Mor Jacques Rivette, mestre de la Nouvelle Vague, amb 87 anys

El cineasta franc¨¨s Jacques Rivette, mestre de la Nouvelle Vague, ha mort aquest divendres a Par¨ªs amb 87 anys. Apassionat pel set¨¨ art des de la seva inf¨¤ncia i admirador de Jean Renoir i de l'edat daurada de la com¨¨dia nord-americana, Rivette va fundar un cineclub al seu Rouen natal, abans de mudar-se a Par¨ªs a finals dels anys quaranta, quan es va inscriure a la Sorbona i va comen?ar a freq¨¹entar els cercles cin¨¨fils del Barri Llat¨ª. All¨¤ va coincidir amb ?ric Rohmer, amb qui va fundar la revista La Gazette du Cinema el 1950. Tres anys m¨¦s tard, tots dos es van integrar a l'equip de cr¨ªtics de Les Cahiers du Cin¨¦ma, on van con¨¨ixer Fran?ois Truffaut i Jean-Luc Godard. El 1963, Rivette va ser nomenat redactor en cap de la revista. La Nouvelle Vague, moviment cinematogr¨¤fic d'avantguarda que m¨¦s tard va sacsejar les tradicions m¨¦s anquilosades del cinema franc¨¨s, va n¨¦ixer en aquesta redacci¨®.

En aquest club de futurs directors, Rivette va ser considerat sempre el personatge m¨¦s misteri¨®s i introspectiu, alguna cosa aix¨ª com la veu de la consci¨¨ncia del grup. El 1949 ja va rodar el seu primer curtmetratge, Aux quatre coins, al qual van seguir Le Quadrille (1950) o Le coup du berger (1956), rodat a l'apartament parisenc de Claude Chabrol, considerat per molts la pedra fundacional de la Nouvelle Vague. El 1958 va comen?ar a rodar el seu primer llargmetratge, Paris nous appartient, que ja cont¨¦ moltes de les obsessions de Rivette ¨Cla improvisaci¨®, la teatralitat o l'estructura laber¨ªntica¨C i que no es va estrenar fins al 1962. Amb la seva segona pel¡¤l¨ªcula va con¨¨ixer la censura: la seva adaptaci¨® de La religiosa (1966), l'escandalosa obra de Denis Diderot que va portar a la pantalla amb la complicitat d'Anna Karina, va ser prohibida en un primer moment, abans de con¨¨ixer un ¨¨xit inesperat entre les joventuts que m¨¦s tard van sortir al carrer durant el Maig del 68.

Per Rivette, tota pel¡¤l¨ªcula havia de ser una experi¨¨ncia ¨²nica. El cineasta va seguir avan?ant pel cam¨ª de l'experimentaci¨® fins al final de la seva carrera, situant-se sempre al marge de les normes i convencions. Rivette mai va abandonar una llarga reflexi¨® sobre la representaci¨® de la realitat, que de vegades va traduir en pel¡¤l¨ªcules amb durades molt inhabituals, com L¡¯amour fou (1969), de 4 hores de metratge, o l'encara m¨¦s mastod¨°ntica Out 1 (1970), que durava un total de 13 hores. Rivette tamb¨¦ va dirigir C¨¦line y Julie van en barco (1973), Duelle (1975), Noro?t (1976) o Le Pont du Nord (1980), rodades en un Par¨ªs misteri¨®s i po¨¨tic.

Els personatges femenins s¨®n un altre fil conductor del seu cinema. Fidel a algunes de les seves actrius fetitxe, com Jane Birkin, Sandrine Bonnaire, Emmanuelle B¨¦art o Jeanne Balibar, Rivette va rodar amb elles t¨ªtols com El amor por tierra (1984), La bella mentirosa (1991), Juana la virgen (1993), Alto, bajo y fr¨¢gil (1995), Vete a saber (2001), La duquessa de Langeais (2007) o la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, 36 vues du Pic Saint-Loup (2009), sobre una tropa d'artistes que intenta seguir endavant despr¨¦s de la mort del propietari del circ pel qual treballaven.