Sense tensi¨® cultural

El primer lloc on es percep la manca de tradici¨® de determinats tipus de debats culturals ¨¦s, precisament, en l¡¯expressi¨® d¡¯aquests debats. Una bona mostra d¡¯aix¨° ¨¦s Cultura en tensi¨®, el llibre que amb el subt¨ªtol Sis propostes per reapropiar-nos de la cultura edita Jordi Oliveras (Raig Verd).

La cultura genera tensi¨® quan hi ha di¨¤leg, quan hi ha confrontaci¨® d¡¯idees, cosa que el llibre nom¨¦s aconsegueix a mitges. Cada text ha creat un espai propi, de vegades prou ben argumentat. El conjunt tracta els conceptes clau de la cultura contempor¨¤nia, per¨° les peces no dialoguen entre elles si no ¨¦s per reafirmar-se. Pels cap¨ªtols van passant el capitalisme, el neoliberalisme, els perills de la institucionalitzaci¨®, la xarxa, la participaci¨® ciutadana i molts altres temes que participen del consens i de l¡¯homologaci¨® de la cr¨ªtica cultural. El problema ¨¦s que el lector t¨¦ la sensaci¨® d¡¯haver llegit abans uns discursos que a c¨°pia de repetir-los han esdevingut llocs comuns.

El primer, l¡¯article de Marina Garc¨¦s, Classicisme punk, reconstrueix i actualitza la relaci¨® entre l¡¯apol¡¤lini i el dionis¨ªac i la redefineix per tal de trobar quins nous conceptes poden oferir. Inter¨¨s, comprom¨ªs, resposta i acci¨®, altres idees que l¡¯autora empra sovint, planegen sobre l¡¯article fins a fer-los imprescindibles, sobretot quan ens recorda, amb Artaud, que la cultura no ¨¦s res m¨¦s que un medi refinat per comprendre la vida i exercir-la.

Ramon Faura, a La dissoluci¨® de l¡¯objecte, descriu un recorregut per conceptes que han fet fortuna en l¡¯est¨¨tica de les darreres d¨¨cades, del despla?ament a la ru?na, per apuntar-ne un parell. ?s un text que quedaria b¨¦ en molts cat¨¤legs, s¨ª, per¨° no se sap ben b¨¦ qu¨¨ li vol dir a l¡¯article anterior, ni al posterior de C¨¦sar Rendueles, tal vegada el que m¨¦s b¨¦ dialoga amb la resta i, com el de Garc¨¦s, dels m¨¦s reeixits. A Un programa pol¨ªtic per salvar la cultura lliure, Rendueles descriu els perills i els avantatges de les formes d¡¯expressi¨® que tot just estem comen?ant a con¨¨ixer, de la impostura d¡¯alguns activismes a l¡¯escenografia que sol¡¤liciten algunes manifestacions cr¨ªtiques. ¡°El mercat no requereix consensos¡±, diu per mostrar tot all¨° que costa tant de fer fora del mercat. ?s el text que m¨¦s s¡¯acosta a fer el pas de l¡¯¨¨tica a la proposta, que ¨¦s el que ens fa m¨¦s falta. Potser en aquest punt qui m¨¦s arguments d¨®na ¨¦s Nando Cruz. Cruz no pot defugir el fet que la m¨²sica ¨¦s un esdeveniment, que s¡¯ha de produir, que necessita una pr¨¤ctica i una pragm¨¤tica. La ret¨°rica, en la cr¨ªtica cultural, a tots ens ve de s¨¨rie.

Joan Maria Gual fa un recorregut pels avatars de la pol¨ªtica cultural de les darreres d¨¨cades a Catalunya i a Espanya. S¨ª, una altra vegada la Cultura de la Transici¨® que fa bo l¡¯adagi que si nom¨¦s tenim un martell, a tot arreu veurem claus. I finalment, Lucia Lijtmaer parla de les dificultats d¡¯escriure en la Barcelona de la precarietat i de la cultura de consum. La marca Barcelona, etc¨¨tera.

?s molt curi¨®s observar com, en l¡¯intent de defugir la institucionalitzaci¨®, els articles construeixen un altre espai que, tot i dir-se partidari de la col¡¤laboraci¨®, la cooperaci¨® i la cr¨ªtica, estigui tan sotm¨¨s a la rigidesa dels seus propis preceptes. Tenim la sensaci¨® d¡¯haver-ho llegit tot a internet. Si la intenci¨® del llibre era explicar com reapropiar-se de la cultura, potser el primer que s¡¯hauria hagut de fer ¨¦s pensar en el tipus de llenguatge, en l¡¯edici¨® i en el rigor. La dist¨¤ncia amb el lector que creen alguns articles a canvi de satisfer els codis que legitimen el seu discurs ¨¦s tan gran que al final sembla que anem d¡¯un despotisme il¡¤lustrat a un altre.

El discurs de les institucions sobre la cultura acaba sent autoreferencial, i ¨¦s molt possible que a hores d¡¯ara una bona part de la cr¨ªtica cultural tamb¨¦ ho sigui. Substitu?m els estudis per articles i recorrem a recursos f¨¤cils per sabuts, acceptats dins de la nova correcci¨® pol¨ªtica. El problema ve quan de l¡¯¨¨tica hem de passar als projectes, i d¡¯aquests al comprom¨ªs i als fets sense passar per la cultura de la queixa. Sense propostes, reapropiar-se de la cultura, sigui el que sigui que vol dir aix¨°, ser¨¤ una mica complicat. El llibre, en definitiva, il¡¤lustra perfectament on som.