Un relat per posar fi a la viol¨¨ncia de g¨¨nere

Els relats no nom¨¦s serveixen per somiar. I aix¨ª es va debatre ahir a la taula rodona ¡°No moren, les assassinen. Les volem vives¡±, de la BCNegra, el festival per excel¡¤l¨¨ncia de novel¡¤la polic¨ªaca a Barcelona. ¡°La societat es commou amb cada cas, per¨° falta el perqu¨¨¡±, va dir com a inici la professora de Periodisme Joana Gallego, especialitzada en el tracte de la dona en els mitjans. Gallego va demanar que les morts deixin de ser un cap¨ªtol m¨¦s a?llat de la cr¨°nica policial. ¡°Si cada assassinat ¨¦s independent de l'altre, no es pot entendre. Per donar-li sentit necessitem un relat contextualitzat¡±. Que les dones assassinades formin part de les p¨¤gines de pol¨ªtica, que siguin funerals d¡¯Estat, com es va fer en el seu moment amb la viol¨¨ncia d¡¯ETA, va defensar Gallego.

Un relat que ajudi a comprendre per qu¨¨ cap de les noves dones assassinades a Catalunya l'any passat havia denunciat abans l¡¯agressor. I aix¨° que els Mossos reben entre 10.000 i 11.000 casos anuals, va recordar la cap Anna Choy, coautora del q¨¹estionari de risc que a partir d'ara la policia catalana fa a les dones v¨ªctimes de viol¨¨ncia de g¨¨nere perqu¨¨ els jutges tinguin m¨¦s elements en prendre una decisi¨®.

Qu¨¨ en sabem de les dones que moren? I dels homes que les maten? En realitat, una barreja de dades superficials, moltes vegades escrites amb rapidesa, i resumides en una breu cr¨°nica: La Sandra, de 39 anys, assassinada a Terrassa; la Maria, de 34 anys, assassinada per la seva parella i trobada temps despr¨¦s enterrada a Montju?c; la M¨°nica, de 24 anys, assassinada amb dos trets per la seva parella a Lleida; una dona, an¨°nima, de 41 anys, trobada morta dins d'un cotxe que el marit va llan?ar a l'aigua del port de Barcelona; una turista, a Calella, assassinada en un hotel durant les seves vacances pel seu company; l¡¯Olga, de 44 anys, assassinada al carrer per la seva exparella a Castelldefels; la Maryna, de 26 anys, tamb¨¦ a Castelldefels, assassinada pel seu marit, que despr¨¦s va matar els seus dos fills i es va su?cidar; la Sandra, de 45 anys, assassinada a Holanda per la seva exparella quan intentava recuperar les seves filles¡­

I per qu¨¨ passa? ¡°Les v¨ªctimes de la viol¨¨ncia de g¨¨nere s¨®n v¨ªctimes de la revoluci¨® silenciosa¡±, va afirmar Gallego, la m¨¦s combativa de la taula, que va afirmar que aquestes dones paguen les ¡°¨²ltimes raneres¡± d'un patriarcat que es nega a assumir la nova realitat, en qu¨¨ elles dibuixen ¡°el seu propi projecte de vida¡±.

¡°Cal lluitar contra la perpetuaci¨® d'estereotips¡±, va demanar la psic¨°loga Alba Orteu. I implicar-nos-hi com a societat. ¡°Si sentim cops, crits, cal anar a trucar a la porta de la nostra ve?na i dir: ¡®S¨¦ el que est¨¤ passant¡¯¡±, va afegir l'escriptora escocesa de novel¡¤la negra Denise Mina.

Sobre la taula es van posar totes les preguntes possibles: Quin model d'home volem? Qu¨¨ ¨¦s l'amor rom¨¤ntic? La masculinitat? Quin tipus de relaci¨® volem tenir? La professora Gallego fins i tot va proposar una assignatura troncal, des de la inf¨¤ncia fins a la universitat, en qu¨¨ ens ensenyin a relacionar-nos. Per¨° el temps es va esgotar. I amb les butxaques plenes de preguntes i el cap ple de dubtes (abans de la revoluci¨® feminista no mataven les dones?) va tocar marxar i donar pas a la xerrada seg¨¹ent.