Massa tard per ser mare
El retard de la maternitat aboca a tractaments de fertilitat; un 10% no ho aconsegueix
"Si torn¨¦s a n¨¦ixer, amb 25 em posaria a tenir fills". Gloria Labay, llevadora, s'eixuga les ll¨¤grimes i es moca. Acaba d¡¯explicar la hist¨°ria del seu frac¨¤s reproductiu. Una hist¨°ria que comen?a amb 38 anys i inclou dos embarassos naturals, tres inseminacions i una fecundaci¨® amb semen de donant per ser mare soltera, dues fecundacions amb ov¨°cits de donant per ser mare amb la seva parella actual, quatre avortaments i la cirereta: el frac¨¤s en el seu intent d'adoptar un nen. En aquest moment el seu cervell va fer clic. Despr¨¦s de sis anys d'intents finalment tirava la tovallola. Va necessitar ajuda psicol¨°gica per deixar enrere aquesta etapa de la seva vida i abandonar el pis que s'havia comprat lluny del centre de Barcelona amb una habitaci¨® per al fill que somiava bressolar. Necessitava refer-se. Tornar-se a enamorar de la vida.
L'edat mitjana a la qual les espanyoles s¨®n mares no ha fet m¨¦s que augmentar. El 1980 era de 28,2 anys. El 2014, 32,2. Actualment el 33% dels nens que neixen a Espanya s¨®n fills de dones de m¨¦s de 35 anys. El 2012 va haver-hi el triple d'embarassos en dones de m¨¦s de 40 anys que el 2000. Per¨° totes aquestes dades no mostren una cara d'aquesta nova realitat: el dolor de les dones i parelles que es queden pel cam¨ª. Els que no aconsegueixen el seu somni. Per problemes de fertilitat. Per causes desconegudes. O perqu¨¨ s¡¯hi van posar massa tard.
La taxa d'embar¨¤s de la dona segons l¡¯edat cau irremeiablement. Amb 25 anys, hi ha un 25% d'opcions per cicle d'aconseguir-ho. Amb 30, un 22%. Amb 35, un 12%. Amb 40, un 5%. I amb 45, un 1%. I no obstant aix¨°, milers de dones s¡¯hi posen cada any vorejant edats dif¨ªcils o impossibles. Isidoro Bruna, de la Societat Espanyola de Fertilitat, explica el per qu¨¨: ¡°Assumeixen que si el seu aspecte f¨ªsic ¨¦s bo, tamb¨¦ ho ser¨¤ la seva fertilitat i creuen que ho aconseguiran igual que les famoses que tenen fills per¨° no expliquen que s¨®n fruit de l'ovodonaci¨®, que s¨®n un ter? de totes les fecundacions que es fan. ?s una pena que durant les revisions m¨¨diques rutin¨¤ries els ginec¨°legs poques vegades els informin de la caiguda de la reserva ov¨¤rica¡±.
El l¨ªmit de 40 anys que fixa la sanitat p¨²blica per sotmetre una dona a un tractament de fertilitat, empeny milers de parelles i dones a una de les 200 cl¨ªniques privades que hi ha al pa¨ªs. Entorn del 3,2% dels nens nascuts a Espanya han estat gestats mitjan?ant t¨¨cniques de fertilitat. El 2013, 27.780 pacients es van sotmetre a una fecundaci¨® in vitro (amb un cost mitj¨¤ de 4.000 euros). Per¨° un 10% d'aquests, segons l'estimaci¨® del sector, no ho van aconseguir.
Els ginec¨°legs poden ajudar m¨¦s?
Tenint en compte que l'edat mitjana de les pacients que trepitgen una cl¨ªnica privada amb la idea de sotmetre's a un tractament per ser mares ¨¦s de 38,2 anys, diversos experts de la Societat Espanyola de la Fertilitat van redactar un document perqu¨¨ els ginec¨°legs ajudin les dones m¨¦s joves a ser conscients de la realitat. ¡°El 2012 els vam fer arribar un text amb informaci¨® sobre com informar-les sobre la reserva ov¨¤rica¡±, diu Isidoro Bruna, un dels autors. ¡°Per¨°, desgraciadament, va ser poc efectiu¡±. Bruna defensa que els ginec¨°legs haurien de preguntar a les dones en les seves revisions m¨¨diques rutin¨¤ries si han valorat la maternitat.
No obstant aix¨°, Tirso P¨¦rez Medina, vicepresident de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetr¨ªcia i cap del servei de l¡¯Hospital Puerta de Hierro de Madrid, creu que l'afer ¨¦s molt m¨¦s delicat. ¡°Els pot fer sentir malament. El que s¨ª faig ¨¦s dir-los que, si tenen pensat quedar-se embarassades, no esperin gaire a posar-s¡¯hi¡±.
La Laia (nom fictici), arquitecta i catalana, va retardar la recerca del fill. Fins a aquest moment no havia parat de treballar. "Per la crisi intu?a que em podia quedar sense feina, aix¨ª que vaig esperar una mica. Tothom al meu voltant, fins i tot la meva ginec¨°loga, em deien que 37 anys no eren tants. No vaig imaginar el que passaria". Despr¨¦s de dos tractaments en una cl¨ªnica privada li van dir que els seus ¨°vuls no eren de bona qualitat i que per aix¨° no es quedava embarassada. Li van proposar una t¨¨cnica que implicava sotmetre's a diversos cicles per obtenir 10 embrions, analitzar-los i transferir-li els de m¨¦s qualitat, per¨° la Laia i el seu marit no van voler seguir endavant. Com moltes parelles, el sofriment que els va causar cada intent va ser suficient per decidir parar. ¡°S¨¦ que puc ser feli? d'altres maneres¡±, diu la Laia. "De vegades penso que m'he rendit, per¨° em resulta m¨¦s f¨¤cil assumir-ho a la possibilitat que se'm tanquin m¨¦s portes. Amb 42 anys he ent¨¨s que hi ha coses que haig d'assumir. Conformista? Potser. Ara el que m¨¦s por em fa ¨¦s el futur, quan sigui una ¨¤via sense energia. Em fa por imaginar-me sola el dia de Nadal. Una mica paranoica, no?".
Una de les conseq¨¹¨¨ncies de l'inici tard¨¤ de la natalitat ¨¦s que les dones gesten menys fills que abans, una altra de les causes que en el primer semestre del 2015 hi hagi hagut m¨¦s morts a Espanya que naixements. Per¨° no sempre ¨¦s una decisi¨® meditada. La Cristina, 42 anys, va tenir el seu primer fill mitjan?ant tractament en una cl¨ªnica privada. Amb 39 anys va tornar al mateix lloc buscant un segon fill per¨° la seva reserva ov¨¤rica no va respondre. O es conformava o intentava una ovodonaci¨®. "Tenia 41 anys i em vaig deprimir molt¨ªssim. ?rem a la platja, el meu marit jugant amb el nostre fill i jo no podia parar de plorar. Era una lluita interna enorme".
Angoixada, va buscar informaci¨® a Internet com moltes altres parelles i dones solteres. Acupuntura per a la fertilitat. Meditaci¨®. Acompanyament per suportar l'estr¨¨s (com ofereix Eva Bernal, que va tenir tres fills despr¨¦s de sotmetre's a 18 tractaments). Converses per entendre el proc¨¦s de cada membre de la parella¡ De tot el que va trobar, a la Cristina li va interessar especialment un m¨¨tode basat en l'alimentaci¨® que ofereix la infermera Virginia Ruip¨¦rez. "Em va canviar la dieta per una san¨ªssima. Ella defensa que hi ajuda. Jo no ho s¨¦. Per descomptat dolent no podia ser i volia fer tot el que estigu¨¦s a les meves mans¡±. Despr¨¦s de tres mesos ella i el seu marit van optar per intentar l'ovodonaci¨®. Per¨° despr¨¦s del tercer frac¨¤s, el desembre passat, van decidir parar. "Donaria tot el que tinc si m'asseguressin que amb un tractament m¨¦s aconseguiria l'embar¨¤s, per¨° no puc viure obsessionada per una cosa que no existeix ni va existir potser".
Despr¨¦s del quart avortament, la ginec¨°loga de la cl¨ªnica p¨²blica en qu¨¨ la Gloria Labay es va sotmetre a tots els tractaments, li va fer un segon estudi de fertilitat. El primer havia sortit b¨¦, per¨° en el segon van comprovar que el seu ¨²ter tenia forma de cor (arquejat). La Gloria es quedar¨¤ amb el dubte de si aquest va ser el motiu dels avortaments. S¨ª que sap per qu¨¨ no la van deixar adoptar. Quan va iniciar el proc¨¦s ho va fer al Nepal com a fam¨ªlia monoparental. Per¨° molt aviat es van tancar les adopcions amb aquest pa¨ªs per falta de controls. Tres anys m¨¦s tard li van oferir obrir una nova via i en explicar que tenia parella, li van negar la idone?tat. "Ara tinc 51 anys", comen?a la llevadora. "Di¨¤riament per la meva professi¨® s¨®c testimoni del miracle de veure n¨¦ixer una criatura i ¨¦s dur comprovar que ¨¦s un tren que per a mi ja ha passat, encara que ara ja no hi penso cada dia. Per¨° cal reinventar-se. No tenir fills tamb¨¦ t¨¦ avantatges, pots fer el que vulguis amb la teva vida, tens m¨¦s diners pel que et doni la gana. Una psic¨°loga em va dir que potser no podria ser mare, per¨° que s¨ª que podria ser la millor tieta. L'any passat me¡¯n vaig anar de c¨¤mping amb tres nebodes, de 4, 6 i 8 anys. Aquest any ja estic planejant un viatge al Pirineu catal¨¤. De moment tenim feeling. Per¨° el tema de la maternitat ser¨¤ sempre la meva ferida de guerra".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.