Negra, ¡®black¡¯ i ¡®noir¡¯

Hi va haver una lliga de primera divisi¨® que no va tenir gaires llorers. Chandler, Hammett o despr¨¦s Patricia Highsmith?¨Camb perm¨ªs de Conan Doyle i Agatha Christie¨C es van fer grans amb l'aplaudiment del p¨²blic, per¨° sense gaire reconeixement perqu¨¨ la novel¡¤la criminal era un g¨¨nere menor. Avui, est¨¤ de moda i el seu reconeixement desborda de vegades la mateixa qualitat de l'obra publicada perqu¨¨ (vagin amb compte): a m¨¦s de la primera divisi¨® hi ha segona, tercera i fins a cinquena, i no sempre estan diferenciades. Per¨° la veritat ¨¦s que el negre/gris/intriga/thriller/polic¨ªac/antipolic¨ªac i els seus autors creixen a l'empara de premis (Leonardo Padura, Pr¨ªncep d'Ast¨²ries; Jorge Zepeda i Alicia Gim¨¦nez Bartlett, Planeta; V¨ªctor del ?rbol, Nadal), de l'¨¨xit i d'una renovaci¨® galopant al ritme de l'actualitat. El seu contagi del cinema i viceversa tamb¨¦ ha tingut un paper, ja que tots dos llenguatges s'alimenten d'una representaci¨® visual comuna, propera al p¨²blic, i d'una sintonia que comparteixen intensament amb l'espectador/lector.

Va ser abans el Galveston de Pizzolatto o True Detective? Bron va ser?abans s¨¨rie o novel¡¤la, o ¨¦s que mai va ser novel¡¤la? Boardwalk Empire va ser?abans una novel¡¤la potent o la seva pot¨¨ncia cinematogr¨¤fica va atreure despr¨¦s a un gran com Dennis Lehane? Heus aqu¨ª algunes respostes:

¡ªS¨ª, Pizzolatto va escriure Galveston abans de la s¨¨rie, per¨° la majoria el vam llegir despr¨¦s.

¡ªNo, Bron no va ser novel¡¤la.

¡ªI s¨ª, Boardwalk¡­ va ser una novel¡¤la de Nelson Johnson que va adquirir fama despr¨¦s que la compr¨¦s HBO. Lehane s'hi va sumar despr¨¦s com a guionista en algun dels cap¨ªtols.

El mateix Quirke, el l¨²gubre i pesar¨®s personatge de Benjamin Black que suma ¨¨xits en uns 30 pa?sos, va ser una creaci¨® per a televisi¨® que va descarrilar i que John Banville va convertir en mat¨¨ria de llibres amb una nova firma negra per a l'ocasi¨®: Black. Bona part dels 14 autors internacionals entrevistats per a aquest reportatge s¨®n guionistes, des de Peter May (el nou fitxatge de Salamandra) a Lauren Beukes (Siruela) o Pierre Lemaitre (Alfaguara). Reservoir ha fitxat a Noah Hawley (Bones, Fargo). I la trilogia d'Erik Axl Sund (Roja?&?Negra) aviat ser¨¤ una s¨¨rie, com abans Chandler va trobar aliats en Howard Hawks o Robert Altman, salvant les enormes dist¨¤ncies.

El transvasament entre tots dos mons, doncs, est¨¤ servit.

G¨¨nere visual, d'atmosferes i tra?os clars, de personatges emp¨¤tics i trames de car¨¤cter social, la veritat ¨¦s que el negre creix, evoluciona, s'adapta i incorpora temes, geografies, tecnologia i recursos fant¨¤stics o hist¨°rics a discreci¨®.

Anik Lapointe, editora: ¡°La qualitat sempre ha estat present en el g¨¨nere pel qual ha volgut parar atenci¨®¡±

Que ha ampliat fronteres ho suggereix que l'¨²ltima aposta de Siruela, la sud-africana Beukes, no sembra les p¨¤gines de cad¨¤vers amb un tret a la mand¨ªbula o una ganivetada a l'est¨®mac. Aix¨°, la rutina del crim com¨², sembla superat quan agafes aquestes p¨¤gines sagnants. La v¨ªctima de Monstruos rotos?t¨¦ tronc de nen i cames de c¨¦rvol. I vost¨¨s em diran: la primera v¨ªctima de Bron ja fonia dues meitats de dones diferents sota l'aparen?a d'un sol cad¨¤ver, i a m¨¦s ho feia en la l¨ªnia fronterera del pont que uneix Su¨¨cia i Dinamarca en una sobredosi d'atmosfera n¨°rdica com per tombar els m¨¦s fr¨¤gils. Per¨° ¨¦s que Beukes no ens parla de barreja d'humans, sin¨® d'animal i hum¨¤ que s'uneixen com el Minotaure o les sirenes en la mitologia grega, i ho fan a m¨¦s a Detroit, la ciutat met¨¤fora de les fractures, l'ensulsiada que vivim.

S¨®n els nens-c¨¦rvol de Beukes, adornats amb una prosa r¨¤pida, envolupant i efica?, una mostra que el g¨¨nere amplia fronteres i s'atreveix a penetrar en mons m¨¦s heterodoxos? ¡°Hi ha un punt de fractura¡±, assegura Beukes. ¡°I hi ha m¨¦s espai per jugar amb elements sobrenaturals o de ci¨¨ncia-ficci¨®¡±.

El m¨¤gic no ¨¦s exactament nou: des de fa anys hem acompanyat John Connolly a la zona d'ombres de forma tan natural que ni ens hem adonat que all¨° era sobrenatural. Tampoc ¨¦s nova la ci¨¨ncia-ficci¨®, la hist¨°ria ni molts altres camins als quals mai ens van acostumar els cl¨¤ssics. El que veritablement ¨¦s nou, assegura l'editora Anik Lapointe (Salamandra), ¨¦s la receptivitat que ara ha trobat el g¨¨nere entre el p¨²blic.

¡°El que realment ha canviat ¨¦s la nostra percepci¨® de la novel¡¤la negra, que ha deixat de ser considerada com un g¨¨nere menor i s'ha guanyat de ple el favor d'un p¨²blic massiu¡±, afirma Lapointe. ¡°?s dif¨ªcil dictaminar si els autors contemporanis han superat o no escriptors cl¨¤ssics com Chandler, Hammett, Macdonald, Crumley, etc¨¨tera. Per¨° el que s¨ª que ¨¦s clar ¨¦s que la qualitat sempre ha estat present en el g¨¨nere pel qual ha volgut parar veritable atenci¨®¡±.

Paco Camarasa, comissari de BCNegra: ¡°La novel¡¤la negra s'ha fet m¨¦s global, per¨° tamb¨¦ m¨¦s local¡±

Paco Camarasa, a qui el tancament de la seva llibreria barcelonina, Negra y Criminal, no traur¨¤ el seu t¨ªtol tan informal com vitalici de llibreter per antonom¨¤sia del g¨¨nere negre, creu que aquest ha anat progressant a mesura que evoluciona la realitat, incorporant temes que abans no existien. ¡°L'alzheimer, per exemple, fa 10 o 12 anys no se sabia ben qu¨¨ era i ara ja hi ha 5 novel¡¤les on aquesta malaltia ¨¦s un element clau¡±, assegura Camarasa. ¡°Avui tenim novel¡¤les que transcorren des de Lap¨°nia i el m¨®n sami, d'Olivier Truc, a pa?sos subsaharians o els profunds boscos del Canad¨¤¡±.

Camarasa ¨¦s comissari de BCNegra, la gran cita del g¨¨nere que comen?a aquests dies a la ciutat de V¨¢zquez Montalb¨¢n i que juntament amb la Setmana Negra de Gij¨®n ha obert el cam¨ª a una dotzena de festivals noir que esquitxen ja la geografia espanyola (i Facebook), com abans van esquitxar les ciutats de Fran?a. Un gran canvi en el panorama, en opini¨® de Camarasa: ¡°La nova novel¡¤la negrocriminal s'ha fet m¨¦s global, per¨° tamb¨¦ m¨¦s local¡±.

I ¨¦s que la negra pot trufar-se d'elements irreals com els de Connolly o Beukes o enganxar-se a la pols fins a fer-te'l sentir a la gola com el ja citat i irrebatible Galveston (Salamandra). Tot ¨¦s obert.

?lmer Mendoza, autor: ¡°?s un g¨¨nere que creix en l'art de la possibilitat. I amplia fronteres al ritme dels delinq¨¹ents¡±

Per¨° el que sobretot ha aconseguit ¨¦s dibuixar un nou mapa del m¨®n en el qual sense Viquip¨¨dia, sense lli?ons de geografia, ni de pol¨ªtica, ni peri¨°dics a m¨¤, un pot estar al dia de la trucul¨¨ncia a la qual s'exposen les mexicanes que emprenen rumb als Estats Units a trav¨¦s d'una frontera sinistra (Yuri Herrera); de la pen¨²ria en qu¨¨ sobreviuen est¨¤ticament els ciutadans grecs (Petros Markaris); de la crueltat de l'operaci¨® C¨®ndor, que va fulminar milers de joves esquerrans al Con Sud de la m¨¤ del terrorisme d'estat (Santiago Roncagliolo); dels tripijocs i les corrupteles de Sic¨ªlia (Andrea Camilleri); de la basta destresa de funcionaris xinesos corruptes (Qiu Xiaolong); de la perf¨ªdia vital que ha suposat el model de fam¨ªlia nombrosa amb altes dosis d'alcoholisme, ab¨²s i precarietat a Irlanda (Tana French, Benjamin Black); dels forats de l'aparentment perfecte estat de benestar dels pa?sos n¨°rdics (Henning Mankell, Stieg Larsson); dels baixos fons de Los Angeles (Michael Connelly); i de l'aspra hostilitat del clima i la naturalesa d'Isl¨¤ndia (Arnaldur Indridason). Hem pogut palpar, olorar, imaginar, recrear i sentir deserts, pobles devastats per l'aband¨® i ciutats deshumanitzades, com abans se'ns va enganxar el fang dels camins de Devon i vam assaborir el te angl¨¨s amb Agatha Christie i vam al¡¤lucinar amb les drogues de Conan Doyle.

¡°S'ha fet m¨¦s sociol¨°gica i cultural i per aix¨° ¨¦s m¨¦s atractiva per als lectors de tot el m¨®n¡±, afirma el xin¨¨s Qiu Xiaolong (Tusquets). ¡°Els novel¡¤listes negres s'han convertit en novel¡¤listes nacionals. Els autors travessen fronteres a for?a de no creuar-les, de mantenir-se fidels a les preocupacions dels seus pa?sos¡±, diu el peru¨¤ Santiago Roncagliolo (Alfaguara). ¡°Estem en l'era postmoderna, en el sentit que s'ha eliminat la jerarquia entre cultura popular i alta cultura¡±, afirma el franc¨¨s Bernard Minier (Salamandra). ¡°La novel¡¤la negra s'ha convertit en un g¨¨nere social¡±, diu el polon¨¨s Zygmunt Miloszewski (Alfaguara).

El mexic¨¤ ?lmer Mendoza explica aix¨ª l'evoluci¨® del g¨¨nere: ¡°Es desenvolupa segons els delinq¨¹ents afinen els seus m¨¨todes. Els delictes que resolia Marlowe no tenen res?a veure amb els de Filiberto Garc¨ªa d'El complot mongol [Rafael Bernal] o els que resolen Bevilacqua i Chamorro [Lorenzo Silva]. Els temes s'han ampliat, del delicte tipus trag¨¨dia grega al narcotr¨¤fic, la corrupci¨® o l'espionatge industrial¡±. La qualitat, puntualitza, tamb¨¦ ha evolucionat per¨° amb un requisit imprescindible: ¡°Els models de qualitat els estableixen els escriptors que no tenen pressa. Decideixen un estil i l'aconsegueixen¡±.

Claudia Pi?eiro: ¡°El g¨¨nere ¨¦s etern i es reinventa. Ja no importa qui va matar i per qu¨¨, sin¨® un estat de coses¡±

La qualitat no sempre acompanya la quantitat que avui arriba a les llibreries, com recorda Camarasa: ¡°Hi ha m¨¦s qualitat, per¨° en haver-hi m¨¦s quantitat tamb¨¦ hi ha m¨¦s mediocritat¡±.

L'eclosi¨®, no obstant aix¨°, ¨¦s realitat, i t¨¦ una causa major que apunta l'editora Anik Lapointe: ¡°?s un g¨¨nere extremadament d¨²ctil, dotat al mateix temps d'unes bases estructurals molt definides i una gran flexibilitat. ?s capa? d'absorbir i incorporar elements de diversos g¨¨neres sense perdre la seva identitat¡±. I aquest car¨¤cter d'esponja, afirma, l'enriqueix sense que perdi el seu car¨¤cter.

En el g¨¨nere, doncs, hi ha partit. I campionat mundial.

Barcelona Negra. Del 28 de gener al 6 de febrer. Palau de la Virreina (La Rambla, 99), Barcelona.