Not¨ªcies negres

¡°A Am¨¨rica del Sud hauria acabat a la cuneta; aqu¨ª ho van intentar unes quantes vegades, per¨° no els va sortir b¨¦; no hi ha hagut mort f¨ªsica, per¨° s¨ª una mort civil, m'han marginat¡­¡±. Podria ser un inici amb ganxo d¡¯una novel¡¤la negra. Potser millor aquest: ¡°Els teus articles i aquesta classe de periodisme estaven arribant massa lluny; calia parar-ho¡±. Per¨° la primera no ¨¦s una confessi¨® d'un dels reporters del The Baltimore Sun que van protagonitzar la cinquena temporada de la televisiva The Wire, ni la segona ¨¦s una amena?a al temerari periodista Mike Dolan que protagonitza Los sudarios no tienen bolsillos, de Horace McCoy. S¨®n tan reals com l'ambient i les circumst¨¤ncies que recullen aquestes dues obres de ficci¨® per¨° totes dues estan protagonitzades pel periodista Xavier Vinader i totes dues, amb certa intimitat per¨° sempre amb molta ironia, les va explicar al col¡¤lega Xavier Montany¨¤, autor d'un documental sobre el veter¨¤ periodista d'investigaci¨® mort l'abril de l'any passat i que ha generat al seu torn el llibre El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta (P¨°rtic). La primera frase va ser un moment de debilitat, o de cansament, o de derrota, ben l¨²cid; la segona, una que un alt magistrat espanyol li va recon¨¨ixer al mateix periodista anys despr¨¦s que se li dict¨¦s pres¨®.

¡°Fer arribar a la gent el que el poder intenta amagar ja ¨¦s suficientment negre, no els sembla?¡±, va llan?ar a l'audi¨¨ncia el periodista Jordi Bordas, un altre que pertany a les trinxeres del periodisme inc¨°mode, per justificar la taula rodona que va acollir ahir la Facultat de Comunicaci¨® i Relacions Internacionals de Blanquerna ¨C Universitat Ramon Llull en el marc del festival literari BCNegra. A m¨¦s de l'ofici, l'odissea particular de Vinader ja ¨¦s una trama potent en si mateixa. Sinopsis: entre el 1979 i el 1980, Vinader (¡°el millor informador de trames negres de l'extrema dreta a Espanya¡±, el defineix Montany¨¤), publica tres reportatges a Intervi¨², on denuncia actuacions ultres i parapolicials de les forces de seguretat (¡°uniformats de dia, incontrolats de nit¡±, es va escriure), l'embri¨® dels GAL. Al cap de pocs mesos, ETA acabar¨¤ matant en un atemptat un dels citats. S'acusa llavors Vinader d¡¯¡°instigaci¨® a l'assassinat¡±; seguir¨¤ el tema per un exili, una condemna final de set anys per ¡°imprud¨¨ncia professional temer¨¤ria¡± i un pacte el 1984 amb el PSOE perqu¨¨ se saldi tot amb el seu pas un mes i mig per Carabanchel com a pr¨¨via a l'indult.

¡°Amb el perill em faig fort¡±, recorda Montany¨¤ que es va autodefinir el periodista que el 1975 ja havia vist com esclatava un artefacte en el domicili en qu¨¨ vivia amb els seus pares a Sabadell. La frase la podia haver dit perfectament Dolan, responsable de la revista Cosmopolite, all¨¤ on McCoy, tamb¨¦ reporter dels que posen els peus al fang, feia que el seu personatge de ficci¨® denunci¨¦s la corrupci¨® de la lliga de beisbol, la secta ultra a l¡¯estil dels Ku-Klux-Klan de Los Cruzados o el metge avortista sense escr¨²pols. La revista en qu¨¨ el periodista Bru Rovira, el m¨¦s jove ahir dels veterans de la taula rodona, va con¨¨ixer Vinader es deia Arreu i va durar nom¨¦s uns mesos, entre el 1976 i el 1977: massa reporter esquerr¨¤ que fica el nas a tot arreu. ¡°Era un periodista total i la seva passi¨® per l'ofici, brutal: es va arribar a amagar sota les faldilles de la mare d'un company per fer fotos des d'una balc¨® quan hi va haver la gran vaga general del Baix Llobregat¡±, rememorava el llavors encara m¨¦s jove Rovira.

¡°En el seu pas per Arreu va saltar dels temes sindicals i d'informaci¨® local i municipal a implicar-se m¨¦s en temes de terrorisme¡±, va dir el m¨¦s veter¨¤ i mestre de tots en el periodisme d'investigaci¨® barcelon¨ª, Josep Mart¨ª G¨®mez. O sigui, que hauria encaixat a la revista Expo, la combativa cap?alera i flagell de l'extrema dreta que va crear Stieg Larsson (tamb¨¦ ell amena?at pels ultres) i que li va servir de patr¨® per situar el personatge Mikael Blomkvist com a reporter de la publicaci¨® Millennium.

Una mica obsessiu com a persona, Vinader tenia ¡°un comprom¨ªs amb si mateix i amb l'ofici que calia explicar a la societat tot aquell m¨®n tan delicat i fosc de la Transici¨®; aquest tipus de periodisme avui fa por o provoca rebuig¡±, va apuntar Montany¨¤. ¡°La societat civil estava ansiosa de rebre aquesta informaci¨® i per aix¨° donaven suport al periodista i, en conseq¨¹¨¨ncia, aquest estava disposat a jugar-s¡¯hi fins a la vida; avui, aquesta reacci¨® social no ¨¦s, ni de lluny, la mateixa¡±, apuntava Eduardo Mart¨ªn de Pozuelo, quart en disc¨°rdia a la taula. I posava l'exemple de com els ¨²ltims anys ell mateix ha hagut de parar dues vegades dos reportatges sobre la recuperaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica: ¡°Em va venir el director dient-me que arribaven moltes cartes de lectors dient que si no ten¨ªem res millor per publicar¡­ I vaig rebre despr¨¦s una querella d'un regidor d'un poble perqu¨¨ vaig denunciar que fins i tot sabent on eren unes fosses va fer passar una carretera per sobre seu¡±. Per coses semblants a aquesta, David Simon, creador de The Wire, va deixar el The Baltimore Sun despr¨¦s de moure¡¯s 13 anys pels carrers de la ciutat per denunciar els temes negres, les trames fosques.

¡°El periodisme d'investigaci¨® ¨¦s, d'una banda, fe en l'home que et d¨®na la primera clau per indagar un tema, i avui, a m¨¦s de fe en la gent, falta el batec del carrer en les informacions, els periodistes no el trepitgen... I tamb¨¦ falta alcohol, fonamental per a tota perquisici¨®: al segon whisky, les fonts t'ho expliquen tot¡±, resumia Mart¨ª G¨®mez, que recordava que les ¨²ltimes vegades que va veure Vinader el va trobar abatut: ¡°Sabia que moltes de les coses per les quals havia lluitat no havien servit per res i que la batalla del periodisme d'investigaci¨® estava perduda¡±.

Entre els estudiants de periodisme presents, potser algun va imaginar que seria fant¨¤stic treballar en una redacci¨® amb paios com Simon, McCoy, Larsson¡­ I Vinader. Un equip¨¤s. I encara que nom¨¦s ho imagin¨¦s un i durant pocs segons, aix¨° ja fa guanyar els bons.