S¨¢nchez sotmetr¨¤ a la milit¨¤ncia els acords amb altres partits

La decisi¨® sobre si Pedro S¨¢nchez sol¡¤licita el suport a la seva investidura com a president del Govern espanyol la tindran els militants del PSOE. Va ser la carta que el secretari general es va guardar per presentar ahir davant el comit¨¨ federal del seu partit, en el qual va haver-hi serioses objeccions a pactar amb Podem i un profund rebuig a acceptar el suport dels independentistes. El l¨ªder socialista sotmetr¨¤ a refer¨¨ndum dels afiliats els acords als quals pugui arribar amb altres partits. Ning¨² l'hi va discutir, sin¨® que es va acceptar la participaci¨® de la milit¨¤ncia, encara que en privat va haver-hi retrets a S¨¢nchez.

No semblava que hi hagu¨¦s res que pogu¨¦s alterar el curs del comit¨¨ federal del PSOE, segons l'esquema previst: S¨¢nchez defensaria l'intent de formar una majoria parlament¨¤ria per governar si Mariano Rajoy i el PP declinen fer-ho; i alguns l¨ªders territorials insistirien en els l¨ªmits que hauria de tenir qualsevol negociaci¨®. El gui¨® es va alterar la nit pr¨¨via pel desacord sobre les dates de celebraci¨® del congr¨¦s del partit. Per als barons de les federacions m¨¦s rellevants, per la seva grand¨¤ria i perqu¨¨ els seus l¨ªders governen les comunitats, l'equip de S¨¢nchez va cedir i per a ells es va arribar a un punt intermedi. Una hora i mitja despr¨¦s de l'horari previst va arrencar la reuni¨® del comit¨¨ federal, despr¨¦s d'una intensa discussi¨® a l'executiva a prop¨°sit de la data del congr¨¦s. Els que es van sentir vencedors no ocultaven la seva satisfacci¨®.

Igualment satisfet, almenys aparentment, pel to, i pel seu somriure obert, S¨¢nchez va prendre la paraula, amb especial empenta, per complir el primer punt de l'ordre del dia: An¨¤lisi pol¨ªtica del secretari general. Va haver-hi molts aplaudiments abans que comenc¨¦s a parlar, com a salutaci¨®. Els partidaris van voler reconfortar-lo abans que comencessin les intervencions cr¨ªtiques de diferents dirigents territorials.

El cop d'efecte el va deixar per al final: ¡°Us anuncio que sotmetr¨¦ a la milit¨¤ncia els pactes que puguin assolir-se, que espero que siguin d'un govern progressista i reformista¡±. Uns van aplaudir amb for?a, d'altres amb tebiesa i amb gest ombr¨ªvol. El secretari general del PSOE acabava de posar els seus cr¨ªtics davant la tessitura d'oposar-se al fet que siguin els militants els que avalin o rebutgin la proposta de pactes per a la seva investidura.

Cap no ho far¨¤. ?s m¨¦s, a totes les declaracions es va acceptar emf¨¤ticament que siguin els militants els que decideixin sobre una situaci¨® tan transcendent. Per negar que supos¨¦s una sorpresa, i, per tant, que S¨¢nchez els hagu¨¦s agafat desprevinguts, es va traslladar que els principals dirigents territorials sospitaven que aquesta proposta podia ser llan?ada.

Sigui aix¨ª o no, els dies anteriors i fins al d¨ªa abans, la m¨¤xima preocupaci¨® de molts dirigents territorials era que el dirigent socialista pogu¨¦s tenir el suport indirecte de partits independentistes, no ja per la via de l'abstenci¨®, sin¨® perqu¨¨ s'absentessin de la votaci¨® al Congr¨¦s. Es referien a Democr¨¤cia i Llibertat i a ERC.

¡°Per qu¨¨ alg¨² pensa que em llan?ar¨¦ en bra?os dels independentistes o vull un govern de coalici¨® amb Podem?¡±, va preguntar ret¨°ricament S¨¢nchez a l'¨²ltima r¨¨plica i tancament del comit¨¨ federal, despr¨¦s de cinc hores de debat i 40 intervencions. No totes en contra, ja que va trobar el b¨¤lsam d'alguns secretaris generals partidaris que intenti la formaci¨® d'una majoria de govern. Aix¨ª ho pensa tamb¨¦ Miquel Iceta, primer secretari del PSC i dirigents d'Esquerra Socialista com Jos¨¦ Antonio P¨¦rez Tapias.

Tants criteris en contra va sentir d'un acord amb Podem que en la seva intervenci¨® de r¨¨plica, a porta tancada, va donar mostres que si afronta una negociaci¨® amb Podem ser¨¤ dur. ¡°Sabran el que ¨¦s bo¡±, asseguren que va dir.

Abans, a porta oberta, va assenyalar que fins ara Podem havia donat ¡°mal exemple¡± en demanar ¡°butaques¡±, i sol¡¤licitar un ¡°intercanvi de cromos obsc¨¨¡± en comptes de parlar de pol¨ªtiques per als ciutadans. ¡°El per a qu¨¨ definir¨¤ amb qui¡±, va assenyalar S¨¢nchez. Els continguts d'un possible acord i amb qui es pot compartir ¨¦s el que preguntar¨¤ als militants.

Com es tirar¨¤ endavant aquesta consulta, i si ¨¦s abans o despr¨¦s d'un comit¨¨ federal, s'articular¨¤ a partir de la setmana vinent si el Rei li fa l'enc¨¤rrec. La intenci¨® de l'equip de S¨¢nchez ¨¦s que primer opinin els militants i que despr¨¦s sigui ratificat pel comit¨¨ federal. Aquesta modalitat no agrada a molts dirigents territorials. No els agrada que les seves estructures centen¨¤ries siguin substitu?des per l'assemblearisme, propi de la CUP, segons l'analogia que va comen?ar ahir a circular entre els contraris.