Quatre llibres per estimar Sj?wall i Walh??, pares del ¡®noir¡¯ n¨°rdic

BCNegra 2016 ¨¦s plena de magn¨ªfics autors, en un programa variat i espectacular. Tot i aix¨°, hi ha dues abs¨¨ncies que fan mal. La primera, la de William McIlvanney, una obstinaci¨® personal del comissari Camarasa i que ens va deixar a finals del 2015. La segona, la de Maj Sj?wall, que no es troba b¨¦ de salut.

Paco Camarasa m'ha convidat a dialogar amb ell divendres a la Sala Barts a les 18.30 i homenatjar aquesta parella que va canviar la hist¨°ria del g¨¨nere negre i el seu personatge central ¨Cque no ¨¦s l¡¯¨²nic protagonista¨C, Martin Beck. Per aix¨° recomano quatre dels deu llibres que van escriure, tots genials i essencials per entendre tantes coses. He triat aquests perqu¨¨ em ve de gust, perqu¨¨ alguns els he rellegit fa poc, perqu¨¨ crec que tenen claus per entendre els autors. Escollir entre aquest dec¨¤leg de novel¡¤les negres que entre el 1965 i el 1975 van canviar la hist¨°ria del g¨¨nere negre als pa?sos n¨°rdics i d'alguna manera a tot el m¨®n ¨¦s complicat. De fet, podria fer aquest apunt amb uns altres quatre llibres, ¨¦s cert, per¨° aquests s¨®n els que proposo.

Roseanne (Columna, traducci¨® d'Al¨ªcia Mirall) em sembla una opci¨® inevitable. Com diu Henning Mankell, es tracta d'¡°una hist¨°ria convincent presentada amb una estructura igual de convincent¡±. Cal tenir en compte que ¨¦s la primera novel¡¤la de la parella, la primera de la s¨¨rie, en la qual es posen les bases de molt del que passa despr¨¦s.

Des de la primera l¨ªnia es respira aquest desig de rigorositat, aquest llenguatge nu. A la p¨¤gina 24 ho sabem tot de Martin Beck, per gestos, per silencis, per frases tallants cap a la seva dona, per la seva relaci¨® maldestra amb les armes. El m¨¦s fascinant ¨¦s que no apareix fins al cap d'unes p¨¤gines. Beck ¨¦s un antiheroi en el sentit m¨¦s despullat del terme. T¨¦ problemes de salut, un matrimoni que no funciona, dos fills amb qui no connecta i una afici¨® tan anodina com els vaixells. Per¨° ¨¦s un bon policia. ?s un policia excel¡¤lent i un extraordinari interrogador (atenci¨® a com es desenvolupen alguns interrogatoris).

La hist¨°ria ¨¦s senzilla: troben una jove assassinada brutalment en unes rescloses. Ning¨² la coneix, ning¨² ha denunciat la desaparici¨®, no hi ha pistes ni sospitosos. A partir d'aqu¨ª tenim un policial perfecte, en el qual es respira el ritme ins¨ªpid d'una investigaci¨® real, i d'altra banda un retrat de la societat sueca de l'¨¨poca. Recordo la sensaci¨®, en rellegir-lo, de saber que ho estaven fent, que Sj?wall i Per Wahl?? n'estaven fent una de ben grossa.

L'home del balc¨® (Columna, traducci¨® de Laia Font Mateu) t¨¦ un principi al¡¤lucinant. Un barri, descrit en la seva normalitat, amb gent passejant, nens jugant i ve?ns a les finestres aprofitant el sol. Ara b¨¦, sabem que som davant d'una novel¡¤la negra, que el mal est¨¤ a l'aguait, que el paio de cabells pansits i mirada lasciva descrit gaireb¨¦ al final d'aquesta introducci¨® no est¨¤ net. I fa por.

La novel¡¤la, la tercera de la s¨¨rie, t¨¦ una gran virtut. Kollberg, company de Beck, aqu¨ª apareix m¨¦s desenvolupat i la novel¡¤la guanya molt. ?s un personatge essencial per als 10 llibres, digne, honest, fora de lloc en una policia en qu¨¨ va perdent la fe. A trav¨¦s d'ell veiem Martin Beck, la resta de companys, la societat sueca. En un determinat moment Beck li pregunta: ¡°Qu¨¨ et passa?¡± Ell contesta: ¡°El mateix que a tu. Tinc por¡±. De qu¨¨? Doncs no dels criminals, ni dels perills de la seva feina, sin¨® de la naturalesa humana, del mal que existeix, amena?a i obra, i que en aquest cas s'ha cobrat la vida de dues innocents nenes violades i assassinades.

A?El policia que riu (Columna, traducci¨® de Laia Font Mateu) la parella d'autors suecs es desboca i el que abans era una cr¨ªtica social continguda es converteix en un espectacular torrent de retrets a l'Estat suec. Jonathan Franzen, que apunta amb encert algunes claus de l'obra,?assegura sobre aquesta novel¡¤la i la s¨¨rie en general: ¡°Casen la satisfact¨°ria senzillesa de la novel¡¤la de g¨¨nere i l'al¨¨ tragic¨°mic de la gran literatura¡±.

Finalment, El asesino de polic¨ªas (RBA, traducci¨® al castell¨¤ d'Elda Garc¨ªa Posada) ¨¦s una meravella policial, un procedimental perfecte i un pamflet al servei de la creixent r¨¤bia antisistema dels autors. En aquest cas, no se n'escapa ning¨²: els aeroports estan fets on no toca i fan f¨¤stic; la policia ¨¦s gandula, cara i ineficient; els criminals s¨®n violents com a resposta a la viol¨¨ncia estructural de l'Estat; els joves es droguen perqu¨¨ no tenen cap m¨¦s sortida; la Sanitat ¨¦s dolenta per la fugida de talents; l'Estat de dret ho ¨¦s nom¨¦s pel seu nom perqu¨¨ fa aig¨¹es per tot arreu i aix¨ª anar fent.

No obstant aix¨°, la novel¡¤la funciona a la perfecci¨®. Veiem un Beck ja divorciat i altre cop enamorat, m¨¦s vital, tan bon policia com sempre. I Kollberg en la m¨¤xima expressi¨® de la seva incredulitat, de la seva llunyania respecte als valors que se suposa que ha de defensar. A m¨¦s, apareix un personatge central de Roseanne, recuperat aqu¨ª com a principal sospit¨®s de la mort violenta d'una dona en un poble de la regi¨® d'Esc¨¤nia. Els autors juguen amb els prejudicis del lector, com ara est¨¤ tan de moda. Us resulta familiar, oi? Doncs es va escriure ara fa 40 anys. Ho he llegit fa poc i no puc parar d'admirar-me, de repetir-me ¡°quins cracs¡±, de preguntar-me: eren conscients de quina una n'estaven fent?