¨ncies del rodatge. Els actors requereixen un temps i unes atencions que no pots donar-los. Si tens una persona que repassa els textos, que els recorda el sentit de l'escena que no es roda cronol¨°gicament, aix¨° ajuda molt. Es una m¨¤ dreta insubstitu?ble i ¨¦s una figura que existeix, no me l'he inventada. I els actors ho agraeixen.