De la ¡®pascalina¡¯ a l¡¯infinit

Blaise Pascal (1623-1662) va tenir una vida molt curta, per¨° d¡¯una enorme productivitat. ?s prou sabut que un dels or¨ªgens m¨¦s genu?ns de les calculadores dels nostres dies es troba en un invent seu, fet als divuit o dinou anys, en un moment en qu¨¨ ajudava el seu pare a fer comptes a causa de l¡¯ofici que tenia. Per facilitar-li la tasca, el nen prodigi va comen?ar a pensar de quina manera una m¨¤quina podria fer els c¨¤lculs aritm¨¨tics, i la va inventar ¡ªla pascalina¡ª, fent honor a l¡¯etimologia d¡¯aquest verb: ¡°trobar¡±. El cert ¨¦s que son pare va veure de seguida que havia mig engendrat un ¨¦sser d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia molt poc comuna; tan excepcional que li va semblar que si l¡¯enviava a l¡¯escola, com hi anaven a l¡¯¨¨poca tots els fills ¡°de fam¨ªlia¡±, aix¨° li faria m¨¦s mal que b¨¦. Va decidir educar-lo a casa, ell i els mestres que va llogar, i el nen Pascal va transformar en acte tota la pot¨¨ncia que tenia de naixement. Va fer un Tractat sobre els sons, que s¡¯ha perdut, i un fenomenal Assaig sobre les c¨°niques, que fins i tot va admirar el seu coetani Descartes, una altra barreja de matem¨¤tic i fil¨°sof ¡ªla tradici¨® perdurar¨¤ fins a aquests grans savis que van ser Bertrand Russell, a Anglaterra, o Ludwig Wittgenstein, a ?ustria.

Semblava clar que aquest noi estava destinat a l¡¯administraci¨® de l¡¯Estat, a l¡¯advocacia o a una c¨¤tedra tan excepcional com ell mateix, a la Sorbona. Per¨° el fet que, de petit, hagu¨¦s estat educat amb una llibertat absoluta va fer, de retruc, que tamb¨¦ fos absoluta la seva manera de calcular les coses de l¡¯aritm¨¨tica i de la geometria, i, tant com aix¨°, les coses de la filosofia i de la religi¨®. Sumeu-hi, a tot plegat, el fet que va passar uns quants anys a l¡¯escola de Port-Royal, dirigida pels jansenistes, ¨¦s a dir, els seguidors de la doctrina de Cornelius Jansen, una secci¨® del pensament cat¨°lic molt pertinent quan s¡¯analitza el panorama religi¨®s a Europa despr¨¦s de la reforma luterana. Segons una part de les teories jansenistes, l¡¯home va ser creat lliure i sense mala consci¨¨ncia al Parad¨ªs, en estat de gr¨¤cia permanent. Per¨° el pecat original va fer que aquella delectatio terrestris que havia estat pr¨°pia d¡¯Adam ¡ªi que ressusciten cada tant els aficionats a Rousseau, els hippies i els assemblearis de la CUP¡ª es perd¨¦s a causa d¡¯un pecat original per culpa del qual, per desgr¨¤cia, els homes anem a les palpentes, tant si creiem com si no. Aquest abisme que ens separa d¡¯un estat de pl¨¤cida benauran?a ¨¦s un dels elements que es troben a la base del pensament religi¨®s de Pascal, per la qual cosa la seva religiositat ha pogut ser considerada ¡°tr¨¤gica¡±: vegeu el llibre magn¨ªfic, per molt marxista que sigui, de Lucien Goldmann, El hombre y lo absoluto (Ed. Pen¨ªnsula, 1985).

Afegiu a aix¨° l¡¯agustinisme dels jansenistes i, m¨¦s especialment, el de Pascal, per a qui D¨¦u era sempre un deus absconditus, que de cap manera podia ser ent¨¨s amb els instruments de la sola ra¨®, ni de la sola fides, com van fer-ho els protestants. Tot l¡¯arreplec de n¨°tules que Pascal va redactar amb vista a una Apologia de la religi¨® cristiana, mai acabada, constitueixen els seus famosos Pensaments, menys apassionants que els assaigs del seu menystingut, per esc¨¨ptic i mund¨¤, Montaigne, i menys ben lligats ¡ªper for?a major¡ª que les seves admirables Cartes provincianes. L¡¯efecte que sempre fa Pascal, en aquest ¡°llibre¡± ¡ªara editat en forma abreujada, util¨ªssima i gradual, per Gonzalo Torn¨¦, amb el nom Tratados de la desesperaci¨®n (Madrid, Hermida, 2015)¡ª, ¨¦s que Pascal hauria desitjat, en el fons, demostrar l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u more mathematico, cosa que sembla llegir-se en el seg¨¹ent passatge de les Pens¨¦es: ¡°Estem segurs de l¡¯exist¨¨ncia i de les qualitats de les coses finites ... per¨° de l¡¯infinit, malgrat saber-ne l¡¯exist¨¨ncia, n¡¯ignorem la naturalesa: sabem que t¨¦ extensi¨®, com nosaltres, per¨° ens confon el fet que, a difer¨¨ncia de nosaltres, no tingui l¨ªmit. De D¨¦u no en podem con¨¨ixer ni la seva exist¨¨ncia ni la seva naturalesa, perqu¨¨ no t¨¦ ni extensi¨® ni l¨ªmit¡±.

Havent concl¨°s aix¨°, a Pascal nom¨¦s li quedava la mateixa sortida que a sant Agust¨ª: credo quia absurdum; ¨¦s a dir: s¨¦ que l¡¯infinit matem¨¤tic no ser¨¤ mai equivalent a l¡¯Infinit teol¨°gic, per¨° m¡¯arrisco a creure en D¨¦u. ?s el fam¨®s pari, o repte pascali¨¤: m¡¯arrisco a creure en D¨¦u perqu¨¨ sempre hi guanyar¨¦ alguna cosa m¨¦s que si m¡¯obstino a negar-ne l¡¯exist¨¨ncia. I, com va escriure amb simpatia quasi il¡¤lustrada: ¡°Nom¨¦s conec dues classes de persones raonables: els qui serveixen D¨¦u amb tota la seva ¨¤nima perqu¨¨ el coneixen, i aquells que busquen D¨¦u amb tota la seva ¨¤nima perqu¨¨ no el coneixen¡±. Aquesta ¨¦s la trag¨¨dia no solament de Pascal, sin¨® potser de tots els homes.

?