L¡¯exministre Wert, com a desencadenant d¡¯un documental

Aquell ¡°de moment, sr. Wert, no em ve de gust sortir amb vost¨¨ a la foto¡± amb el qual la fot¨°grafa Colita (Isabel Steva Hern¨¢ndez) va despatxar el Premi Nacional de Fotografia i els 30.000 euros amb qu¨¨ estava dotat el novembre del 2014 va acabar donant lloc a una pel¡¤l¨ªcula, Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona), de Ventura Pons, que s'estrena aquest divendres als cinemes Boliche, Balmes i Renoir Floridablanca de Barcelona. Un documental que tamb¨¦ s'exhibir¨¤ en pantalles de Girona, Palma i Reus, en el qual la veterana fot¨°grafa i nou de les seves millors amigues fan un rep¨¤s de com era la Barcelona de les ¨²ltimes dues d¨¨cades del r¨¨gim franquista. Si Colita ¨¦s la ¡°reina¡± de la pel¡¤l¨ªcula, les seves interlocutores no s¨®n menys ja que totes s¨®n exponents de la societat i la cultura catalana. Pons, amic de Colita, li va proposar fer un documental: ¡°i li vaig dir que si la pel¡¤l¨ªcula anava b¨¦, tindria una part dels beneficis, aix¨ª compensava una mica haver rebutjat el premi i l'aportaci¨® econ¨°mica¡±. El documental, coprodu?t per Els Films de la Rambla ¨Cla productora de Pons¨C i Televisi¨® de Catalunya, es va rodar en temps r¨¨cord: dos matins i una tarda de la setmana seg¨¹ent de les eleccions municipals de l'any passat.

En un ambientat pati de la casa de la fot¨°grafa del barri de la Bordeta als estudis de la productora a la Gran Via barcelonina, Colita comparteix caf¨¨ i xurros amb: Teresa Gimpera, que va ser model professional i una de les estrelles de la Gauche Divine; Maruja Torres, periodista i escriptora; Pilar Aymerich, fot¨°grafa excepcional com la mateixa Colita; Rosa Reg¨¤s, escriptora i exdirectora de la Biblioteca Nacional d'Espanya; N¨²ria Feliu, activista de la can?¨® catalana; Beatriz de Moura, fundadora de Tusquets Editores; Anna Maio, m¨¤ dreta d'Oriol Reg¨¤s a Bocaccio; Rosa Sender, una doctora que com Colita va tenir una gran amistat amb Ana Maria Moix i Marta Tatjer, una agitadora cultural que es va implicar en els primer¨ªssims anys del democr¨¤tic Ajuntament barcelon¨ª.

Totes tenen en com¨² haver viscut molt intensament el tardofranquisme i els anys previs a la democr¨¤cia en una Barcelona que encara que era grisa i lletja, es divertia: ¡°Un moment en el qual l'alegria era revolucion¨¤ria¡±, com diu al documental Aymerich. Un dels escenaris de diversi¨® d'aquella ¨¨poca, freq¨¹entat per totes i tamb¨¦ per Pons, i al qual s'al¡¤ludeix repetidament al documental, ¨¦s la discoteca Bocaccio: ¡°on era possible sortir de l'avorriment diari¡±, afirma Beatriz de Moura. On a dalt hi havia els intel¡¤lectuals, editors i arquitectes i ¡°a baix, com li d¨¨iem alguns, hi havia la zona humida¡±, recorda Rosa Reg¨¤s en una de les converses que acaben en riallades, com moltes preses de la pel¡¤l¨ªcula.

El documental est¨¤ articulat en nou parts, totes precedides per un muntatge de fotografies de Colita que serveixen d'introducci¨® al que es planteja: com era el barri xin¨¨s als anys setanta ¨C¡°el de les olors sense glamur¡±, en paraules de Maruja Torres, nascuda al Raval¨C, la figura de Carmen Amaya, l'empremta de Terenci i Ana Maria Moix ¨Camb fotografies de Terenci amb un tanga de lleopard al desert d'Egipte¨C, el cinema i la censura, la Gauche Divine ¨Camb un Bocaccio que a m¨¦s de discoteca va ser un aut¨¨ntic promotor cultural, editava una revista, publicava discos i organitzava viatges¨C, la m¨²sica ¨CSerrat, la Trinca, Llach i la mateixa N¨²ria Feliu¨C, el boom dels escriptors llatinoamericans de la m¨¤ de Carmen Balcells, el tancament de Montserrat ¨Ca qui Oriol Reg¨¤s va enviar una camioneta amb un c¨¤tering del restaurant Via Veneto que va ser interceptada per la policia i va acabar al menjador del Cotolengo¨C i, finalment, la mort de Franco, del qual la mateixa Colita va poder fer fotos excepcionals disfressada de falangista: ¡°Jo aix¨° no m'ho podia perdre i havia de fer fotos perqu¨¨ els meus amics de Madrid em van dir que a ells ja els tenien controlats. Aix¨ª que em vaig posar una gavardina, amb una bandera espanyola cosida al pit i cap a la salutaci¨® feixista a la pla?a d'Orient i vaig poder fer totes les fotos que vaig voler¡±.

¡°?s un recorregut per Barcelona i la seva gent en una ¨¨poca que semblava grisa per¨° en la qual la ciutat ja era europea. Un documental fet amb la mem¨°ria dels anys seixanta i setanta i, sobretot, amb molt bon humor¡±, apunta el seu director. Amb Cola, Colita, Colassa, Pons repeteix la f¨®rmula de fer un documental ¡°amb gent a la qual coneixes molt¡±, com ja ho va fer en tres anteriors, el d'Oca?a, retrat intermitent, Ignasi M.i El gran Gato, del rumber Gato P¨¦rez. El director reconeix que fer una pel¡¤l¨ªcula sobre Colita no se li havia acudit: ¡°li haur¨¦ de donar gr¨¤cies a Wert perqu¨¨ ell em va inspirar la pel¡¤l¨ªcula¡±.