Una escola antiassetjament a M¨¤laga

L¡¯Amanda i l¡¯Aino es pixen de riure. Van vestides de princeses amb un tut¨² i flors i subjecten amb quatre companys m¨¦s de la classe de sis anys un laberint de fusta amb forats, pel qual, entre tots, han d'aconseguir que passi una bola sense caure al terra. Ho intenten diverses vegades. I ho aconsegueixen. Ja assegudes al sof¨¤ de la classe, mentre les companyes fan planetes amb globus i paper, tenen un altre atac. "Ha, ha, ha!". Imparables. "Qu¨¨ ¨¦s el Kiva? El Kiva ¨¦s divertit¡­", responen a una pregunta que no entenen. Cap d'aquestes dues nenes rosses no t¨¦ ni idea del que ¨¦s assetjament escolar (ni falta que fa) ni del que significa en realitat Kiva Koulu (en finland¨¨s ¡®escola divertida¡¯), el programa antibullying que Finl¨¤ndia practica en el 90% de les escoles, inclosa la seva. Som a l¡¯escola finlandesa d'Espanya, situada a Fuengirola (M¨¤laga), amb 300 estudiants i 25 anys de traject¨°ria. Sense saber-ho, entre riallades, aquestes dues alumnes estan comen?ant a treballar una de les grans claus de la q¨¹esti¨®: es guanya en equip.

El 2009, el Govern finland¨¨s va implantar un model en qu¨¨ havien treballat pr¨¨viament investigadors de la Universitat de Turku, el programa Kiva Koulu. I el van portar als centres. Les primeres investigacions apunten descensos sensibles de casos d'assetjament. El model ja est¨¤ en marxa en altres pa?sos (It¨¤lia, Holanda, els Estats Units, el Regne Unit¡­) i va ser presentat a Espanya al maig per l'Institut Iberoameric¨¤ de Finl¨¤ndia, sense que fins avui s'hi hagi apuntat cap centre p¨²blic espanyol. El Ministeri d¡¯Educaci¨® espanyol acaba de treure l'esborrany d'un pla de conviv¨¨ncia que va anunciar ja a l'abril, amb escassa concreci¨® de moment. L¡¯ha anunciat apressat pel cas d'un nen, en Diego, que es va su?cidar sense que ning¨² detect¨¦s que hi havia alguna cosa que anava malament i va deixar als pares una carta en qu¨¨ deia: "Ja no aguanto anar a l¡¯escola i no hi ha cap altra manera de no anar-hi". El cas s'ha reobert. Una altra noia de Madrid, l¡¯Arancha de 16 anys, es va su?cidar al maig despr¨¦s que els pares ho haguessin denunciat a comissaria. Alguna cosa est¨¤ fallant.

Professors, alerta

"El m¨¦s important ¨¦s que el professor estigui realment alerta, notar si algun alumne est¨¤ fora del grup i no t¨¦ amics, aprendre a con¨¨ixer-los i facilitar grups segurs, en qu¨¨ tots se sentin fora de perill". Ann-Charlotte Ahl Quist ¨¦s una de les quatre professores especialistes en el Kiva de l¡¯escola de Fuengirola, que va implantar el sistema fa quatre anys. Sobre la taula de la sala de professors, desplega el material: llibres v¨ªdeos, revistes,¡­ El programa inclou deu sessions a l'any en cada curs. Per¨° a m¨¦s de les classes espec¨ªfiques, hi ha vigilants, com aquesta docent, a la qual arriben tots els casos. El grup de quatre especialistes ha de dissenyar les estrat¨¨gies.

Primera planta. Aula dels alumnes de set anys. Dimecres passat tocava una classe sobre emocions dins del pla antiassetjament. El professor treu un dibuix amb un nen abra?at a si mateix, amb el serrell de punta i els ulls molt oberts. "Pelko!", criden els nens. (¡®por¡¯). Durant 45 minuts veuran altres imatges (inseguretat, tristesa, felicitat¡­) i sortiran a la pissarra a interpretar ells mateixos els sentiments amb gestos i escarafalls.

Aprenen que no est¨¤ b¨¦ que alg¨² estigui trist, que no es parla quan un altre parla, que no cal riure's dels altres. Diversos experts espanyols recomanen que la prevenci¨® i detenci¨® de l'assetjament escolar es treballi des dels primers cicles, els anys de prim¨¤ria.

Sis esbarjos al dia

Sona la sirena de xiulets curts que anuncia un dels sis esbarjos de l¡¯escola de Fuengirola, on nom¨¦s estudien alumnes amb nacionalitat finlandesa, encara que molts parlen espanyol. Per aquest centre, hi passen molts nois nous. Per a ells tamb¨¦ ¨¦s el Kiva, per integrar-los l grup. Els nens baixen a empentes i rodolons per les escales d'aquest antic restaurant de tres plantes situat a l'est de Fuengirola, al barri de Los Pacos, en qu¨¨ gaireb¨¦ tots els ve?ns s¨®n finlandesos que van comen?ar a arribar els anys seixanta atrets pel sol i la possibilitat de practicar esports a l'hivern.

Al mig del pati brilla l'armilla reflectora de Conchi Flores, professora d'infantil i d¡¯espanyol, que va tornar a M¨¤laga despr¨¦s de 17 anys a Finl¨¤ndia. Durant els propers 10 minuts ¨¦s una autoritat antiassetjament perfectament identificable. Dos companys professors m¨¦s vigilen les altres dues plantes. "Aqu¨ª no en deixen passar ni una", explica col¡¤loquialment entre l¡¯enrenou dels infants, que es persegueixen d'un extrem a l¡¯altre del pati al costat de la taula de ping-pong. "S'atura r¨¤pidament el problema que hi hagi per insignificant que sembli. Nosaltres a Espanya donem menys import¨¤ncia al fet que un noi li digui a un altre: 'Est¨²pid, ¨¦s que ets est¨²pid', per¨° aqu¨ª qualsevol paraula es comunica al professor".

Tots importen en el grup

"Jono, jono, jono!" (¡®fila, fila, fila¡¯). La professora de matem¨¤tiques, Minttu Alonen, imparteix tamb¨¦ una classe de Kiva amb els grans. Els 23 alumnes de sis¨¨ grau (12 anys) desfilen cap a la pista de b¨¤squet, situada a l'altre costat del carrer. En aquesta escola la fila ¨¦s sagrada: per moure's, per esperar l'esbarjo, per rentar-se les mans als lavabos que hi ha en un passad¨ªs davant del menjador que serveix di¨¤riament menjar fet all¨¤. Els organitza en grups de sis, barrejats entre si. "?s important que facin coses divertides en qu¨¨ puguin treballar en grup. En un grup tothom sap que ¨¦s important, aprens a valorar l'altre", explica la docent despr¨¦s. "A les meves classes no tolero que ning¨² es rigui d'un altre per ser diferent o per fer alguna cosa malament", afegeix amb gest enfadat.

Informaci¨® als pares

"Es reien de mi perqu¨¨ el meu pare ¨¦s professor. Per¨° vaig parlar amb ell, van contactar amb els seus pares. I va parar. Ara tot est¨¤ b¨¦". En Rasmus, de 12 anys, confessa al mig de la pista de b¨¤squet que va ser assetjat. "Significa molestar alg¨² altre, molestar-lo cada dia i fer-li tenir por", descriu mentre els companys segueixen amb els jocs al fons.

El proc¨¦s normal ¨¦s el seg¨¹ent: qualsevol cosa que es detecti ¨¦s comunicada a l'equip de quatre professors del Kiva. Si es considera greu, s'avisa els pares, i si ¨¦s "molt seri¨®s" aquesta trucada ¨¦s immediata, explica la directora de l¡¯escola, Maarit Paaso. "No ens esperem a l'endem¨¤, ni a la setmana seg¨¹ent, el que ¨¦s important cal resoldre-ho de seguida, no podem tancar els ulls, cal estar alerta en tot moment", assenyala al seu despatx. El paper dels pares tamb¨¦ ¨¦s important. Hi ha una guia per a ells, se'ls convoca a tutories, se'ls informa des d'una aplicaci¨® inform¨¤tica. L'assetjament succeeix en el grup (l'assetjador i els seus ac¨°lits) i es combat en grup, format aquesta vegada per tot el sistema, des del Govern fins al nen nouvingut a l'escola. "No podem abaixar la gu¨¤rdia", assegura la directora.