La necessitat de saber

A les p¨¤gines preliminars de Diamant blau, Care Santos (Matar¨®, 1970) visita el cementiri on hi ha enterrats uns avantpassats seus ¡ªla seva ¨¤via Teresa, per exemple¡ª, enduta per unes observacions que li fa la seva mare: ¡°Tan enraonadora que era la teva ¨¤via, i hi ha coses que no va explicar mai¡±. Davant del silenci dels morts, com si formul¨¦s d¡¯una altra manera la cita de Siri Hustvedt que encap?ala el llibre ¡ª ¡°Escriure ¨¦s recordar alguna cosa que no ha passat¡±¡ª, la mare de Santos li demana que sigui ella qui s¡¯encarregui de narrar tot el que l¡¯¨¤via va mantenir en secret. El resultat ¨¦s una novel¡¤la que, de forma incomprensible, i a l¡¯altra banda dels raonaments te¨°rics m¨¦s aviat rudimentaris amb qu¨¨ es vol explicar la pr¨¤ctica ¡ª¡°Per a aix¨° serveixen les hist¨°ries. Per fer tornar els morts. Per retrobar all¨° que no voldr¨ªem haver perdut. Per aix¨° escrivim. Per aix¨° hi ha hist¨°ries, i gent que les explica¡±¡ª, aconsegueix complir al peu de la lletra el que s¡¯anuncia al comen?ament, que ¡°l¡¯¨²nica cosa que tothom vol saber ¨¦s com continuen les hist¨°ries¡±.

En un principi, no hi hauria gaireb¨¦ res que sedu¨ªs el lector que agraeix les virtuts de l¡¯estil: a Diamant blau, costa molt¨ªssim de trobar una sola p¨¤gina que proporcioni el plaer de trobar-se davant d¡¯un text forjat des de l¡¯esfor?, el m¨¨tode i la perseveran?a, a la recerca del perfil d¡¯una escriptura que es vulgui assimilar com a pr¨°pia i sense que el resultat definitiu deixi d¡¯assemblar-se sempre a un simple esborrany. No sembla que topar amb l¡¯expressi¨® justa sigui una de les preocupacions de Santos, ni tampoc posar les paraules adequades en el lloc adequat, o impedir l¡¯alteraci¨® de la uniformitat l¨¨xica, la dislocaci¨® sint¨¤ctica, o els entrebancs derivats de la falta de flu?desa accentual. Com si an¨¦s en contra del que podria ser que fos el nucli genu¨ª de la literatura ¡ªl¡¯exist¨¨ncia sonora d¡¯una maniobra verbal¡ª, Santos es mostra decididament partid¨¤ria de reduir les frases al nivell m¨¦s funcional possible: potser ¨¦s per estalviar-se el neguit d¡¯haver d¡¯enfonsar-se en algun clot in¨¨dit de les veritats del cor, d¡¯haver de penetrar fins el moll de l¡¯os d¡¯alguna cosa, d¡¯haver de bombardejar els llocs ocults de l¡¯¨¤nima. A Diamant blau no hi ha ni una sola frase memorable digna de ser subratllada, i arreu es t¨¦ la certesa que el que hi impera ¨¦s un gran desconeixement del valor del ritme de la prosa. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que, incomprensiblement, l¡¯¨²nica cosa que vol el lector ¨¦s saber com continua la hist¨°ria, potser perqu¨¨ la literatura no ¨¦s una ci¨¨ncia i el pas del temps i de les perip¨¨cies sobre el car¨¤cter i el dest¨ª dels personatges no es pot reduir a una simple q¨¹esti¨® d¡¯estil.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un rigor verbal, a Diamant blau el lector hi troba que Santos ha sabut disposar de la forma m¨¦s id¨°nia la mat¨¨ria narrativa, agraeix que no hi hagi discrep¨¤ncies entre els moviments de l¡¯acci¨®, i que la tensi¨® i els desenlla?os de les diverses trames que s¡¯hi desenrotllen convisquin amb una harmonia necess¨¤ria: no hi ha cap voluntat estil¨ªstica, per¨° ¨¦s innegable que s¨ª que hi ha la consci¨¨ncia d¡¯armar un edifici narratiu ben travat. Constru?da a la manera d¡¯un calidoscopi que es remunta fins al XVIII per acabar desembocant als anys vint del segle passat, Santos narra la hist¨°ria d¡¯una nissaga familiar (que sembla ser la seva) que cont¨¦ bona part dels ingredients argumentals que solen apar¨¨ixer en aquest tipus de literatura: hi ha una mena de maledicci¨® familiar que va travessant les d¨¨cades com un misteri del dest¨ª, hi ha una gran dosi de melodrama, hi ha la felicitat burgesa i l¡¯adveniment de la mis¨¨ria, hi ha innoc¨¨ncies perdudes davant de les adversitats de l¡¯atzar, hi ha amors a contracorrent de les convencions socials, hi ha la vict¨°ria sobre els conflictes, i hi ha una atmosfera hist¨°rica i unes min¨²cies quotidianes que emmarquen amb prou efic¨¤cia les perip¨¨cies de Teresa Pujol¨¤ a la ciutat de Matar¨® durant la primera revoluci¨® industrial.

Diamant blau ¨¦s una novel¡¤la verbalment malaguanyada, per¨° no deixa de ser alguna esp¨¨cie de prodigi que, a pesar de tot, el lector tingui prou paci¨¨ncia per aguantar i seguir endavant, estimulat pel premi de saber com lligar¨¤ al final l¡¯autora tots els fils d¡¯una hist¨°ria tan entretinguda.