Turisme sanitari? Quan les paraules amaguen mercantilitzaci¨®

Aquests darrers dies hem sentit a parlar d¡¯un tema sanitari nou i d¡¯una s¨¨rie de decisions relacionades que es podrien haver pres sobre aquest tema a Barcelona. S¡¯ha divulgat la signatura d¡¯un acord per ¡°promocionar el turisme sanitari¡± entre l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Turisme i Turisme de Barcelona i les associacions Barcelona Centre M¨¨dic i Barcelona Medical Agency, que s¨®n dues entitats de la patronal de centres sanitaris privats. Un acord del qual l¡¯Ajuntament no havia estat informat i que hem aconseguit aturar per poder-lo valorar.

D¡¯entrada creiem que no s¡¯ha de pervertir el llenguatge parlant de ¡°turisme sanitari¡± quan l¡¯objectiu ¨¦s tractar malalties. Dubtem que les persones riques o almenys amb una posici¨® econ¨°mica benestant que vulguin venir a Barcelona atretes pel prestigi dels seus serveis sanitaris, i que siguin tractades d¡¯un trasplantament d¡¯¨°rgans, d¡¯un c¨¤ncer, d¡¯una malformaci¨® cong¨¨nita o d¡¯un procediment de cirurgia pl¨¤stica (perqu¨¨ suposem que no vindran per tractar-se d¡¯una cosa senzilla com un dit en martell o un galind¨®) tinguin gaires ganes de fer gaire turisme del de veritat (aquell que vol passar un temps d¡¯esbarjo, descans, enriquiment cultural...), i que segurament voldran anar-se¡¯n r¨¤pidament cap a casa a descansar.

Cal parlar m¨¦s clarament: es volen captar estrangers amb capacitat econ¨°mica que vinguin a la ciutat pagant a empreses sanit¨¤ries privades processos costosos i d¡¯alta tecnologia per millorar les malalties que pateixen. Nosaltres creiem que ¨¦s comprensible que les empreses privades facin propaganda dels seus productes o serveis i que vulguin captar m¨¦s clients, per¨° no estem d¡¯acord a gastar diners p¨²blics en aquesta tasca. No ens sembla just promocionar un model de ciutat que competeix per atraure pacients i fer negoci amb la sanitat, especialment en l¡¯actual context de necessitats i mancances sanit¨¤ries que pateix la ciutadania.

Ara b¨¦, a m¨¦s a m¨¦s hi ha alguns aspectes que ens preocupen en el desenvolupament d'aquest negoci, lligats a la confusi¨® que es d¨®na en el nostre sistema sanitari, el ¡°model catal¨¤¡±, on en molts centres sanitaris conviuen el sistema privat i el sistema p¨²blic (concertat per l¡¯Administraci¨® publica). En aquests moments, amb un sistema sanitari pagat amb pressupostos p¨²blics, que ha estat fortament retallat, disminuint el personal i els recursos disponibles, i on han crescut les llistes d¡¯espera de tot tipus, la massificaci¨® de les urg¨¨ncies, els temps de demora per ser visitat o per fer una prova diagn¨°stica, etc¨¨tera, si acudeixen als mateixos centres clients a utilitzar privadament uns recursos p¨²blics ja limitats, encara es faria m¨¦s prec¨¤ria l¡¯atenci¨® als usuaris del pa¨ªs.

Tot i ser acceptable que les empreses sanit¨¤ries exclusivament privades, ¨¦s a dir, no concertades amb el CatSalut, facin propaganda dels seus productes al mercat internacional per captar clients, no sembla que siguin tantes les empreses privades capacitades per fer procediments sanitaris d¡¯alta tecnologia; m¨¦s aviat, cal dir que la majoria d¡¯aquests procediments avui en dia es fan en el sistema p¨²blic i concertat. Utilitzar serveis sanitaris concertats amb diners p¨²blics per fer una activitat de tipus privada ja hem vist que, d'una banda, redueix la capacitat d¡¯atendre els usuaris no privats, i de l'altra, ¨¦s una manera d¡¯utilitzar recursos que s¨®n p¨²blics (edificis, instal¡¤lacions, subministres, serveis auxiliars de neteja, d¡¯alimentaci¨®, amortitzacions, coneixements de professionals formats a les universitats p¨²bliques i amb dedicaci¨® total o parcial a la sanitat p¨²blica, etc¨¨tera) per fer un negoci de tipus privat. Alguns podrien dir que, tenint en compte aquesta situaci¨®, es podria fixar un ¡°lloguer¡± a aquesta activitat, controlant amb la m¨¤xima transpar¨¨ncia els beneficis, els sous dels gerents i professionals, etc¨¨tera. Tot plegat, molt dif¨ªcil i cost¨®s d¡¯identificar, diferenciar i gestionar.

?s per tot aix¨° que no estem d¡¯acord a fer activitat privada en centres p¨²blics. Hem d¡¯exigir qualitat, efici¨¨ncia i equitat en una assist¨¨ncia p¨²blica que ja hem pagat amb els nostres impostos i exigir al nou Govern de la Generalitat que torni els recursos p¨²blics retallats els darrers anys per assegurar la millor sanitat p¨²blica per a tota la poblaci¨®.

Gemma Tarafa, comissionada de Salut a l'Ajuntament de Barcelona; Josep Mart¨ª Valls, membre de la comissi¨® permanent del Consorci Sanitari de Barcelona; i? Agust¨ª Colom, regidor d'Ocupaci¨®, Empresa i Turisme al consistori barcelon¨ª.