Tra?dors

?s quelcom que passa a totes les comunitats, ja siguin reals o imaginades, que generen sentiment de pertinen?a: clubs de futbol, nacions, organitzacions pol¨ªtiques, fam¨ªlies ideol¨°giques o cenacles culturals. Em refereixo al fet que, si un membre del grup trenca amb ell i s'incorpora o defensa a una comunitat rival, competidora, des del col¡¤lectiu que ha abandonat se'l desqualifica immediatament com a tra?dor, que canvia de camisa, venut, etc¨¨tera. Per posar un exemple molt primari, vegeu com reaccionen les aficions futbol¨ªstiques quan un jugador emblem¨¤tic fitxa per un altre equip i, m¨¦s tard, acudeix en qualitat de visitant a l'estadi propi.

Doncs b¨¦, sent aquest un fenomen tan deplorable com universal, durant els ¨²ltims anys ha semblat que, a Catalunya, es manifestava nom¨¦s en un aspecte i en una direcci¨®: per qualificar de tra?dors i col¡¤laboracionistes amb l'enemic aquells catalans contraris al proc¨¦s independentista. Josep Antoni Duran Lleida ¡ªper posar, ara, un exemple il¡¤lustre¡ª ha conreat fins a la sacietat el victimisme de veure's titllat de botifler; i altres pol¨ªtics o opinadors han passat el rasclet per les xarxes socials buscant improperis i desqualificacions dirigits contra ells, materials amb els quals demostrar la condici¨® intr¨ªnsecament fan¨¤tica, excloent i totalit¨¤ria del nacionalisme catal¨¤.

A sobre, la setmana?passada?va transcendir que un convergent curt de gambals promovia, a Sant Hip¨°lit de Voltreg¨¤, una moci¨® municipal que demanava retirar el sou p¨²blic a qualsevol funcionari de la localitat que s'oposi a la independ¨¨ncia. Aqu¨ª ho teniu! Persecuci¨® ideol¨°gica del discrepant, amena?a a la llibertat d'expressi¨®, risc de fractura social...

No obstant aix¨°, en els ¨²ltims temps hi ha hagut a Catalunya altres actituds i expressions que, si volem tenir una visi¨® m¨ªnimament equilibrada de la realitat, tampoc haurien de passar desapercebudes. El fet que, primer en les llistes electorals de Junts pel S¨ª i despr¨¦s en l'organigrama del Govern de Carles Puigdemont, figurin persones procedents del PSC o d'Iniciativa ha desencadenat contra elles, en digitals, blogs i altres espais, un al¡¤luvi¨® d'insults i consideracions difamat¨°ries o denigrants. Vituperis no an¨°nims, sin¨® sovint signats per gent que, pel que sembla, conceben la lleialtat a unes sigles i la disciplina de partit com si el partit fos una secta; o com entenien l'obedi¨¨ncia les regles mon¨¤stiques medievals: perinde ac cadaver ('a la manera d'un cad¨¤ver').

Aix¨ª, per exemple, les decisions pol¨ªtiques preses per l'exeurodiputat d'ICV han estat descrites a la xarxa com ¡°la sagnant tra?ci¨® de Ra¨¹l Romeva¡±, entre al¡¤lusions a ¡°tra?dors i tr¨¤nsfugues buscapoltrones¡± i acusacions de ¡°vendre's els ideals a l'enemic [SIC]per un plat de llenties¡±. No ha tingut m¨¦s sort el flamant conseller de Sanitat, Toni Com¨ªn, qualificat de "canviacamises¡±, d'¡°independentista pel c¨¤rrec¡±; alg¨² a qui ¡°no se li coneixen grans assoliments en res¡± i que, amb el seu acostament a Esquerra, nom¨¦s buscava ¡°una oportunitat laboral¡±.

Per¨° la persona contra la qual les desqualificacions han arribat a un nivell d'aut¨¨ntic linxament moral ¨¦s l'exeurodiputada socialista Maria Badia i Cutchet. El fet que, el passat dia 19, fos nomenada directora de Relacions Exteriors a la conselleria que encap?ala Ra¨¹l Romeva va disparar certes gl¨¤ndules biliars pel que sembla sobrecarregades: els fets eren un exemple de ¡°deslleialtat, tra?ci¨®, p¨¨rdua d'ideologia¡±; Badia havia ¡°utilitzat el PSC com un cl¨ªnex?(despr¨¦s de quaranta anys de milit¨¤ncia, quin cl¨ªnex m¨¦s durador!), prescindia dels ¡°seus valors, els seus ideals, els seus principis...¡±, de ¡°sentiments, companys i viv¨¨ncies nom¨¦s per un c¨¤rrec¡± . El s¨²mmum de la baixesa de l'article digital al qual al¡¤ludeixo eren les refer¨¨ncies ¡ªinexactes¨C a l'edat de Badia (¡°amb 69 anys, cam¨ª dels 70¡±) i la hipot¨¨tica atribuci¨® de la seva conducta a ¡°dem¨¨ncia senil¡±.

Realment, seria una mesura d'higiene p¨²blica i de sanejament del debat democr¨¤tic bandejar del periodisme ¡ªen qualsevol de les seves formes¡ª les venjances personals, les refer¨¨ncies buscadament ultratjants, els insults tavernaris. Per¨°, de moment, estaria b¨¦ que els catons i altres ca?adors d'actituds totalit¨¤ries corregissin el seu estrabisme. Perqu¨¨ la diputada socialista Marta Moreta ¡ªa qui anava destinada la lamentable moci¨® de Sant Hip¨°lit de Voltreg¨¤¡ª va dir que all¨° era ¡°feixisme¡±; tenia ra¨®, i l'autor del disbarat ha demanat disculpes. Per¨°, si all¨° era feixisme, l'odi de tots aquests inquisidors de pa sucat amb oli contra Romeva, Com¨ªn, Badia i altres, qu¨¨ ¨¦s? Saludable pluralisme d'idees?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador