L¡¯alcalde que va assaltar el Palau d¡¯Hivern

En els seus primers passos, el nou alcalde de Girona, substitut de l'actual president de la Generalitat en virtut d'una tramitaci¨® pol¨ªtica que constar¨¤ en la hist¨°ria del d¨°mino de casino republicanofederal, va contribuir a exigir que la Fundaci¨® Princesa de Girona canvi? de nom. La iniciativa tenia dos perfils igualment hostils: d'una part, pretenia esmenar els prop¨°sits de la societat civil de Girona que havia creat la Fundaci¨® i per una altra, desdenyar la instituci¨® mon¨¤rquica. Tal vegada fos una columna de fum per amagar les grotesques anomalies de la seva arribada a l'alcaldia, una mena de frau, almenys en termes d'¨¨tica p¨²blica i representativitat institucional. M¨¦s enll¨¤ d'aix¨°, implica una deterioraci¨® de la formalitat imprescindible perqu¨¨ el sistema democr¨¤tic se sostingui. Aix¨° regeix amb la mateixa exemplaritat en monarquies europees com Gran Bretanya, Holanda, Noruega, B¨¨lgica, Su¨¨cia o Dinamarca, per exemple. I per aix¨° els Urdangarin s¨®n al banc dels acusats.

El convergent Albert Ballesta pren la vara d'alcalde de Girona sense haver estat regidor en exercici. A la llista de CiU anava en dinov¨¨ lloc. La candidatura va aconseguir deu regidors, per tant abans que Ballesta pogu¨¦s ser regidor i alcalde, vuit candidats que el precedien a la llista han hagut de renunciar-hi. Pot dir-se que ¨¦s un alcalde la representativitat del qual t¨¦ uns fonaments precaris, i aix¨° el suposaria obligat a superar aquestes limitacions i parlar en nom de tota la ciutat o almenys intentar-ho. Ha estat la primera empremta t¨¤ctica del nou president de la Generalitat, sens dubte coneixedor de les virtuts pol¨ªtiques insospitades del seu favorit. Ballesta s'ha estrenat amb un assalt irrisori al Palau d'Hivern. Despr¨¦s d'oblidar-se de jurar o prometre el seu c¨¤rrec, Albert Ballesta, alertat pels serveis jur¨ªdics municipals, va haver de corregir-se i despr¨¦s, ¨°bviament partidari de la Rep¨²blica catalana independent, es va estrenar donant motiu a una moci¨® que instava a canviar el nom de la Fundaci¨® Princesa de Girona i alhora retirar a Felip VI la medalla i el bast¨® de la ciutat. Al cap de poc, ha dit que s¨ª i que no. Si inicialment no coneixia els esfor?os de la Fundaci¨® en la promoci¨® de joves talents, aquesta ¨¦s una altra caracter¨ªstica de la partida de d¨°mino.

Descon¨¨ixer la naturalesa d'una monarquia parlament¨¤ria no ¨¦s un tret menor de l'actual emerg¨¨ncia pol¨ªtica de Catalunya. Felip VI, quan era pr¨ªncep d'Ast¨²ries, sempre va mantenir la const¨¤ncia de la seva condici¨® simult¨¤nia de pr¨ªncep de Girona. Per una iniciativa privada admirable va ser constitu?da la Fundaci¨® Pr¨ªncep de Girona, avui princesa de Girona. Des dels seus or¨ªgens, va ser una fundaci¨® des de la qual l'actual Monarca va aprofundir en el seu coneixement de Catalunya, projectant internacionalment la imatge de Girona en estimular la capacitat emprenedora dels seus joves.

En els ¨²ltims temps gaireb¨¦ cal disculpar-se per l'antipatia de citar els resultats tant del s¨ª com de la participaci¨® a Catalunya en votar la Llei per a la reforma pol¨ªtica i la subseg¨¹ent consulta sobre el que seria la Constituci¨® de 1978, de vig¨¨ncia plena i garant de les llibertats de la ciutadania de tota Espanya i per tant de Catalunya, tret que es produeixi una secessi¨®. En tots dos recomptes es va ratificar el valor de la reinstauraci¨® mon¨¤rquica. Despr¨¦s, l'abstenci¨® ha anat a m¨¦s. Respecte a l'Estatut votat el 1979, concretament a Girona, l'abstenci¨® va ser del 36,4 per cent. Fa uns anys, per a l'Estatut auton¨°mic del 2006, l'abstenci¨® va ser d'un 48,5 per cent. Vuitanta anys abans, en el conjunt de Catalunya l'Estatut del 1932 havia estat confirmat per menys de la meitat del cens. Totes aquestes dades tal vegada no demostrin res, per¨° signifiquen?alguna cosa.

Han passat tres segles des del 1714 i, en plena iniciativa independentista, ha semblat oport¨² negar que des de la Transici¨® la Corona est¨¤ m¨¦s atenta que mai a la personalitat hist¨°rica i cultural de Catalunya. ?s una constant des de la proclamaci¨® de Joan Carles I, reafirmada per Felip VI. D'aqu¨ª el valor simb¨°lic que t¨¦ que l'actual Monarca, quan era pr¨ªncep d'Ast¨²ries, subratll¨¦s alhora la seva condici¨® de pr¨ªncep de Girona. Aix¨° ¨¦s un arcaisme o una prova que la Monarquia parlament¨¤ria t¨¦ utilitat i sentit especialment en moments centr¨ªfugs i discordants? L'alcalde Ballesta en t¨¦ la resposta.