La galleta gegant: disc dur d¡¯Eivissa
?s alhora el sol, la terra i la mar ¨°bviament, el blat, l¡¯aigua i la sal a l¡¯abast, un univers illenc aplanat com un segell
A Eivissa ¨¦s comuna, encara, una galleta gegant, de poc menys d¡¯un pam d¡¯ampla (20 cent¨ªmetres), un gruix de no res i molt bona resist¨¨ncia a les hores i els dies quasi perfecta en la seva elaboraci¨® honesta, popular. ?s com un plat pla, recipient, mos i companatge.
Li diuen ¡®galleta forta¡¯ i la seva mat¨¨ria i pres¨¨ncia s¡¯av¨¦ a la met¨¤fora de la pell de la pedra daurada que evita que es torni vella o blana aviat. Per aix¨° no ¨¦s una an¨¨cdota decorativa folkl¨°rica, ni la recuperaci¨® emotiva d¡¯una rel¨ªquia o un pur producte de passada, amb data caducitat immediata.
La seva perviv¨¨ncia dom¨¨stica i p¨²blica (als forns tradicionals de l¡¯illa i de Vila ¨Cla capital, la ciutat) ¨¦s de segles. ?s/era el pa de ranxo de mariners i jornalers del camp i les salines, gent sense forn ni cuina pr¨°pia, per a poder abastir-se dins mar o al tall, per¨° esdevingu¨¦ ¡®pa¡¯ d¡¯urbans i isolats.
La galleta ¨¦s gran, prima i dura, ben b¨¦ digerible, d¡¯un crec-crec sabor¨®s, curi¨®s, per ventura emocionant pels espor¨¤dics consumidors. La pe?a demostra que amb l¡¯¨²s i consum permanent entre els illencs i agregats el producte sa i elaborat guanya. Aquesta pe?a ha superat la capa de l¡¯oblit dels costums i necessitats que queden enterrats per l¡¯embat de les fues imbatibles i les onades i capes de moda uniformitzant i banal.
La mat¨¨ria i la mossegada, la versatilitat a l¡¯alimentaci¨® rutin¨¤ria i de festa o panxada, entren a la mem¨°ria de les combinacions, les addiccions saludables, s¨®n, qui sap, les circumst¨¤ncies que la fan interessant, molt accessible, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una curiositat o de possible souvenir tur¨ªstic.
Sura el producte (?) entre la matriu o radiografia d¡¯un pa i la r¨¨plica r¨²stica de la neula, full eteri i fat de Nadal i cerimonial sagrat de comuni¨®. Emper¨° no s¡¯assemblen. ?s una proclama certa, no decorativa ni un detall de darreria.
?s alhora el sol, la terra i la mar ¨°bviament, el blat, l¡¯aigua i la sal a l¡¯abast, un univers illenc aplanat com un segell. El poc o gens de llevat (¡®llevadura¡¯ per a estovar) ajuda precisament a la seva poca al?ada o gruixa. La duresa amable i, sobretot el fet de no tenir afegitons qu¨ªmics, evita la mort sobtada, en floridura, goma i negror, com esdev¨¦ als pans cl¨¤ssics i actuals, tan ef¨ªmers i frustrants en general.
Aquesta galleta ¡®forta¡¯ ¨¦s feta sense cuiner, pastisser fam¨®s ni magnificaci¨® medi¨¤tica i en bucle permanent de la rutina aliment¨¤ria. T¨¦ fama local i no t¨¦, tampoc, escriptura pr¨¨via a receptaris dels cuiners i cuineres dels senyors, canonges i moss¨¨n de casa bona, negocis de captius, els pocs llinatges i dominis de Dalt Vila.
El tast del producte, el sabor i la seva utilitat l¡¯han feta tan imprescindible al llarg la dieta ¨Cla rutina i la necessitat- que no ¨¦s una extravag¨¤ncia ni rel¨ªquia. ?s una de les meravelles amagades de la cuina de les Illes Balears.
Els eivissencs solien trencar, xapar i banyar la galleta XXL per ressuscitar-la, en trempar-la o amanir-la en les seves ensalades o ¡®tremp¨®¡¯ com ho fan tamb¨¦ en crostes, bescuits o pa dur. Ells manen- emper¨° encanten amb qualque cosa... formatge, sobrassada, camaiot, arengada i tom¨¤tiga, o trempades amb oli, vinagre i prebe vermell, i res pus; o totes soles.
Un disc dur de pasta ¨¦s la reserva de dades primitives d¡¯us continuat. La galleta forta ¨¦s al top dels productes marginals, injustament. Ha resistit als experiments agosarats com el de la galleta negra de tinta de calamar o s¨ªpia (indigesta, jo pecador, responsable de parlar-ne de cop) i les roges de prebre coent, bombes d¡¯efecte immediat als portellons de la panxa i el referit del ventre.
La tradici¨® conservadora guanya. Blanca derrota negres, negres com el carb¨® o roges com una ditada de sobrasada, que eren curiositat l¡¯extravag¨¤ncia, un risc.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.